PODREM?
Jordi Grau
" I tu amb qui vas, amb Rússia o amb Espanya?", van preguntar al "futbolero" del meu fill d'onze anys poc abans del partit de dimarts. I ell, amb tota naturalitat, va respondre que, evidentment, amb cap dels dos, que només li interessava qui feia millor futbol. Li vaig tenir enveja. Primer perquè amb tota naturalitat ha acceptat que la seva selecció és la catalana, encara que no acaba d'entendre perquè no pot competir amb la normalitat que ho fan les altres, i després perquè no necessita anar contra ningú per refermar allò que sent com a propi. Li agrada el futbol... Però no té aquell sentiment d'anar per se contra algú, diguem-ne Espanya. I quan juga Espanya i ho fa bé, ho reconeix i alaba els seus jugadors. Com ho fa amb Holanda o Alemanya o Portugal. Això em provoca una reflexió sobre el sentiment d'enveja que tinc de determinades aficions quan veus que vibren amb la seva selecció. Un amic argentí resident de fa anys a casa nostra és un boig de l'Oe, oe, eo... i no pot entendre con nosaltres, els catalans, no vibrem amb "la roja". No hi ha entès res, és clar. M'agradaria tractar Espanya com si fos Holanda i a vegades mirant els partits ho faig. Després, però, escolto la COPE o la SER o veig la portada del Marca o l'As o d'altres i em torna aquell mal de ventre...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada