El cartell de celebració del dia de les dones de Castellvell del Camp ens mostra els retrats de vuit dones, retallades sobre fons lila... cadascú pot representar aquest dia, que es veu que és nostre, com
vulgui. Però, de vuit, n’hi ha com a mínim dues que no mostren part del
cos per la (mateixa) religió. Una monja o una dona amb mantellina ens
haurien semblat bé? Una jueva amb perruca? Se’m fa molt difícil entendre
que una dona que en públic porta la boca tapada sigui la reivindicació
del feminisme, perquè tapar la boca d'una dona (en cap religió els homes
se la tapen, esclar) és tota una declaració d'intencions. En públic no
podrà parlar, i ja no dic fer petons, menjar o beure. Esgarrifada per la
visió, n’he vist algunes, és cert, que al restaurant són peixades pel
marit, i em fan pensar (amb calfreds) en animals domèstics. Ja em podeu
parlar de motius culturals i dir-me que la bellesa occidental també és
una tirania i que som moltes i amb moltes sensibilitats. La meva
sensibilitat m’impedeix reivindicar dones amb la boca tapada el 8 de
març. Posats a fer, al dibuix hi haurien pogut posar el pare o el marit, que així seria més realista.
Empar Moliner, 8 de març de 2025
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada