ELS NENS MIREN MASSA LA TELEVISIÓ SEGONS UN ESTUDI FET A FRANÇA
Enric Ripoll-Freixes
... L'existència de la televisió privada no augmenta la llibertat d'escollir del teleespectador, sinó que més aviat agreuja la dependència respecte a un mitjà de comunicació abusivament utilitzat, que té a favor seu el factor comoditat: es prem un botó i l'espectacle àudio-visual entra a la llar amb tota impunitat...
Si la dependència de l'espectador adult és gran, la de l'espectador menut es quasi total. Resulta difícil resistir la fascinació de les imatges en moviment que es retransmeten una darrera l'altra sense solució de continuïtat, sense parar. Perquè les interrupcions publicitàries no fan més que canviar una dependència per una altra, tal vegada més greu: la comercial.
...
... resulta que la televisió s'ha convertit en una escola obligatòria, una escola de mals costums en no pocs casos, que ensenya a no pensar, a engolir sense parpellejar tot el que va escopint la petita pantalla amb la fascinació dels colors, el moviment i les músiques atordidores. Perquè la televisió produeix una fascinació de caràcter hipnòtic, que paralitza l'ús del raciocini: davant el televisor no es pensa, no es valora allò que s'està veient...
