Després d'escoltar el parlament de la bisbe, Trump va passar
immediatament a l'atac qualificant-la de "pseudobisbe" i de "radical
d'esquerres" que li professa odi a ell... Ves per on, el president més desagradable i agressiu en el seu to
demanant que una religiosa se li adreci amb amabilitat. El cas és que
ella va ser extremadament suau i educada en les formes. Simplement el
Trump milhomes orgullós no accepta cap dissidència...
La nació i el Déu de Trump són els d’un radical ultraconservador: amb mi
o contra mi. Un líder, una veritat. Els que em destorben, els expulso...
Vol súbdits dòcils, i la resta, esborrats. Trump té esperit estalinista,
purgador. Té vocació de totpoderós, ... La firma dels primers decrets a la manera imperial, és prou indicativa...
Uns quants decrets són de dubtosa constitucionalitat. Tant se val.
La bondat en si mateixa no és garantia de bona política. Això ho sabem
com a mínim des de Maquiavel. En aquest punt de la història no podem
caure en ingenuïtats. Ja tenim clar que els països actuen per interessos
i no per principis. Però aquest Trump deïficat, brutal i impulsiu és
tot ell una exageració, tot ell un prejudici. Vulgar, arrogant i
superficial, ... En fi. Trump no és que no tingui ètica dels principis, és que
tampoc té ètica de la responsabilitat. No és que no sigui bondadós, és
que és un insult a la bondat.
Ignasi Aragay, 26.1.2025
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada