E.E. 76 El bonisme, un populisme

Un dels grans enemics de la democràcia és el populisme. El tendim a associar a l'extrema dreta, però pot emergir en tot el ventall ideològic. És populista qui s’omple la boca parlant de “la gent” i l’oposa als que en teoria la representen, “els polítics”... Un derivat perniciós d’aquest populisme és el bonisme que amara sovint l’esquerra...

... cap norma que suposi sacrifici sobreviu a una total sensació d’impunitat. Això explica, per exemple, que Barcelona, tot i ser netejada més sovint que algunes capitals europees, estigui molt més bruta. ¿La vols neta, Ada? No dediquis tants mitjans a netejar-la i dedica’n molts més a impedir que embrutar-la quedi impune. Encara que sigui desagraït, antipàtic i, sobretot, poc populista.

“No esperem civisme de qui no té el més bàsic i no se li respecten drets fonamentals”. D'acord. Però molts dels que no recullen la merda del seu gos no són precisament sensesostre. “La clau del civisme és l'educació i la pedagogia i no pas les sancions i la repressió”. De nou, d'acord. Però molt de les primeres (educació i pedagogia) sense prou de les segones (sancions i repressió) no resulta efectiu amb la naturalesa humana. La ideologia que ho nega és bonista, i el bonisme és una forma de populisme i, com a tal, també erosiona la democràcia. Perquè en una democràcia tan essencials són les normes com els mitjans per fer-les complir. No és pas això segon el que la distingeix dels règims autoritaris: la distinció –i mai s’hi aprofundeix prou– és que siguin debatudes i aprovades democràticament.

Albert Pla Nualart, 9.10.2022

 

E.E. 75 Junts, molt més que sortir d'un govern

... El Govern de coalició es trenca per aquesta manca d’unitat estratègica, per les ferides personals no tancades del 2017 i la pugna històrica per l'hegemonia.Però pel mig queden centenars de milers de votants d'Esquerra, Junts i la CUP que si van anar a les urnes el 2021 i no es van afegir a l’abstenció va ser pel convenciment que calia dir-li a l’Estat que la majoria del Parlament era independentista. Aquell 52% no ha estat mai operatiu i, a partir d’avui, l’operativitat és impossible...

Antoni Bassas, 88.10.2022

 

E.E. 74 Elogi de la tardor

Mai he pogut entendre aquesta passió per l’estiu. Sí, reconec que acostuma a ser l'època de l'any que tenim vacances ... Ara bé, si som totalment sincers hauríem de reconèixer que és la pitjor època de l'any per gaudir d'aquesta llibertat de moviments. Vull dir que no hi ha pitjor sensació d’estar fent el préssec que trobar-te al mig d’una capital qualsevol, després de dinar, amb trenta-vuit graus a l'ombra i sis hores més de sol, suant com un porc per carrers deserts amb la calba socarrimada mentre la resta del món fa la migdiada. Per no parlar de les nits en vetlla, amb aquestes finestres obertes que l'únic que et regalen és el so de la jovenalla o un exèrcit de mosquits famolencs que han confós la teva habitació amb un bufet lliure. Ho sento però no. Ja em perdonareu, però si per mi fos no em veuríeu el pèl en tot l’estiu...

No, a mi el que realment em fa trempar és la tardor. M’agrada gairebé tot d’aquesta estació amb tan mala fama. Els primers calfreds que t’esborronen el clatell i fan possible deixar de castigar el veïnat amb les teves cames peludes; la flassada al llit quan vas a dormir i t’arrauleixes amb la teva parella ben aferradet; el canvi d'armaris; el nen que per fi torna a escola i deixa de rondinar perquè està avorrit de no fotre res. Per no parlar de les pomes golden o les avellanes ben torradetes, o dels panellets, si pot ser de pinyons. I, sobretot, la sensació de melangia que t’envaeix, aquell moment quan et quedes fixat mirant pel vidre de la finestra un carrer que a poc a poc s'omple de fulles mortes amb tonalitats ocres i vermelloses, impossiblement boniques.

Lluís Gavaldà, 24.10.2020

 

E.E. 73 Aquest octubre

... Avui se celebra la festa del patriarca Abraham... Déu va concedir a Abraham una vellesa plàcida i quan, finalment, va morir, Ismael i Isaac van enterrar el seu pare al costat de Sara, en la tomba que Abraham havia comprat als hitites. Llavors els dos germans es van separar. Ismael va marxar lluny, amb els béns que el seu pare li havia donat, i Isaac va heretar tot el que era del seu pare, esclaus, bestiar, or i plata. Els dos grans pobles que Déu li havia promès a Abraham que sortirien de la seva llavor van anar creixent. I així Abraham va ser a l'origen del conflicte perpetu entre palestins i jueus. Encara dura.

... Dilluns passat vam celebrar Sant Francesc d'Assís, el sant que creia que la natura era bona, que parlava amb els ocells, que havia renunciat a totes les seves riqueses. Els italians li diuen il poverello, el pobrissó, perquè era pobre de debò... Els seus seguidors, els franciscans, es van dividir en dues branques. Els més fidels a l'esperit del sant i els que no ho són tant. Es diu que uns guarden el cos del fundador i els altres l’esperit. L’esperit franciscà és viu en Les floretes de sant Francesc, que va traduir Carner, i en un poema del sant, que parla de la germana aigua, del germà foc i de la germana mort. Aigua i foc com en aquest octubre. I mort. Com sempre.

Narcís Comadira, 9.10.2021

 

E.E. 72 Carnavals sense Quaresma 2

No crec que es pugui viure sense creences i crec que ara vivim creient que no morirem. Ho sabem, però ens esforcem a ignorar-ho. Vivim en la il·lusió d'un present etern. L’aïllem del futur ineluctable i, aïllant-lo, ens aïllem. El consumisme i la solidaritat són dos pols que es repel·leixen i és per això que tota ideologia que ens demani lluitar i fer sacrificis pensant en els altres només pot ser anticapitalista.

El feminisme (neo)liberal té tant d’oxímoron com un (neo)liberalisme que lluiti contra el canvi climàtic. No avançarem en igualtat fent que hi hagi més dones al capdamunt de les corporacions -o de qualsevol altra concentració de poder-, perquè només hi poden arribar amb el “masclisme més tòxic”. No són àngels, són éssers humans. Només avançarem en igualtat fent el poder menys poderós: aprofundint en la democràcia, convertint la jerarquia en cooperació, sortint del jo. Tenint molt clar que quan ets pols i a la pols has de tornar l’única vida digna i amb sentit és la que es fon amb el nosaltres.

Albert Pla Nualart, 10.3.2019

 

E.E. 71 Carnavals sense Quaresma 1

Em vaig passar la infància amb Quaresmes sense Carnavals i ara em toca sobreviure a Carnavals sense Quaresmes... Carnaval sense Quaresma seria una bona metàfora dels temps que ens ha tocat viure. Tot té sentit per contrast i tot, sense contrast, esdevé una pantomima. No podem gaudir ni divertir-nos -com exigeix la publicitat- sense patir ni avorrir-nos. Els ara toca divertir-se o ara toca desfilar no acaben de funcionar. És saber que ve un temps gris i avorrit, un temps de dejuni, el que dóna sentit a disfressar-se, menjar botifarra d'ou i pujar a una carrossa. A qui li interessen els carnavals sense quaresmes? A qui li fan por les quaresmes? Al mateix sistema econòmic que, per seguir creixent -i si no creix s’enfonsa-, necessita que no parem de gaudir i divertir-nos. Les quaresmes de tots els sistemes de creences ens obliguen a afrontar el patiment i la mortalitat. No hi ha missatge més destrempador, més corrosiu per a tota forma de consumisme, que el “Pols ets i a la pols tornaràs” del Dimecres de Cendra....

Albert Pla Nualart, 10.3.2019

 

E.E. 70 La força ètica i educativa de tres pel·lícules

Captain Fantastic (EUA, 2016), El professor de violí (Brasil, 2015), , El niño que domó el viento (EUA, 2019).

Què tenen en comú, aquestes tres pel·lícules? Que relaten tres dures realitats al marge, o en contra, del sistema econòmic de capitalisme globalitzat, i que trenquen els esquemes educatius convencionals. Són tres experiències extremes que ens ajuden a obrir els ulls sobre les contradiccions del món en què intentem educar els nostres fills, i sobre les contradiccions de la manera com els eduquem... L'educació ens farà lliures. Per si sola no pot canviar la societat, però sense una bona educació el canvi és impossible. Ara bé, no hi ha una única bona manera d’educar: cada context, cada moment, cada persona poden donar peu a maneres diverses... és l’actitud ètica el que dona força a qualsevol mestre, i en realitat a qualsevol persona. No es tracta de tenir només professors o pares o alumnes heroics, dotats d'un compromís a prova de bomba. També cal lluitar per millorar les condicions estructurals, el sistema. Però com veiem en aquestes pel·lícules, l’individu compta. Mai podrem ni hem de deixar de comptar amb la potència ètica de cada persona, una a una.

Ignasi Aragay, 10.3.2019