dimarts, 7 d’octubre del 2014

pd 205

AVUI, dissabte 26 de gener de 2002
CATALANS DE SOCA-REL? LES IMMIGRACIONS D'AHIR I AVUI
Anna Cabré

He escrit un llibre, només un, El sistema català de reproducció. Em pregunten: "Quin sistema? Que no és el mateix que a tot arreu?" Doncs no. El sistema català consisteix que la meitat dels habitants s'origina a Catalunya, pels procediments biològics habituals, i l'altra meitat és d'importació...
...
Sorprèn sentir ara els qui parlen del fenomen immigratori com si fos una novetat mai vista, precisament a casa nostra!... sense migracions durant el segle XX, Catalunya tindria ara 2,4 milions d'habitants i no els 6,2 milions que té en realitat...
...
Si s'han integrat les onades anteriors, també s'integraran les d'ara, i ho diem des de l'experiència i des la voluntat, venia a dir més o menys un manifest de les forces polítiques i socials. Ben vist! Com ja digué en el seu dia Rafel Campalans, "des de la nostra visió futurista de Catalunya, l'immigrant és ja des d'ara tan català com nosaltres mateixos".
Els nous catalans d'origen africà, asiàtic o americà ens fan oblidar... la immigració aragonesa, valenciana, murciana, andalusa, extremenya dels segles XIX i XX... i occitans i tota mena d'altres súbdits del rei de França vinguts a Catalunya en grans quantitats entre els segles XV i XVII...
...
Els migrants canvien, però el sistema català de reproducció, que fa catalans i ben fets amb tota mena de gent, aquest sistema continua i molt probablement continuarà. És consubstancial amb la nostra identitat.

dilluns, 6 d’octubre del 2014

pd 204

AVUI, 24 d'octubre de 1990
DISPAREM SOBRE COMPANYS
Montserrat Roig

... Per a uns Lluís Companys va ser l'irresolut defensor dels treballadors, l'home que va comprendre la importància dels sindicats obrers, la figura d'esquerres que s'ha anat esboirant al llarg d'aquests anys. Per als altres, Companys va ser un patriota de debò només perquè va saber morir tot tenint Catalunya als llavis, però no en volen ni sentir parlar de les relliscades del seu passat...
...
Companys hauria d'estar a tots els llibres de text, i els nois del batxillerat haurien de conèixer la seva biografia a cor què vols. Però no és així...
...
Si Companys no hagués mort com va morir, ¿què en dirien d'ell? Que no era un català del tot bo perquè va creure en una Catalunya que no donava peixet a les classes benestants?...
Heus aquí el guió que mai no acabem d'escriure: pàtria i lluita social. ¿Com unir-les? Ens entestem a  separar-les, i aleshores construïm  petits Companys a la nostra mida... No hi ha un racó de la memòria on el puguem instal·lar tal com va ser.

diumenge, 5 d’octubre del 2014

pd 203

TRIUNFO num. 707, 14 DE MAIG DE 1976
MORIR EN CAMARAS DE GAS
Montserrat Roig

Totes les morts eren violentes en els camps d'extermini nazis. Encara que morissis de disenteria, tifus o simplement de gana o esgotament físic...
Els homes i les dones eren conduïts per separat, i a dintre de les cambres hi arribaven a posar entre seixanta i setanta cossos, ben apilats els uns amb els altres...
Abans d'entrar, un metge de les SS marcava amb una creu als condemnats que portaven dents d'or. El gas provocava l'asfíxia mortal al cap de deu minuts...
"En acabar, treia els cadàvers de la cambra de gas i els cremava al crematori. Abans de la incineració, uns quants dentistes els treien els dents d'or." (Vinzenz Nohel SS)

divendres, 3 d’octubre del 2014

pd 202

EL PUNT AVUI, diumenge, 18 de setembre de 2011
GOIG I ESPERANÇA
Jaume Reixach

Joan XXIII... va ser un Papa que se sentia pare i no pontífex. I com a tal, estimava tots els fills, fossin o no creients, i demanava a tots per igual "col·laboracions pràctiques". Fets i no paraules... els problemes no s'arreglen només pregant, sinó treballant. I en aquest treball hi està convidat tothom... Valorava les persones pels seus mèrits i la seva capacitat. I no per la fidelitat a la seva persona... Fa de mal dir com seria avui l'Església si Joan XXIII hagués viscut fins a l'acabament del Concili. No hauria viatjat per tot el món.  Hauria seguit fent el que va fer: millorar l'Església... No l'Església al servei del Papa, sinó el Papa al servei de l'Església, i aquesta al servei de tothom: Goig i Esperança dels homes.

dijous, 2 d’octubre del 2014

pd 201

AVUI, 6 d'abril de 1993
ALLÒ QUE EL VENT NO S'ENDUGUÉ
Redacció

L'Església diu que hi ha 200.000 esclaus a Rio de Janeiro.
El treball esclau al Brasil, tants cops denunciat per l'Església i per l'Organització de Nacions Unides, no és només un fenomen que es concentra als Estats amazònics tal com es creia fins ara. Segons unes xifres difoses ahir pel diari "O Globo, l'esclavisme també arriba a cotes preocupants a l'Estat brasiler de Rio de Janeiro, considerat un dels territoris més desenvolupats del país.
... els esclaus cobren menys del salari mínim mensual tot i que treballen dotze hores diàries cada dia de la setmana. A això s'hi afegeix el fet que no tenen contracte ni document que demostri la seva condició davant la llei, cosa que fa que no puguin exigir el respecte als drets laborals, com ara les vacances, la jubilació o l'atenció mèdica, recollits per la constitució brasilera.

dimecres, 1 d’octubre del 2014

pd 200

EL PAÍS, diumenge 3 d'octubre de 1999
LA ONU ADVIERTE: EL DETERIORO DE LA TIERRA ES "INSOSTENIBLE"
G. C. Madrid

L'informe GEO-2000 fa un retrat complert de la situació del planeta i alerta sobre l'ús de fertilitzants... i arriba a la conclusió que " el curs present de les coses és insostenible i ja no és una opció posposar per més temps els remeis "...
Es tracta que el consum és excessiu, incontrolats i insostenible... 
Un problema emergent: l'impacte en l'ecosistema de l'ús del nitrogen  degut a l'indiscriminat ús de fertilitzants que pot alterar el creixement i la composició de moltes espècies. L'home, en el seu afany per millorar els rendiments de la terra, està acabant amb ella...
Entre 1970 i 1995, la Terra ha perdut el 30% de la seva riquesa natural...

dimarts, 30 de setembre del 2014

pd 199

(Avui tocava, per si algú no sabia part de la història que ens van amagar)


EL PUNT / Diumenge, 3 de maig de 1992                                          
L'ABOLICIÓ DE L'AUTONOMIA POLÍTICA DE CATALUNYA
Joan Oller                                                                                              

El decret de Nova Planta, que va ser promulgat per reial decret el gener de 1716...,
 va coincidir en un moment de transició cap al ressorgiment històric del poble
 català...                                                                                             

Arran de la instauració del nou règim el Principat se sotmetia a l'arbitri del rei 
Felip V, que castigava així la insubordinació contra la seva autoritat que els
 catalans havien manifestat en la passada guerra de Successió...    

Catalunya... va perdre també el Rosselló, el Conflent i part de la Cerdanya. Més
 important encara: va perdre les prerrogatives autonòmiques...     
El Principat  també perdia el règim foral de recaptació i redistribució de
 tributs que havia imperat des de segles...                                       


La unitat dels regnes d'Espanya assolida pels Reis Catòlics representava una
 estructura d'estat  federal que permetia, a més, la federació de regnes, com va 
ser el cas dels d'Aragó, Catalunya, València i les Illes, que tenien un sol rei. 
L'adveniment de la monarquia absolutista dels Borbons tergiversava aquesta
 situació, amb l'objectiu d'uniformitzar els regnes de la Península Ibèrica a la imatge de Castella...