Setembre ja és aquí. Per mi, un mes molt estimat perquè s'hi anuncia
l’acabament de l'estiu, l'estació més espantosa de l'any. Encara que la
tardor no comença fins al 21, depèn dels anys...M’agrada el setembre, pel fonoll, pel raïm, per les figues, pels melons...Torna setembre, amb el dia de les marededeus trobades, que se celebra el dia 8...
També, al setembre, celebrem la Diada Nacional de Catalunya. El dia 11.
És una festa commemorativa i reivindicativa. S'hi commemora la caiguda
de Barcelona en mans del rei Borbó el 1714 i es reivindica sobretot la
independència de Catalunya. Fa molts anys que es reivindica, però encara
no s'ha aconseguit. I és molt possible que mai no s’aconsegueixi,
perquè Espanya no ho vol i Europa tampoc no ho vol. Només ho volem els
catalans. Alguns catalans, per parlar clar. Els que la volem som
titllats de separatistes i de traïdors. I alguns, com ara jo, han perdut
amics per culpa de totes aquestes reivindicacions. Què hi farem! Cada
any s'organitzen manifestacions. Algun any van ser multitudinàries. Ara
són més modestes, perquè la gent es cansa. La gent està cansada, és
veritat. Però la independència és un desig que mai no morirà. Torna
setembre i ens el revifa, aquest desig....
Torna setembre. Ja és aquí. De moment em faig un tip de figues, dolces,
perfumades, sobretot les de coll de dama. Un tast de felicitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada