CATALUNYA TRIOMFANT
J.A. Gonzalez Casanova
No té sentit parlar d'una victòria socialista a Catalunya sinó es parla al mateix temps d'un triomf de l'esperit democràtic que, al nostre país, passa - tècnicament i jurídicament parlant - per un Estatut d'autonomia política dintre de la unitat de l'Estat espanyol. Però aquest esperit autonomista, que avui en dia té en els socialistes de Catalunya el seu principal valedor i protagonista - honrosa i gran responsabilitat -, ha vençut també a les urnes gràcies als vots rebuts per altres partits i coalicions com són el Pacte Democràtic per Catalunya i el PSUC, per citar només els grups més afavorits pels electors...
La gran victòria doncs, correspon a una Catalunya que massivament ha votat l'Estatut com afirmació anti-separatista claríssima. ¿Com hauria de ser separatista una autonomia demanada majoritàriament pel proletariat d'origen andalús, aragonès, extremeny, etc.? Igual que el 1931, l'esquerra catalanista triomfa amb el suport popular dels treballadors, inclosos els "nous catalans". Igual que el 1931, l'autonomia serà una conquesta històrica, no de la dreta, sinó de l'esquerra. La llegendària Esquerra és avui el socialisme. I igual que el 1918 i 1932, són els socialistes espanyols el suport fonamental de l'autonomia catalana.
La Catalunya moderna ha votat al mode europeu, quasi a la manera francesa. Una societat industrial com la nostra no podia ser diferent. El que és significatiu és que aquesta Catalunya d'esquerres ha resultat ser, en allò fonamental, coincident amb l'esperança socialista dels espanyols i totalment identificada amb la seva més antiga tradició autonomista.
