dijous, 6 de febrer del 2025

pac 85 - El general Franco continua mort

Pedro Sánchez ha decidit recordar-nos que el general Franco va morir fa 50 anys... Falten 10 mesos perquè es compleixi l’efemèride. I a més, el 20-N no va ser precisament una proesa col·lectiva, no va tenir l’èpica d'un 2 de maig madrileny o d’un 11 de setembre barceloní. Va ser la mort d'un avi al llit, un fet natural –el hecho biológico, com se’n deia aleshores– que demostra que la dictadura franquista era un règim fortament instal·lat i que a Espanya hi havia més franquistes passius que no pas opositors actius al règim, encara que ara tothom digui que aquell dia va brindar amb xampany. El cinquantenari de la mort de Franco hauria de ser recordat sobretot pels franquistes, perquè va ser un èxit personal del dictador, acomiadat, a més, amb tots els honors i mostres massives de dol.
Si el govern espanyol vol celebrar la democràcia, hauria de tenir una mica de paciència. El 1975 Espanya no era un país democràtic ni en la closca ni en el rovell, amb la notable excepció de Catalunya i el País Basc. Després de la mort de Franco, ens vam menjar amb patates el seu successor nomenat a dit, Joan Carles I, i abans que arribés la democràcia plena va caldre desmuntar el règim franquista peça a peça, des de dins, sense estridències i sense passar comptes, gràcies a la tutela dels militars i els jutges...
El problema –per a PSOE i PP -  és que aquest cop també ha incomodat el rei Felip, a qui no fa especial il·lusió recordar el pecat original de la dinastia que encarna...
Almenys serà una ocasió per recordar que l’autogovern català és anterior a la Constitució espanyola...
el fet que es recorda ja ens el sabem: el general Franco is still dead (continua mort). Ho va dir durant moltes setmanes el gran Chevy Chase a l’informatiu satíric del Saturday night live...
Toni Soler, 12.1.2025


dimecres, 5 de febrer del 2025

pac 84 - Sóc massa pessimista?

Tota novetat és un repte, un punt de partida d'un moviment que no cerca el que és bo, sinó el que és nou. El que és bo és poc comercial, perquè perdura​...​ Som éssers que consumeixen ràpidament el seu present, convertit en fast food. L'obsolescència que ens persegueix. El transhumanisme sembla estar a tocar. I, tanmateix… no som feliços...
La “societat del risc”. Com més complexes són les nostres tecnologies, més en depenem i com que avancen amb més velocitat que la nostra capacitat per preveure les seves conseqüències, sempre ens trobem en fora de joc... ens estan bombardejant amb l'absurda tesi que la memòria ha perdut rellevància pedagògica perquè tot és a internet. Segons la meva manera de veure-ho, aquest és, exactament, el drama: a internet hi és tot: bo i dolent, veritat i mentida, sublim i ridícul, biologia i pornografia, amistat i abús, ingenuïtat i perversió... Tot és a internet, en efecte, tot... tret del criteri, que és el que converteix la informació en coneixement valuós. El meu criteri és dins meu o no és enlloc... 
¿Som a les portes d'un temps en què cadascú haurà de decidir si ser humà o dedicar-se al vagareig intel·lectual?...
Gregorio Luri, 18.1.2025


 

dilluns, 3 de febrer del 2025

pac 83 - Déu contra Trump 2

Després d'escoltar el parlament de la bisbe, Trump va passar immediatament a l'atac qualificant-la de "pseudobisbe" i de "radical d'esquerres" que li professa odi a ell... Ves per on, el president més desagradable i agressiu en el seu to demanant que una religiosa se li adreci amb amabilitat. El cas és que ella va ser extremadament suau i educada en les formes. Simplement el Trump milhomes orgullós no accepta cap dissidència...
La nació i el Déu de Trump són els d’un radical ultraconservador: amb mi o contra mi. Un líder, una veritat. Els que em destorben, els expulso... Vol súbdits dòcils, i la resta, esborrats. Trump té esperit estalinista, purgador. Té vocació de totpoderós, ... La firma dels primers decrets a la manera imperial, és prou indicativa... Uns quants decrets són de dubtosa constitucionalitat. Tant se val.
La bondat en si mateixa no és garantia de bona política. Això ho sabem com a mínim des de Maquiavel. En aquest punt de la història no podem caure en ingenuïtats. Ja tenim clar que els països actuen per interessos i no per principis. Però aquest Trump deïficat, brutal i impulsiu és tot ell una exageració, tot ell un prejudici. Vulgar, arrogant i superficial, ... En fi. Trump no és que no tingui ètica dels principis, és que tampoc té ètica de la responsabilitat. No és que no sigui bondadós, és que és un insult a la bondat.
Ignasi Aragay, 26.1.2025

 

diumenge, 2 de febrer del 2025

pac 82 - Déu contra Trump 1

No tot està perdut. Hi ha qui s’atreveix a dir-li les veritats a la cara al prepotent de Trump. A denunciar el seu darwinisme banal contra els dèbils, els desheretats, els diferents. Les paraules de la bisbe anglicana de Washington Mariann Edgar Budd, que el nou president va haver d'escoltar calladet des d'un banc d'església en el servei interreligiós de la investidura, han estat un bàlsam davant l'abisme trumpià, davant la seva retòrica verinosa, davant la seva mirada sempre incendiada d’odi contra els que considera enemics, que són molts i variats. Ara també ho és aquesta dona de 65 anys, historiadora i teòloga, casada, mare i àvia, erudita i sàvia, compromesa amb la lluita contra les injustícies i a favor dels marginats, siguin com siguin i vinguin d'on vinguin, immigrants o membres del col·lectiu LGTBI+.

Dins el món cristià, Marian Edgar Budd representa exactament el contrari que un Trump que es proclama elegit per Déu "per salvar" els Estat Units. Quin Déu tan diferent tenen l'una i l'altre, oi? Com pot ser? Doncs perquè cadascú es fa Déu a la seva imatge i semblança...  El Déu d’ella és compassiu, el d’ell és condemnatori. El d’ella és pacífic, el seu guerrer. El d’ella és obert a la novetat (dels costums, de la ciència), el d'ell dogmàtic i inflexible. L’un és acollidor, l’altre irat. L'un genera confiança, l’altre fa por. Marian Edgar Budd creu en un Déu amable, humil i compassiu com ella. Donald Trump creu en un Déu insolent, extremista i venjatiu com ell: un Déu més Antic Testament...
Ignasi Aragay, 26.1.2025

divendres, 31 de gener del 2025

pac 81 - Les millors innocentades

No cal inventar innocentades expressament per un dia com avui perquè n'hi ha que fa temps que circulen, algunes de boníssimes, com ara l’amnistia, o que el Barça ja tornaria a jugar al Camp Nou abans d’acabar el 2024, o aquella altra del ministre que va dir que el tren a Espanya vivia el millor moment de la seva història. I n’hi ha de cruels, com ara que Mazón continuï sent president del País Valencià.
Algunes sonen molt gastades i tenen poca gràcia, com ara que Ayuso abaixi impostos i reclami un millor finançament o que en l'època en què saben de nosaltres fins i tot la talla dels calçotets, t’arribi una factura de la llum amb lectura estimada de 800 euros perquè no han pogut accedir al comptador. N’hi ha que estan molt treballades, com aquesta que Manuel Valls torni a ser ministre, o allò tan sensacional que la Federació Espanyola de Futbol hagi triat un president que ja ve prevaricat de casa. Veus que bé? Feina feta no fa destorb.
En la categoria de les innocentades que es veuen a venir de tres hores lluny, destaca poderosament la promesa de "finançament singular per a tothom" (innocentada i oxímoron, simultàniament), l’ús del català als organismes de la UE i les multes de 500 euros que diu que posarà l'Ajuntament de Barcelona a ciclistes i conductors de patinet que circulin per les voreres.​..
Antoni Bassas, 28.12.2024

 

dijous, 30 de gener del 2025

pac 80 - Un "last dance" per a Junqueras

Passat el procés electoral intern d'ERC, cal preguntar-se per què ha guanyat Oriol Junqueras, i també per què ha obtingut només el 52% dels vots.​

diumenge, 26 de gener del 2025

pac 79 - Yolanda Díaz i "la patronal"