El nivell de vida assolit a Occident és, en termes històrics, espectacular. Per descomptat, això no treu l’evidència de les desigualtats i la vulnerabilitat de tanta gent, ni el fet que aquesta riquesa hagi estat fruit de processos brutals de colonització o d'explotació. Dit això, i que no se m’entengui malament, un pobre d’avui en un país democràtic occidental no és el mateix que el de fa un segle. Només cal parar atenció en l’esperança de vida general o en els serveis públics de sanitat, educació i benestar social, tot i que segueixin sent limitats...
El progrés tecnològic i econòmic, i l’enfortiment del sector públic,
s’han traduït en un benestar excepcional. El repartiment d’aquesta
millora ha arribat a molts sectors socials. Caldrà veure si el sistema
de vida que ens hem guanyat és sostenible en termes mediambientals.
Però, en conjunt, estem a anys llum (mai més ben dit) de fa un segle...
Què passaria si haguéssim de viure sense electricitat una temporada
llarga? És a dir, sense neveres ni calefacció o aigua calenta, sense
aire condicionat ni internet ni mòbils ni... No hi estem preparats. Les
generacions anteriors tenien memòria personal o familiar de vida
espartana al camp o de penúries de guerra. Les actuals ens hem acostumat
a tenir de tot, no ens plantegem cap mena de frugalitat o de renúncies... Quan un
s'acostuma a les coses bones (i viatjar per lleure n’és una), costa
deixar-ho.
No és realista pensar que rebaixarem el consum d'energia i de béns i
serveis. Es pot avançar en actituds més responsables, però no en una
minva rellevant del nivell de vida. Difícilment passarà, si no és de
manera forçada a causa de fallides tecnològiques, guerres o catàstrofes
naturals...
Ignasi Aragay, 4.5.2025
