pd 946

PRESÈNCIA - 23 de setembre del 2005

MALALTIA ESCOLAR (i 2)

Antoni Puigvert

(...continua)

... el mestre sempre ha de lluitar contra el corrent. Està obligat a defensar tot el que la societat abandona. Ha de cultivar el valor del respecte, l'ordre, la disciplina en una societat que valora el benefici ràpid i que aplaudeix la llei del més fort.  
El docent ha d'activar el gust per la lectura, les belles arts i l'humanisme en una societat que es riu de tot això. Se'n riu a la televisió, convertida en casa de tots. La casa del mal gust, del renec, l'agressivitat i el populisme. El docent ha d'ensenyar a parlar amb propietat en un món que aplaudeix el crit i la grolleria. Ha d'exigir esforç gratuït allà on predomina l'ideal del "pren els calés i corre". 
L'escola s'ha convertit en el camió de les escombraries sagrades: tot allò que la societat rebutja, oblida o menysprea, resulta que els professors han de cultivar-lo en l'ànima d'infants i joves. 
Uns joves que han perdut els pares. Perquè avui, i tot comença per aquí, els pares, impotents, han dimitit.

pd 945

PRESÈNCIA - 23 de setembre del 2005

MALALTIA ESCOLAR (1)

Antoni Puigvert

...

La institució escolar està malalta. Però no pas a causa d'un virus propi. Sinó perquè reprodueix les malalties del present. Els subjectes de l'educació són aquests nens d'ara, sobreprotegits per uns pares que no saben dir mai no... i els adolescents d'avui: el segment més ben domesticat per la publicitat... joguines en mans dels poderosíssims mitjans audiovisuals, que els ensinistren en el consum compulsiu... formen un mercat d'incauts... en mans de tota mena de venedors que els encolomen música, moda, el que convingui. La nit s'ha convertit en la pàtria dels joves: un món al revés, amb els seus temples, ídols, litúrgies i pastilles. Només uns adults tenen entrada en aquesta pàtria nocturna: els que n'obtenen beneficis. La formació dels joves és en mans d'aquests negociants, i no en la dels pares o professors. Es diu que la malaltia de l'escola és filla de dos factors socials... el desenquadernament de la família tradicional i el consegüent augment de les famílies desestructurades (cosa que contribueix a la desaparició de moltes pautes de conducta social). I l'impacte del fenomen migratori... En algunes zones, el fenomen migratori és molt influent. Però no determina la malaltia general de l'ensenyament...

(continuarà...)

pd 944

EL PERIÓDICO  dissabte 10 de setembre del 2005

EDUCACIÓ, "ZONA ZERO"

Fabricio Caivano

Comença el curs escolar. I cada vegada són més els docents que han de partir del que podríem anomenar "grau zero d'educació". Es veuen obligats a ensenyar una sèrie d'hàbits elementals que suposadament ja s'haurien d'haver aprés al si de la família. Em refereixo a hàbits tan bàsics com ineludibles: estar asseguts, no cridar ni barallar-se, escoltar i acceptar la ineludible ració de sentit comú, de límits i d'inhibicions per poder-se acomodar a les regles pròpies del lloc on són, de cos present almenys. Sense aquests hàbits mínims no hi ha qui pugui articular raonablement qualsevol aprenentatge instrumental i, encara menys, els valors i conductes fonamentals que avui anomenem civisme i ahir urbanitat. Aprendre és renunciar i acceptar límits i responsabilitats.

... Creixen les notícies i percentatges preocupants: pèrdua de la necessària autoritat del professorat; creixement de les baixes docents per depressió i estrès; fracàs escolar i rebuig dels aprenentatges; agressions al professorat; fatxenderia contra els febles o diferents...

La crisi és d'un model cultural. La casa, l'aula i la ciutat eren llocs fundacionals. Un mal clima fa gairebé impossible la idea il·lustrada de l'educació com a via real a la cultura individual i col·lectiva, i, finalment, a la democràcia...

... Tot sembla indicar que aquest projecte il·lustrat de l'escola s'extingeix...
...

Educar és una tasca d'herois enmig d'aquest accelerat procés del que és lúdic i permissivitat, de desinhibició moral i d'elogi de la ignorància, de soroll i de por. L'escola respira el clima del seu temps, l'aire de la seva ciutat i també els gasos del seu subsòl.

pd 943

​EL PERIÓDICO ​dissabte, 5 de febrer del 2005

ELS MESTRES CULPEN ELS PARES DE SER MASSA PERMISSIUS

Antonio M. Yagüe

Els experts demanen mecanismes d'ajuda social a les famílies que tenen més dificultats.

Els professors tenen una percepció molt negativa de les famílies. Un 87% dels docents consideren que a casa els deixen fer als alumnes "tot el que volen" i el 50% perceben que les famílies no es preocupen de l'educació dels seus fills...

També un de cada dos docents adverteix, en una enquesta, que la convivència en les famílies s'ha deteriorat els últims tres anys i falla la comunicació amb els fills.
...

"La família ha perdut la noció d'allò que és important i els límits que se li han de marcar al nen, dir-li fins on es pot arribar" (Roberto Rey)
...

"Els professors diuen que les famílies no se'n cuiden, i les famílies, que no tenen temps i que no saben ben bé què fer" (Álvaro Marchesi)

pd 942

​DIARI de GIRONA 15 d'octubre del 2002

MALGRAT TOT M'AGRADA MOLT LA MEVA FEINA (i 2)

Marc ​Vidal i Pou

(...continuació)

I tot això creieu-me que és molt difícil perquè és un repte personal diari i una resolució constant de problemes que a vegades et porten a la ratlla de l'abisme, especialment quan et sents sol davant de les dificultats permanents i quotidianes. Quan creus que ni l'administració ni les famílies fan prou. Quan sents que els mateixos alumnes et planten cara de manera irreverent. Quan els teus companys estan tan enderiats per les pròpies cabòries que no hi ha espai ni  moment per a la reflexió col·lectiva. Quan tens una necessitat mortal de dir que ja n'hi ha prou...
...

Probablement deu ser per aquesta complexitat de relacions que m'agrada més aquesta feina que qualsevol altra...

En totes i cada una d'aquestes persones hi ha hagut una escletxa que tu has pogut obrir; només una escletxa petita que potser porta el teu nom.

M'agrada, doncs, la meva feina, perquè és terriblement humana i jo no ho vull deixar de ser...

pd 941

​DIARI de GIRONA 15 d'octubre del 2002

MALGRAT TOT M'AGRADA MOLT LA MEVA FEINA (1)

Marc ​Vidal i Pou

... La meva feina ha de ser un acte permanent d'intuïció, de sensibilitat i de diàleg. D'intuïció per reconèixer les capacitats de futur ciutadà que s'amaguen darrere d'aquella imatge clínica d'adolescent. De sensibilitat per descobrir la persona dins de l'alumne, i de diàleg per saber empènyer el seu progrés en el moment convenient o per cantar-li les quaranta i marcar-li els límits tolerables.

Però per damunt de tot, ha de ser una feina de respecte.

Primer, de respecte per la professió. La professió d'ensenyar no consisteix a saber molt, sinó a relacionar el teu saber amb aquell que no sap.

Segon, de respecte pel material sensible que tens a les mans, que és l'única manera de poder reclamar-lo a l'inrevés.

Tercer, de respecte per un mateix, perquè cal creure en la feina que un fa si vol mantenir la seva autoestima.
...

(continuarà...)

pd 940

​EL PUNT ​​Dijous​, 3 de novembre del 2005

"HOMO ZAPPING" (i 2)

Francesc Torralba Roselló

...

Hem exclòs del procés educatiu la memòria i, en canvi, sense l'estimulació de la memòria difícilment pot treballar la facultat imaginativa. Els nens ja no memoritzen, perquè no se'ls exigeix que recordin dades, fets, batalles, noms o obres. És veritat que moltes d'aquestes informacions que vam memoritzar essent petits les hem oblidades, però l'exercitació que vam fer ens resta com un patrimoni extraordinàriament valuós. Aquest ésser dispers i fragmentari que tenim a les aules no pot seguir el fil de la lectura, ni estar quiet davant d'una obra d'art, ni contemplar la bellesa d'un paisatge alpí, es cansa de mirar el mateix, perquè només està acostumat a veure coses, però no sap ni mirar, ni escoltar. Pateix un continu moviment de l'ànima que hauríem de ser capaços d'asserenar a través de la intervenció educativa.

En el debat sobre l'educació, no podem oblidar l'educació de la facultat intel·lectual, de la memòria, de la imaginació, del raonament i de la lògica, perquè aquestes facultats són clau per exercir correctament l'ofici de la ciutadania i tenir una bona brúixola per navegar per la vida...

... En el fons, la tesi és clara: poques idees, ben articulades i repetides fins que siguin interioritzades; idees que serveixin per orientar-se en el difícil art de viure.