pd 740

EL MÓN / 156 - 19/IV/85

DESPRÉS DEL VIETNAM, RES NO VA SER IGUAL

Roberto Mesa

Quan a la primavera de 1975 les darreres forces dels EEUU abandonaren el Vietnam i Saigon passà a anomenar-se Ciutat Ho Chí Minh, començà una nova època, i concloïa, per un retard, l'època prodigiosa del decenni...

... Enrere quedaren el cadàver del Che a Bolívia, el mateix Ho Chí Minh, que no va arribar a conèixer el triomf del seu poble, els il·lusionats impuls del Maig francès i els tancs del pacte de Varsòvia entrant a Praga. Morien totes les esperances d'una generació i només quedava la victòria d'un poble del Tercer Món en lluita contra l'imperialisme. Tota una simbologia, que fins i tot arribà a les multicopistes de l'Espanya clandestina, que s'anomenaven "vietnamites".

... La guerra del Vietnam va demostrar que l'impossible no és una utopia, que l'imperialisme no sols era vulnerable, sinó que també podia ser derrotat.

... Avui, a deu anys de l'alliberament de Saigon, l'exemple vietnamita continua sent una fita històrica en el llarg combat dels pobles per la seva independència i la seva sobirania nacional.

pd 739

EL MÓN 156 - 19/IV/1985

QUAN ÉREM VIETNAMITES

Joan Barril

El trenta d'abril es compliran deu anys de la fi de la guerra del Vietnam. Més enllà de la significació bèl·lica del fet, aquest aniversari posa de relleu el caràcter aglutinador que la guerra va tenir per a tota una generació i la fi de la invencibilitat de l'imperialisme nord-americà.

...

L'any 1960, a Catalunya el món encara no el vèiem sencer. La gossa Laika, la primera astronauta de la història, no ens havia acabat de convèncer respecte al caràcter esfèric del planeta i la Terra, vista des d'aquí, era una peça boteruda i irreal que limitava al nord amb l'exili, al sud amb el moro, a l'est amb el teló d'acer i a l'oest amb Cuba. A tot Espanya l'esperança dels antifranquistes es deia Cuba i les preocupacions que podien tenir els ciutadans dels sud-est d'Àsia estaven, en temps, en espai i en cultura, molt lluny de nosaltres. De fet, el sud-est d'Àsia de començaments dels seixanta no tenia pas altre nom que el d'Indo-xina. Vietnam era una denominació pels entesos que evocava un país romàntic, amb forta presència catòlica i amb restaurants de cuina francesa. A ningú no havia d'estranyar, doncs, que l'amor tendre d'un príncep espanyol i d'una grega tinguessin com a marc circumstancial l'aire càlid d'un Vietnam en pau trencadissa. Els joves Juan Carlos i Sofía potser ignoraven, passejant per Saigon, que els pocs soldats americans que es veien pels carrers formaven part dels primers onze mil consellers militars destacats al Vietnam. Era el maig de 1962. La guerra tot just acabava de començar...

pd 738

PRESÈNCIA ... abril ? 1976 ?

EL DEMÀ DE PORTUGAL

Pius Pujades

Portugal ens preocupa. Preocupa a tothom... El mateix Josep Pla, entre creuer mediterrani i problema de salut,  va fent articles convencent-nos que al país veí les coses van malament, que caminen cap a un comunisme - el malèfic i horripilant comunisme...

En general queden clares dues coses: que el comunisme és dolent i que els comunistes encara ho són més, ja que aspiren al poder. Jo només penso si és que hi ha algun grup polític que no aspiri a obtenir el poder i que no faci els possibles per assolir-lo. Em queda el dubte.

...

De moment m'adono que a Portugal ja han nacionalitzat la banca, una de les velles aspiracions dels falangistes de pre-guerra. Per ara cal esperar les eleccions...

Poden començar a meditar els portuguesos en el perill que, en cas de guanyar un grup d'esquerres, algú, inspirat per un "Spiritu Santo", es tregui del damunt, vessant la sang que sigui necessària, als vencedors de les urnes.

Em fa por que les famílies que dominaven el capital lusità trobin la manera de fer marcir la florida de clavells. La llibertat és molt fràgil. Sobretot quan no s'hi està acostumat.

pd 737

TRIUNFO núm. 883 - 29 de desembre de 1979

VIETNAM POR DENTRO

Gabriel García Márquez

...

La meva conclusió personal - encara que sigui només per a la meva consciència - semblava condemnada a nedar contra-corrent. Vietnam havia estat víctima, un cop més, d'una immensa conjura internacional. El govern no havia expulsat ningú, tot i que és probable que en alguns moments s'haguessin fet els ulls grossos en relació a les fugues per raons de conveniència. Però era conscient que, en el desordre de l'èxode, se'n havien anat nombrosos tècnics i professionals que el país necessitava urgentment per a la reconstrucció.

El govern havia comés dos errors irreparables. El primer fou no haver previst a temps ni haver calculat les enormes dimensions de la campanya internacional pels refugiats. El segon fou haver confiat cegament en la solidaritat mundial que no li havia fallat fins aleshores, i que aquest cop s'havia deixat confondre per una distorsió quasi perfecte de la realitat. No hi havia remei: després de tants segles de guerres, el Vietnam havia perdut una gran batalla en una guerra menys coneguda, però tan cruenta com les anteriors: la guerra de la informació.

pd 736

TRIUNFO núm. 859 * 14 de juliol de 1979

INDOXINA: L'ALTRE HOLOCAUST

Jean-Francis Held

(Nota: ara que es parla tant de refugiats...)

Indesitjables al Vietnam, inacceptables pels seus veïns, els "boat people" suporten la càrrega d'una cínica geopolítica... Només que aquest cop els occidentals no podran dir: "No sabíem res..."

Vuit milions de refugiats (al món)

Els xinesos: els jueus de la zona

pd 735

TRIUNFO núm 839 * 24 de febrer de 1979

IRÁN: UN CAMBIO EN EL MUNDO (i 2)

Juan Aldebaran

(...continuació)

Les constants revolucionàries

... És una de les zones del món on la fam i la misèria són més grans i en les que s'és més sensible al llast històric d'haver estat un imperi i veure's en una situació colonial. ..La força amb que un musulmà viu llur religió és molt més gran que la del catòlic o el protestant...

La figura de l'"aiatol·là"

Jomeini és el primer que, en l'Edat Moderna, ha posat rostre i capacitat de triomf a aquesta religió... Representa la victòria sobre la tirania i sobre el poder d'Occident, i l'adveniment de la justícia...

La situació de l'Iran

El més probable és que, de moment, la revolució iraniana es concentri entorn de Jomeini i el seu govern, aconsegueixi assentar-se malgrat els intents extremistes i la contrarevolució. El que no és possible predir és el temps que durarà o si, seguint el model de la revolució francesa, "devorarà els seus propis fills" i ocasionarà canvis profunds.

El món del voltant

La influència en el seu entorn serà decisiva. Sobretot en tres temes: els règims no populars en els països  musulmans, la modificació del sistema de repartiment i del preu del petroli, el revolucionarisme asiàtic...

pd 734

TRIUNFO núm. 839 * 24 de febrer de 1979

IRÁN: UN CANVI EN EL MÓN (1)

Juan Aldebaran

La “revolució alcorànica”, la “República Islàmica”, són termes massa vagues per englobar el que està passant a l'Iran i els països de la zona...

La revolució en marxa

... (A l'Iran) la lluita s'ha concentrat en una figura i una contra-figura: la del Sha, com enemic comú, i la de l'”aiatol·là” Jomeini, com capaç de mobilitzar els elements contraris...

La lletania de les sorpreses

Quan s'havia considerat que les revolucions eren impossibles en els estats moderns, sembla increïble que esclati i venci una revolució en un dels estats que estava millor vacunat per defensar-se d'elles...

La revolució possible

Tanmateix, les revolucions no paren de produir-se en el món... Les revolucions, de dreta o d'esquerra, no s'han acabat... Si en un país europeu tornen a produir-se les condicions de misèria i d'indignitat que donen peu a una revolució, aquesta tornarà.

Medievalisme

La sorpresa del medievalisme ve de la idea errònia que la Història progressa com un riu i que la Humanitat és un teixit continu. Al contrari, progressa com una goma elàstica que s'estira i s'arronsa. En el món hi ha petits grups que encara viuen a l'Edat de Pedra; hi ha grupets que viuen a fora del temps...

Els tirans i els Estats Units

El suport d'un imperi a un tirà local per assegurar-se llur conformitat o recolzament és antic. Els Estats Units no han deixat mai de practicar aquesta política, tret de breus interrupcions. I en molts casos han pagat car el seu error... A l'Iran també han jugat la basa del tirà, i un cop més l'han perdut.

L'"arc de la crisi"

Potser que ho paguin més car que al Vietnam... El valor de l'Iran com a productor de petroli, com a mur amb la frontera soviètica, com a eix de tot l'orient àrab, com a porta d'Àsia, com a país exportador de valors espirituals, és immens...

(... continuarà)