pd 311

EL PUNT DIARI ? - Dimecres, 26 d'octubre de 1983

LA FUNCIÓ PEDAGÒGICA DE L'EDUCACIÓ FÍSICA EN EL NEN

Remei Llopis Pasqual i Juli Silva Cosin

Tots veiem la necessitat de l'educació física en el nen. Els metges... Els higienistes... Els pedagogs... Els clubs esportius... 

...

Amb l'educació física del nen es pretén obtenir: 

- una consciència i un coneixement perfectes del propi cos...

- una estructuració espai-temporal correcta...

- una bona coordinació motriu...

No hem d'oblidar tampoc un altre aspecte important: Que l'educació física millora el rendiment intel·lectual i facilita la integració del nen en el grup i el prepara per a la vida d'adult, ja es tracti de la feina com de les distraccions.

pd 310

AVUI, divendres, 29 d'octubre de 1982

ESCOLTAR

Josep M. Espinàs

...

A l'escola ensenyen a llegir i a escriure. Sembla que parlar i escoltar siguin activitats de "segona divisió", i normalment no són objecte d'aprenentatge ni de "avaluacions". Aquest desinterès és força xocant, si tenim en compte que el futur adult parlarà molt més, i escoltarà molt més, que no pas llegirà o escriurà. No es proporciona, doncs, el domini de les eines de comunicació més corrents.

Que no sabem escoltar ens ho demostren cada dia els mitjans àudio-visuals: la ràdio, la televisió...

...

Es pot parlar sol. Però no es pot "escoltar sol". Escoltar significa sempre l'acceptació de "un altre", i per això ens costa més. I per això, també, aprendre a escoltar és tan necessari: és aprendre a conviure.

pd 309

EL PUNT / Diumenge, 20 de març de 1988

AQUESTS MESTRES QUE FAN VAGA

Joan Ferrerós

... Els tòpics... El sou... Les vacances... Les hores de classe. Que no són l'horari laboral de l'ensenyant... una hora de classe no és una première, ni una estrena, però sí una actuació, un - que em perdonin els mestres - un show. No té res a  veure una hora de la majoria de feines amb una hora de classe durant la qual cal sostenir l'atenció, la tensió, la gravitació de trenta o quaranta persones; conec alguns docents joves, dotats de bona forma física, de cordes vocals temperades, farcits de coneixements i amb el difícilment comprensible do de la disciplina espontània que, després de quatre hores seguides de classe, estan desencaixats, lívids...

pd 308

EL PUNT / Dijous, 2 de desembre de 1993

LA FEIXA DE BAIX

David Pujol i Fabrellas

... la renovació de l'ensenyament sempre s'ha portat a terme des de la base i gairebé mai des de les altes instàncies educatives... Les experiències renovadores sempre han partit d'un mestre o d'un grup de mestres que han assajat pel seu compte noves metodologies, que han creat nous materials per iniciativa pròpia o que s'han aplegat espontàniament per portar a terme qualsevol innovació en l'àmbit educatiu... la renovació queda en mans de mestres volenterosos que, esmerçant temps i esforç, tiren endavant l'escola.

L'èxit de qualsevol reforma de l'ensenyament depèn molt dels mestres... Cal incentivar efectivament els mestres a sortir de l'aula, a organitzar convivències escolars, a preparar visites pedagògiques, a crear nous materials adequats als alumnes i a l'entorn... En definitiva, a renovar-se. Resumint: si reguem bé la feixa de baix, la collita està assegurada.

pd 307

DIARI DE BARCELONA. ANY 195 Dijous, 2 de juliol de 1987

MESTRES

Joan Barril

... A l'estiu l'escola perd la cridòria infantil per deixar que els mestres juguin a criatures...

... En un món d'arxius informatitzats, biblioteques, filmoteques i discoteques aquesta escola d'aules fresques sota la calor siderúrgica del juliol és l'últim museu que ens queda de la tradició oral...

...

Elles, les mestres, constitueixen la glorificació de la funcionalitat. Sabates planes i roba baldera són el blindatge de volums farts de nens i àvids de platja. Ells mantenen l'arquetip antropològic del progre immutable: barbes engrisades i una mirada introspectiva constituïda en assemblea permanent... 

...

... I els apòstols de l'escola pública creuen que la batalla incruenta entre privada i pública tot just acaba de començar...

...

A l'Escola d'Estiu comença a detectar-se un cert envelliment de la població mestra, residus combatius d'aquelles primeres escoles tan antifranquistes com propedagògiques. Mercè Fluvià conclou: "Hem passat d'un missionerisme on el canvi de la societat havia de gestar-se a l'escola a un menfotisme funcionarial propi de l'administració pública..."

...

A fora un sol de justícia marca el voraviu ombrívol de la injustícia entre el privat i el públic, entre el bressol i l'esforç.

pd 306

EL MÓN núm. 81 / 9 de setembre de 1983

HOMENATGE ALS MESTRES (i II)

Joan Perucho

... Després ve el moment en què el nen va a l'escola i se sotmet a una dura disciplina. El món, per primera vegada, canvia de faç, i el nen aprèn que hi ha coses en la vida que ens fan sofrir... Aquest és el primer avenç de l'home que serà demà, i el nen aprèn a treballar, a conviure amb els companys, a sofrir injustícies que li fan mal...

...

... Ara es prefereix considerar la realitat de l'infant, la seva personalitat... El nen cal que sigui el que ja és en potència, i hom procura que es desenvolupi i es manifesti lliurement. Seguin aquest corrent, i segons fons d'informació dignes de crèdit, hom ha aconseguit que els nens es converteixin en petits tirans, dotats d'un monstruós egoisme. Entre nosaltres, els resultats són més modestos: excepte honorables excepcions, sols hem aconseguit que els infants, a part de saber moltes coses, siguin mal educats...

...

Jo admiro els mestres, els bons mestres i la seva callada i mai prou agraïda tasca. S'esforcen perquè el nen, malgrat tot, tiri endavant. Un nen és quelcom molt delicat i misteriós... Sovint és un reflex de nosaltres, i això els mestres ens ho podrien contar en tot detall. Jo voldria que aquest article fos, en certa manera, un homenatge als mestres. A la seva pacient, tenaç vocació.

pd 305

EL MÓN núm. 81 / 9 de setembre de 1983

HOMENATGE ALS MESTRES (I)

Joan Perucho

Com són els infants? ¿Quina cosa es tanca dins d'aquests éssers misteriosos i desconcertants que gairebé sempre estimem, gairebé sempre ens preocupen i que ocasionalment ens fastiguegen? A vegades contemplem els nens... Lleugers i esbojarrats, corren d'una banda a l'altra, joiosos de la seva existència... Sovint canten en veu baixa. Sempre ens sorprenen amb la seva capacitat d'imaginació tibada fins al límit, i per contrast els adults ens sentim pobres i gastats, escampant les cendres de les nostres, cada cop més petites, il·lusions.

Els nens són, però, cruels. Torturen tot allò que és més feble que ells... Llavors, odiem els infants... Comprenem, en aquest moment, que cal impedir que aquesta força els domini i que ens esforcem a fer-los comprendre el sentit del bé i del mal...

Els nens estimen la llibertat... dansen la llibertat dels camps, esmolen el seu ésser i es bifurquen en personatges inexistents, riuen sota els arbres, ploren per la mort d'un pardal... He recordat la meva infantesa...

Això no obstant, els nens no són lliures... 

(continuarà...)