... Estem alimentant des de tots els àmbits el fantasma d’Aliança Catalana,
donant-li una presència mediàtica molt per sobre del nombre de votants
que van confiar en ella. I només ens esgargamellem assenyalant les
línies vermelles que creua, l’escàndol que provoca –que és llaminer per
obtenir clics però un desastre des del punt de vista del debat seriós-.
Per què no se li pregunta a la líder de la formació exactament com farà
tot el que promet que farà? Temo molt que no té cap solució pràctica per
als problemes que ella creu que són deguts als immigrants. Si no té
competències ni fronteres no podrà expulsar-nos a qui troba que sobrem
per molt que ho vulgui. De totes maneres jo no hi perdria ni un minut,
amb algú que declama amb el seu horrible català del XIX (pobre Pompeu
Fabra) lletanies que semblen més homilies que no pas propostes
polítiques. A qui faria moltes preguntes és a les persones que volen
votar-la: creuen realment que la de Ripoll farà el que els promet que
farà? S’ha de ser molt ingenu, encara més si el que empeny aquest
electorat és la frustració de la desfeta del Procés. ¿No en van tenir
prou amb l'engany dels líders de llavors que ara volen apostar per una
dona que no sembla tenir ni la més remota idea de com funciona el seu
país i s’inventa unes exigències de catalanitat que no compliria ni el
Comte Arnau? De nou és l’esmentat filòsof alemany Peter Sloterdijk el que descriu com
ningú el que passarà si a Catalunya guanya Aliança Catalana: “Un cop que
entra en joc la qüestió de la identitat, el camí de l’autodestrucció és
molt més curt”.
