divendres, 28 de novembre del 2014

pd 248

AVUI, dimarts 5 de febrer de 1991
SUSPENSIÓ... I AIRE, QUE VOL DIR VENT!
Bienve Moya

(L'articulista considera ridícula la supressió dels actes del Carnaval que han decretat algunes institucions...)

... Una acció (de protesta?) que vull interpretar que ha estat duta a terme amb el millor desig de solidaritat i conscienciació sobre els estralls de la guerra...
... no ho veig prou clar perquè, primer: aquesta guerra (del Golf) ja fa molts anys que va començar. En aquella època, però, potser enderiats en altres qüestions, a ningú no li acudí la pensada; segon: perquè si per causa d'una generosa i àmplia interpretació de la moral solidària, suspenem el Carnaval..., també caldria qüestionar-nos la celebració d'altres esdeveniments sòcio-culturals que coincideixin en temps de guerra...
Insisteixo, cal meditar  molt sobre aquesta mesura fàcil de la suspensió. Cal advertir, per exemple, si darrere d'aquest criteri restrictiu per raons d'humanitarisme, no se'ns amaga l'expressió barroera d'una doble moral patològica del sofriment aliè. Una moral que més que veure'ns compartir solidàriament la problemàtica sòcio-política universal, ens voldria tot el sant dia, no tant, conscients de la necessària cultura de la solidaritat, com sofrents impenitents, o tormentats militants de la causa...

dijous, 27 de novembre del 2014

pd 247

PUNT DIARI, dijous 29 de març de 1984
PERTORBACIONS QUE CAUSA LA TV EN EL NEN
Agustí Casanova i Masferrer

En el món modern la televisió forma i deforma l'opinió pública, la sensibilitat de les multituds, els gustos, les preferències, l'escala de valors de tot un poble...

... pertorbacions psíquiques que el mitjà (independentment del missatge) origina:
  • Patologia de la memòria: afàsies.
  • Aïllament de l'infant televident.
  • Demolició de les figueres paternes.
  • Desviació d'afectes.
  • La tele crea passivitat.
  • Perjudica la imaginació.
  • Certa paràlisi intel·lectual.
  • Misèria de lèxic del nen televisiu.
  • Visió partidista del món.
  • La tirania del nen televisió.
  • La tele crea addicció.

dimecres, 26 de novembre del 2014

pd 246

PUNT DIARI, dimecres 14 de març de 1984
LA INDEFENSIÓ DEL NEN DAVANT LA TELEVISIÓ
Agustí Casanova i Masferrer

... La televisió és un autèntic perill per a la societat infantil i adulta. Els pares i educadors han de prendre actituds clares i contundents davant la influència negativa de la televisió en la conducta de la mainada... és una droga cultural - la veritat, dubto que sigui cultural en sentit rigorós - que crea dependència... crea hàbit, mal hàbit, que vol dir vici... vessa sistemàticament sang, mentides, suborns publicitaris amb promeses que s'incompliran....
...
Els xiquets, davant la tele, hipnotitzats per la tele, que domina la seva voluntat i intel·ligència, mantenen una actitud passiva, en un silenci total: incomunicats. Es fan conformistes i submisos al món tecnocràtic. Perden el poder crític, puix la televisió, amb el seu poder persuasiu, basat en el so i la imatge, aconsegueix convèncer-los de tot allò que els ideòlegs perversos volen. Als nens se'ls proporciona una moral, una estètica, una sociologia, una filosofia de l'existència: una cosmologia única i excloent....

dimarts, 25 de novembre del 2014

pd 245

AVUI, dissabte 2 de març de 1991
UN MINUT D'ALEGRIA
Néstor Luján

El 1936, els ciutadans francesos reien dinou minuts per dia; el 1980, aquest temps dedicat a la rialla es va reduir a menys de la meitat, sis minuts quotidians d'alegria. L'any passat tan sols un fugitiu i pobre minut fou dedicat a l'alegria. No pot ser més trist aquest final del segle XX a França...
A tot això s'afegeix l'opinió dels metges que consideren que la rialla és una teràpia perfecta: s'incrementa el nombre de glòbuls sanguinis, els reflexos condicionats guanyen en sensibilitat, augmenta l'apetit i acreix la resistència davant les malalties. Afegeixen que seixanta segons de riure desfermat equivalen exactament a quaranta-cinc minuts de monòtona gimnàstica...

dilluns, 24 de novembre del 2014

pd 244

AVUI, 11 de desembre de 1989
TRENTA SUPERCIUTATS INDUSTRIALITZADES HAN PERDUT MILERS D'HABITANTS EN QUINZE ANYS
J. Subirà

La població mundial s'acumula a les grans àrees urbanes de tots cinc continents.
Fort creixement demogràfic a les urbs del Tercer Món.
Més de trenta superciutats del Primer Món  i el Segon Món han perdut habitants entre l'any 1970 i el 1985. A les macrociutats del Tercer Món, en canvi, hi ha hagut un creixement galopant...
...
Als països més rics, com els EUA, la minva del cens del terme municipal de ciutats grans se sol compensar amb augments a les àrees metropolitanes corresponents...
...
A les ciutats d'Àsia, Àfrica i Amèrica Central o del Sud, els índex de creixement són extraordinaris... (en algunes) el factor de riquesa creat pel petroli ha estat decisiu per atreure població nòmada o mà d'obra estrangera. A les altres, el creixement vertiginós és un signe d'amuntegament humà farcit de misèria...

diumenge, 23 de novembre del 2014

pd 243

AVUI, .... 1991?
¿CULTURA RURAL?
Agustí Alcoberro

" A finals del segle XX, quan els pagesos de la Segarra llauren amb un tractor amb aire condicionat i a Cal Batllevell de Malpui s'ha instal·lat una antena parabòlica, la distinció entre urbà i rural no té gaire sentit" (Pep Coll)
...
I és que la urbanització del món rural - la penetració de la cultura urbana - és, avui, a Catalunya, una realitat innegable...
Desenganyem-nos: el temps de l'autoconsum, del pagès que sembrava i plantava un xic de tot, és ben mort i enterrat...
Avui els pobles estan immersos en un procés significatiu de deshumanització. La gent ja no es coneix, com abans. I, de fa força anys, els diumenges a la tarda, els carrers de qualsevol petit poble són totalment deserts - sovint no hi queda ja ni un cinema per a la mainada...
La cultura rural, si existeix, és ja patrimoni exclusiu dels historiadors, dels antropòlegs - que s'afanyen a guardar-la en museus etnogràfics -, d'un grapat cada dia més escàs de vells i d'algun novel·lista rural que situa les seves històries en temps més o menys antics - per fer un exercici, literàriament molt rendible, de nostàlgia...

dissabte, 22 de novembre del 2014

pd 242

el Periódico de l'Estudiant, novembre de 1994
LA FAM UN PROBLEMA DE MALA DISTRIBUCIÓ
M. de la Serna / S. García

Hi ha llocs on es passa gana i n'hi ha on es llença el menjar, i tanmateix la producció d'aliments ha crescut més que la població... La fam al món és conseqüència d'una pèssima distribució dels recursos...