pd 506

AVUI  dissabte, 28 de novembre del 2009 

Entrebancs per organitzar les consultes sobiranistes

XANTATGE A LA DEMOCRÀCIA (1)

Josep Maria Solé i Sabaté

A qui tenen por? De què tenen por? On són els valors de llibertat plural pels quals aquest país ha hagut de lluitar i patir tant i tant? On resta la memòria de tantes vides perdudes, de tanta presó, de tant sofriment i oprobi  per poder lliurement pensar i manifestar públicament el que hom creu?...

Li ha sorprès la quantitat de gent que té por. Por del que llegeix als diaris, del que escolta als mitjans, des de periodistes contraris a la idea, amb tot el dret del món tot sigui dit, a la ridiculització més notòria o subtil. Por dels comentaris més diversos que criden al pànic, por del què faran a Espanya si els catalans fem o deixem de fer, per l'espantall d'un passat de violència i repressió que té una ombra llarga, molt llarga.

pd 505

AVUI 24 d'abril del 2008

MULTICATALANS

Alfred Bosch

... un temor de fons vegeta en el superego occidental. L'arribada massiva d'estrangers, vindria a dir el fantasma, ens liquidarà com a poble. 

... alguns diran que ens acostem al suïcidi identitari, que cap poble pot entomar dues grans tongades d'immigrants en 50 anys, robat de quartos, de poder o d'un mercat cultural de bandera...

L'única arma que tenim, assistida per l'escola i alguna TV, és la seducció. Que funcioni l'ascensor social de l'idioma; evitar els guetos; i sobretot fer que la catalanitat, en no dependre de papers oficials, sigui una bicoca. Que les febleses actuïn de fortaleses.

...

Hi ha petits exemples que tenen la virtut d'esbossar un futur possible. Un futur obligat, si volem continuar existint. No podem girar-nos d'esquena o expulsar la meitat de la població. Tampoc no podem renunciar a la nostra personalitat. Si escopim contra el vent hi perdem, si ens deixem endur per la ventada també.

... Per egoisme, per supervivència, estem condemnats a sumar. Amb gent arribada de mil racons, però capaç de compartir somnis. Amb passats molt diferents però amb un futur comú. Catalunya serà multicatalana o no serà.

pd 504

EL PUNT / ... juny del 2008

PODREM?

Jordi Grau

" I tu amb qui vas, amb Rússia o amb Espanya?", van preguntar al "futbolero" del meu fill d'onze anys poc abans del partit de dimarts. I ell, amb tota naturalitat, va respondre que, evidentment, amb cap dels dos, que només li interessava qui feia millor futbol. Li vaig tenir enveja. Primer perquè amb tota naturalitat ha acceptat que la seva selecció és la catalana, encara que no acaba d'entendre perquè no pot competir amb la normalitat que ho fan les altres, i després perquè no necessita anar contra ningú per refermar allò que sent com a propi. Li agrada el futbol... Però no té aquell sentiment d'anar per se contra algú, diguem-ne Espanya. I quan juga Espanya i ho fa bé, ho reconeix i alaba els seus jugadors. Com ho fa amb Holanda o Alemanya o Portugal. Això em provoca una reflexió sobre el sentiment d'enveja que tinc de determinades aficions quan veus que vibren amb la seva selecció. Un amic argentí resident de fa anys a casa nostra és un boig de l'Oe, oe, eo... i no pot entendre con nosaltres, els catalans, no vibrem amb "la roja". No hi ha entès res, és clar. M'agradaria tractar Espanya com si fos Holanda i a  vegades mirant els partits ho faig. Després, però, escolto la COPE o la SER o veig la portada del Marca o l'As o d'altres i em torna aquell mal de ventre...

pd 503

EL PUNT/Dimecres, 16 de maig del 2007

VIDES FIDELS

Josep Murgades

... la paraula "desafiliació"... serveix per designar una de les moltes característiques punyents i desconcertants del nostre temps. La que té a veure amb aquesta accentuació extrema de l'individualisme que se salda amb un marcat absentisme social. I que provoca, doncs, la pèrdua de militància de tota mena d'associacions, començant potser per les religioses, però continuant després per tot d'altres que tradicionalment han creat teixit aglutinant. Cosa que, en un país com el nostre, vol dir sobretot culturals. La davallada de socis en aquestes - dels qui només paguen quota i dels qui posen, a més, el coll en tot el que convingui - és a hores d'ara espectacular, només comparable amb la caiguda en picat de les vocacions religioses...

pd 502

EL PUNT / Dimarts, 23 de gener del 2007

FESTES GLOBALS O IMPOSADES?

David Casellas

Catalunya, pel dret de conquesta, ha hagut de tolerar, de grat o per força, la introducció d'una llengua i uns costums forasters. Ara aquesta imposició és més subtil (tant si és espanyola com anglosaxona),... La imposició de les festes i símbols forasters ens està fent oblidar els tradicionals del nostre país... pares Noel que guanyen terreny al tió i als tres reis... Sant Valentí que vol substituir Sant Jordi... Potser ens han fet creure que ens hem d'avergonyir de tenir una tradició pròpia que trenca la idea d'una societat global o universal?

...

Catalunya, com a nació sotmesa, no pot decidir les seves festes i és obligada a no treballar el dia de la Constitució i, en canvi, a celebrar el seu patró, sant Jordi, en dia laborable... 

...

Cal que els catalans d'arreu celebrem aquestes festes posant l'accent en els símbols que ens uneixen com un sol poble: fent cagar el tió per Nadal, encenent les fogueres amb la mateixa flama, participant activament en la festa del llibre i de la rosa, penjant domassos i senyeres als balcons. Haurien de ser les festes més important de l'any, les úniques que, al marge de l'origen religiós o pagà, realment ens uneixen com un sol poble.

pd 501

EL PUNT / 25 d'abril del 2007

PER RAONS GLANDULARS

Miquel Pairolí

... Rajoy ha dit: "Sóc sospitós de moltes coses, però no d'estar en política per motius econòmics"... L'expressió de Rajoy consta de dues frases, ambdues notables. A la principal, Rajoy afirma que és sospitós de moltes coses. En efecte, ho és. A la subordinada, sosté que no és dedica a la política per motius econòmics. També ens el creiem. Aleshores, per quin motiu fa política, Rajoy? Això ja és més difícil d'escatir. Segurament que ell diria per voluntat de servei. És una de les respostes preferides dels polítics quan els fan aquesta pregunta. "Per voluntat de servei", contesten, amb un posat una mica idealista, mirant a l'infinit. Ah, la voluntat de servei! Quantes passions amaga aquesta expressió! Fal·leres, desitjos, impulsos íntims... Si en comptes de dir "per voluntat de servei" diguessin "per voluntat de poder" alguns serien més francs i ens entendríem millor. I tot seria més clar si diguessin, en català planer: "perquè a mi m'agrada manar". Aquesta és, en força prohoms, la raó veritable. N'hi ha que són a la política perquè els atzars de la vida els hi han empès i no han gosat oposar-s'hi.

D'altres hi han arribat per idealisme i bona fe, per autèntica voluntat de servei. Però aquests no solen durar-hi. Abandonen aviat, quan descobreixen el pòsit que hi ha, els peatges que cal pagar. 

Els que duren en política són els que l'han pres com a refugi, com a recurs per anar tirant, com a ofici per viure'n. Aquests ho aguanten tot i són capaços de tot. No us en refieu. 

Ara bé, els reis del mambo, allò que s'anomenen "animals polítics", són aquells a qui agrada manar, tenir poder, decidir,... Són en política per raons glandulars.

pd 500

EL PUNT / Dimecres, 31 d'octubre del 2007

LES ENQUESTES I EL CATALÀ

Joan Abril Español

...

Les dades són reals, ben segur que sí, les persones entrevistades són reals, no cal dir-ho, els entrevistadors són reals i segueixen una metodologia de treball seriosa. Malgrat tot, ¿hem de pensar que la gent menteix deliberadament? Si resulta que més de 9 milions de persones saben parlar el català i 11 milions l'entenen, ¿on és tota aquesta munió de gent quan vas al metro, a l'autobús, al pati d'una escola, a uns grans magatzems, a un prostíbul, a un geriàtric, a una caserna de policia, a la teva pròpia empresa...?

...

Tinc seriosos dubtes que el grau d'exigència de la societat catalana respecte a la llengua catalana sigui prou convincent, perquè si realment ho fos probablement no estaríem treballant amb tantes enquestes sobre el coneixement i l'ús del català i probablement estaríem consultant un DVD, una TV Alta Definició  o uns preservatius amb les instruccions en català...

... malgrat els més de 30 anys d'institucions democràtiques i els 24 anys de legislació de normalització i ús del català, no disposem encara d'una llengua prou segura en tots els àmbits comunicatius. No podem, doncs, fer actes d'autocomplaença...

... ens cal sobretot més capacitat decisòria, més autoestima, més naturalitat i més orgull de viure en tot i per tot amb la llengua pròpia, si realment és això el que volem...