pd 434

PRESÈNCIA .... gener? 1992?

PERFECTES DESCONEGUTS (i 2)

Pau Lanao

Són joves o radicals però no volen saber res de la revolució dels seus pares. Tenen mala fama entre els adults, que diuen que no es entenen perquè en realitat, tot i que hi conviuen cada dia, són uns perfectes desconeguts.

... un dels problemes de l'adolescència a les societats occidentals és que aquesta etapa s'allarga molt, els nois viuen amb els pares fins que són molt grans, i el mateix conviure provoca tensions. Si tu tens un fill que té peles, que s'independitza i fa la seva pròpia via, és més fàcil acceptar-lo com a adult...

"... el fet radicalment nou d'una adolescència obligatòria i de llarga durada, que acabarà en un llarg període de joventut... els seus actes tenen molt a veure amb la recerca de la identitat, amb la pressió del grup o amb la necessitat d'afirmació, amb l'estímul derivat de la publicitat, amb la frustració del que mai podrà accedir al plaer que li venen, amb el seguiment d'una moda..." (Jaume Funes)

"... No es pot dir que la gent jove d'ara és molt més conflictiva que mai. Els estudis, el seguiment que se'n fa, ho desmenteixen rotundament" (Josep Vila)

pd 433

PRESÈNCIA .... gener? 1992?

PERFECTES DESCONEGUTS (1)

Pau Lanao

Són joves o radicals però no volen saber res de la revolució dels seus pares. Tenen mala fama entre els adults, que diuen que no es entenen perquè en realitat, tot i que hi conviuen cada dia, són uns perfectes desconeguts.

"... hi ha una equivocació bàsica: pensar que si un nen té tot el que desitja serà un adolescent feliç, i això no és cert. Una part de la felicitat també és desitjar coses que no es tenen, és més, si un nen ho té tot, segurament desitjarà coses que no estan al seu abast... Per contra, si un nen té algunes coses, però se li deixa un espai al seu desig de coses normals que pot obtenir... potser aquest nen lluitarà per aconseguir-les... 

... el nen que ho té tot mai no lluitarà per obtenir una bona feina, sinó que esperarà que n'hi donin una, perquè ha après que el control es realitza des de fora, i tot es dóna des de fora sense que ell s'hagi d'esforçar per aconseguir res. És evident que no es pot esperar que quan sigui jove s'espavili, comenci a buscar i tingui èxit, no hi està acostumat..." (Maite Pi) 

pd 432

EL PUNT / 16 d'octubre del 2008

CARTA OBERTA ALS MEUS EXALUMNES

Dolors Cabratosa

Hola, estimats!: Avui em jubilo de mestra i avui tinc por; la mateixa por que tenia cada començament de curs quan venia a rebre-us a la fila i us veia amb aquelles cares de sorpresa, d'il·lusió, de no sé què... i m'infoníeu molt de "respecte"... 

He fet de mestra. I he après molt de tu perquè el teu pensament és immensament ric. I t'he volgut escoltar, encara que massa vegades he manifestat sordesa... I et recordo quan has exercit la teva obligació de "provocar" però també has entès la meva obligació d'exercir l'autoritat. I he confiat en tu perquè ets una gran persona...

I hauria hagut de deixar que t'equivoquessis més vegades perquè, quan rectifiques, creixes com a persona. I quan t'he reprès hauria hagut de fer-ho amb més fermesa, més cordialitat, més tolerància, més..., menys agressivitat, menys permissivitat, menys...

I  he viscut moments de felicitat quan he vist que "creixies" i entenies moltes situacions que ens provoca la quotidianitat de la vida. I em sap greu quan has fet veure que no em coneixies perquè en el teu interior hi deu haver algun calfred de mals averanys... I estic contenta quan, en algun indret determinat, jo no t'he reconegut i tu has vingut a escometre'm. I sempre t'he volgut tractar com a persona única i irrepetible... 

pd 431

ARA, dissabte, 14 de gener del 2012

EL VALOR DELS DOCENTS

Nicholas D. Kristof

... Un estudi recent, fruit d'una recerca que ha fet època, subratlla que la diferència entre un bon i un mal professor dura tota la vida...

Un bon professor de primària tindrà un gran impacte econòmic en la vida professional dels alumnes...

Els professors excel·lents no sols feien pujar considerablement les notes obtingudes a les proves, sinó que també deixaven els alumnes amb més bones perspectives per a la vida...

En canvi, un mal professor produeix els mateixos efectes per a l'alumne que fer campana el 40% del curs...

pd 430

T.E. .... 2010

L'ÉXIT ESCOLAR ESTÀ DETERMINAT PER LES EXPECTATIVES ACADÈMIQUES DEL PROPI ALUMNAT

Evaluación General de Diagnóstico 2010

L'informe conclou que el que té més influència en els resultats no és el centre escollit per a estudiar, ni la repetició de curs, ni la comunitat autònoma on es viu, sinó les pròpies expectatives educatives de l'alumne i el que passa dintre de l'escola i de l'aula (és notable la importància de la relació alumne/professor o de les actituds dels alumnes, els seus professors i els seus companys). També influeix l'índex del context social, econòmic i cultural que envolta l'estudiant, el nivell d'estudis dels pares i el nombre de llibres que hi ha a casa...

El sistema educatiu ha de tenir més flexibilitat ja que no existeixen expectatives de millora en els resultats educatius de l'alumne repetidor...

pd 429

EL PUNT dissabte, 16 de febrer del 2008

FUNCIONARIS EN CONFLICTE

Enric Ramionet

... Mals temps per a la justícia retributiva i per a l'activisme laboral en genèric. I per als funcionaris, les seves seguretats i les seves reivindicacions. Vivim encara, com als noranta, sota l'influx del desenllaç de la guerra freda. El desprestigi d'allò que es va anomenar socialisme real va afeblir també les certeses socialdemòcrates i des d'aleshores els mots victoriosos són privatització, desregulació, mercat o competències. Són paraules, es veu, sense ombres que il·luminen el nostre trànsit cap al futur. Broten, segurament, d'algunes mesquineses profundes de la nostra naturalesa però a criteri dels cranis privilegiats d'ara són mots molt superiors a, per exemple, responsabilitat, solidaritat, sensatesa o compromís amb la feina...

Ens governa gent que havia promès polítiques socials... I ja ho veuen. Admirin la sanitat pública, preguntin als metges i avaluïn les excel·lències dels criteris empresarials aplicats als serveis públics. Els resultats escolars són insatisfactoris però es carrega injustament la responsabilitat a l'escola, que de fet és l'únic contrapunt a les tendències actuals de la societat. Contrapunt dèbil i sofert que pateix com pateixen tots els serveis públics sota l'imperi d'aquest model econòmic enamorat de les virtuts de la iniciativa privada. I d'aquest model polític que es mou bé entre els interessos privats i els interessos partidistes però que desatén els col·lectius...

pd 428

AVUI? ..... 2010?

EL CARRER I L'ESCOLA

Manuel Cuyàs

Diu Mariano Rajoy... que s'ha de fer normal a l'escola el que és normal al carrer...

Molt bé. Només que les escoles es van inventar precisament per no reproduir el que passa al carrer o allò que hi passaria si les escoles no s'haguessin inventat. Com que la gent al carrer no llegeix..., a l'escola es fa llegir. Com que al carrer no s'hi aprèn història ni matemàtiques, l'escola reacciona i s'hi fan lletres i números. Com que al carrer hi ha qui tira papers a terra i guixa les portes i les parets, a l'escola es fa urbanitat... Com que al carrer es parla en català i en castellà d'una manera que fa pena, a l'escola s'ensenya català i castellà. I com que el català fa patir perquè si segueix al carrer en condicions d'inferioritat desapareixerà abans de gaire, com deia mossèn Cinto, l'escola fa possible que se salvi i es pugui seguir parlant al carrer i on sigui aquest patrimoni nostre, que és més patrimoni de la humanitat entera que la Sagrada Família, l'Escorial o el Machu Picchu...

Rajoy vol fer normal a l'escola el que és normal al carrer quan la intenció aquí, a la Xina i allà on sigui... es tracta del contrari: fer normal al carrer el que és normal a l'escola.