.... Se’m fa difícil
acceptar que des dels comuns –una ideologia que sento propera– facin una
lectura tan simplista i esbiaixada de la salut del català. Es veu que,
de cop i volta, a Educació han descobert “la involució de l'ús del
català a les escoles”. Benvinguts, val més tard que mai, però aquest tard –aquest tan tard–
només pot irritar i indignar els que patim pel futur de la llengua i,
sobretot, els docents que, sentint-se molt sols, han batallat per salvar
alguna cosa que no fos un mer decorat de “la immersió” mentre la
Generalitat mirava tossudament cap a una altra banda.
I ara arriba (Joan) Mena i no només ho acull com una novetat sinó que
en fa responsable el Procés i el que ell anomena “independentisme no
inclusiu”. Sr. Mena, el Procés comença el 2012, i a inicis dels 2000 en
alguns instituts ja només el professor de català tancat a classe parlava
català als alumnes. Qui hi era ho sap i la Generalitat no ho sabia
perquè no ho volia saber, perquè s’apuntava a la política que vostè
propugna: “Sobretot, no polititzem la llengua!” I aquí polititzar-la
vol dir, en llenguatge planer, defensar-la, amb tots els costos que
comporta: fer perillar la convivència en comunitats educatives que molt
abans del Procés ja tenien entre els docents i les famílies agents
hostils a “la immersió”. Es veu que Mena no sap que les llengües –el
francès, l'espanyol, l'italià, etc.– només es poden defensar des de la
política, des dels governs i les institucions, i des d’un cert grau
d'adhesió identitària que no tots els ciutadans d'un país sempre
comparteixen... No voler polititzar el català, no
fer-lo identitari, mentre l’Estat, amb les bateries carregades de
política i d’identitat –d’exaltat nacionalisme–, fa guanyar posicions al
castellà a Catalunya és no viure al món real. Si Mena es pensa que fent
el català incolor, inodor i insípid –desarrelant-lo de la història i
del territori– tots els que li són hostils es posaran a parlar-lo i el
faran seu... que s'ho faci mirar... Ignorar l’abecé de la sociolingüística impedeix saber a Mena que aquest bilingüisme
que invoca no és un estadi blindat i estable, on tothom viu en
harmonia, sinó un procés en què sempre –sempre– una llengua avança
mentre l’altra retrocedeix... L'únic que pot aturar el retrocés del català, a les escoles i arreu, és
una política lingüística només possible amb un nivell d'autogovern i de
consens social que no tenim. I en part no el tenim perquè l’esquerra
“inclusiva i no identitària” predica sobre aquest tema una lamentable
demagògia.
Albert Pla Nualart, 7.11.2021
