dijous, 20 de novembre del 2014

pd 240

AVUI, dissabte 21 de març del 1987
ELS NENS MIREN MASSA LA TELEVISIÓ SEGONS UN ESTUDI FET A FRANÇA
Enric Ripoll-Freixes

... L'existència de la televisió privada no augmenta la llibertat d'escollir del teleespectador, sinó que més aviat agreuja la dependència respecte a un mitjà de comunicació abusivament utilitzat, que té a favor seu el factor comoditat: es prem un botó i l'espectacle àudio-visual entra a la llar amb tota impunitat...
Si la dependència de l'espectador adult és gran, la de l'espectador menut es quasi total. Resulta difícil resistir la fascinació de les imatges en moviment que es retransmeten una darrera l'altra sense solució de continuïtat, sense parar. Perquè les interrupcions publicitàries no fan més que canviar una dependència per una altra, tal vegada més greu: la comercial.
...
... resulta que la televisió s'ha convertit en una escola obligatòria, una escola de mals costums en no pocs casos, que ensenya a no pensar, a engolir sense parpellejar tot el que va escopint la petita pantalla amb la fascinació dels colors, el moviment i les músiques atordidores. Perquè la televisió produeix una fascinació de caràcter hipnòtic, que paralitza l'ús del raciocini: davant el televisor no es pensa, no es valora allò que s'està veient...

dimecres, 19 de novembre del 2014

pd 239

EL PERIÓDICO, dimarts 16 de desembre de 1986
MAGIA I SEDUCCIÓ DELS CONTES
Berta Padró

... Els anglosaxons valoren el gènere (el conte) més que nosaltres, que acostumem a relegar el conte per a totes les edats a un segon pla i cedir els nens el monopoli del gènere.
... En tot cas, els nens aprenen a través dels contes a valorar la hipocresia estúpida dels adults, a riures del nostre cinisme institucional i constituent...
Els contes ensenyen a més a imaginar, a jugar amb la multiplicitat d'univers possibles per sobre, o per sota, o més enllà, de la realitat. Encara més:el bon conte ensenya el difícil art de tancar en una estructura narrativa poc mòbil, dosis i  dosis d'imaginació i suggeriments, propostes de sanció moral, suports vitamínics a la sensibilitat.
...
...(H.C. Andersen) ens ensenya que els contes poden fer-nos més humans, més sensibles, més irònicament comprensius amb aquest animal petulant anomenat home.

dimarts, 18 de novembre del 2014

pd 238

EL PERIODICO?, 11 de novembre de 1987
"JUEGO DE NIÑOS"
Ana Macpherson

COM OBRERS DEL SEGLE XIX.- El ritme al que se sotmet els nens se sembla a l'explotació dels obrers del segle passat i principis d'aquest. No és permès trencar la cadena de comandament dels pares: horari, estudis, neteja, responsabilitat. Per això, per a molts nens la irresponsabilitat és la seva forma de revelar-se. Es munten el seu món perquè en el que els toca viure no hi cap ni un canvi d'humor.
... als nens d'aquesta dècada els manca una cosa molt important: jugar.
Els jocs infantils, els seus, no els importats pels adults, són com una metabolització de les fantasies, violentes o no...
... Els nens estan obligats a ser responsables cada cop en edats més primerenques. Els pares tenen poc temps per a ells, perquè els horaris laborals són excessius i inflexibles. Finalment, els adults han traspassat el seu ritme als infants...
Per tenir un ambient infantil el més sa possible, els psiquiatres i psicòlegs proposen començar per tractar els nens com a tals, ni com adults ni com a subnormals. Apunten la necessitat de deixar-los jugar, ocupar-se de les seves preocupacions, no humiliar-los, escoltar-los i no sobreprotegir-los ni desentendre's.

dilluns, 17 de novembre del 2014

pd 237

TRIUNFO, ...... 197?
"¿POR QUE JUEGAN LOS NIÑOS?"
Luz Florinda Pérez

... l'estudi del ¿per què? del joc és relativament modern... 
Les primeres teories sistematitzades sobre el joc es varen formular a mitjans del segle XIX, i tenien un caire evolucionista. Una primera resposta a aquest ¿per què?, potser força ingènua, fou que el joc serveix per recuperar forces..., com un descans, un reposar forces...
... Hi ha diverses teories psicològiques ... existeix unanimitat en una cosa: per mitjà del joc, el nen s'apodera i s'acomoda al món que l'envolta, sense proposar-s'ho intencionadament. A través, per exemple - arguments pacifistes al marge - dels jocs bèl·lics, el nen busca una excusa que aculli una sèrie de moviments bruscs i de desplaçament que altrament la societat no li permet...
...
Des del seu naixement, el nen juga sense buscar una finalitat extrínseca al propi joc.... 

diumenge, 16 de novembre del 2014

divendres, 14 de novembre del 2014

pd 235

BUTLLETÍ D'INTERMON, maig-juny 1994
LA TERRA, LA FUTURA LLAR DE SIS MIL MILIONS DE PERSONES
....

Cada minut neixen 150 persones en el nostre planeta. Això significa que cada dia som 220.000 persones més. Persones que, com cada un de nosaltres, tenen dret a una vida digna, al respecte dels seus drets bàsics: aliment, salut, educació, etc...
... La Terra és fecunda i ofereix prou recursos per tothom... I això ens obliga a replantejar què és el que permet que cada dia continuïn morint de fam i de les seves seqüeles 40.000 nens...
... el problema, si ens fixem en les dades existents sobre els recursos que produeix el nostre planeta, és un altre: la distribució i gestió de la riquesa del nostre planeta.
De fet, la major amenaça contra els recursos del nostre planeta no és el consum de subsistència de les majories del Tercer Món, sinó el malbaratament consumista de les minories del Primer Món.
Alguna cosa falla quan veiem que un ciutadà dels Estats Units consumeix tant com 55 indis, 168 tanzans o 900 nepalesos. Quin és el problema aleshores?

dijous, 13 de novembre del 2014

pd 234

LA VANGUARDIA ESPAÑOLA, diumenge 7 de juliol de 1974
LA CREATIVITAT DEL NEN A L'ESCOLA (i 2)
Lluisa Jover Armengol

... 
En aquestes tres vies, per les que s'intenta desenvolupar la capacitat creadora del nen, que són l'expressió plàstica, musical i dinàmica... s'afavoreix l'espontaneïtat, es motiva l'atenció, la capacitat de percepció i d'observació. També es desenvolupa la motricitat, el sentit del ritme i del moviment, l'habilitat manual, etcètera. El nen es va sensibilitzant davant fets, imatges i sensacions amb una actitud activa d'anàlisi i crítica...
És important recalcar que l'interès no ha de centrar-se ne les obres o els resultats de les experiències, sinó en el procés de treball. Cada nen s'enriqueix amb la seva experiència personal i la que fa amb el seu grup. És llavors quan crea i es comunica. La tècnica és un medi per a obtenir uns objectius pedagògics adients a cada pas, però mai com un fi en sí mateix.