pd 1922 "Dostadning", endreça casa teva com si t'haguessis de morir (i 2)

 

(arafa...)

... Magnusson recomana no començar mai a fer döstädning per les fotografies, les cartes o els documents personals, perquè són objectes amb molta càrrega emocional i això farà difícil continuar amb la neteja. Una opció, doncs, és començar per la roba, que és més fàcil. “Només has de conservar les peces de roba que realment creus que et posaràs o aquelles amb les quals tens una connexió sentimental molt forta”, diu. Es pot continuar amb els llibres. “Queda’t només els que encara no has llegit o els que has de tornar als seus propietaris. La resta, dóna’ls a amics i familiars a qui els faci il·lusió tenir-los. Una manera fàcil de reduir objectes a casa és anar-los regalant. “Si et conviden a dinar, no compris flors o un altre regal a la teva amfitriona, porta-li una de les teves coses”, diu i afegeix: “No té cap sentit conservar coses que sorprendran o decebran la teva família després que hagis desaparegut”... Hi ha coses, però, que tenen massa càrrega sentimental per llençar-les. Per això, recomana tenir una capsa per guardar allò que té molt valor per a un mateix però gens per als altres (com ara antigues cartes d’amor i records de viatge) i que estigui marcada clarament amb la consigna Per llençar. “Quan jo hagi marxat, la capsa serà destruïda”. En definitiva, per Magnusson, fer döstädning es pot resumir en una frase: “Revisa els teus objectes, recorda’ls i després, dona’ls”.

Núria Masclans

pd 1921 "Dostadning", endreça casa teva com si t'haguessis de morir 1

(arafa...)

Sovint se’ns recorda que l’única cosa que podem afirmar sense por d’equivocar-nos sobre la nostra vida és que algun dia, tard o d'hora, s’acabarà. I què passarà llavors amb la quantitat ingent d’objectes que hem anat acumulant al llarg dels anys?.. Margareta Magnusson va escriure Döstädning (Columna) un llibre on exposa el mètode d'organització que defineix com l’endreça final de les pròpies pertinences abans de morir... considera que tothom ho hauria de fer i que s’hi hauria de posar, com a mínim, a partir dels 65 anys, als primers compassos de la jubilació i mentre encara es tenen prou forces... El seu consell bàsic és el següent: cada vegada que et trobis alguna cosa que no t’agrada o que no fas servir, llença-la. O més ben dit, desfés-te'n, ja que un dels principis bàsics és que intentis que els teus objectes acabin en mans d’algú que els vulgui o que els necessiti...

Núria Masclans

 

pd 1920 No volíeu Espanya?

 

(arafa...)

... Ens hem sentit dir -normalment amb raó- maldestres, incompetents i ingenus. Ens han repetit fins a la nàusea la sentencieta d'en Tarradellas sobre la política i el ridícul. I només ens ha quedat el consol de pensar que tot el que el sobiranisme ha fet de dolent, d’inconstitucional, de ridícul, de precipitat, ho ha fet per donar la veu als electors catalans. Mentre que tot el que ha fet l’estat espanyol i els partits del 155, el que han fet de bo i de dolent, de legal i d’il·legal, de pacífic i de violent, ho han fet per impedir el vot dels electors catalans... l'Espanya del PP, Ciutadans, Vox, la Falange, Manuel Valls i mig PSOE no només no se sent malament amb els seus presos polítics sinó que convoca manifestacions a favor de la unitat d'Espanya...Tots sabíem que qualsevol diàleg abordaria tots els temes excepte el tema, que s'hi podrien acordar minúcies que després el Congrés "cepillaría" i el deep state boicotejaria perquè no s'apliquessin mai...   

Toni Soler

pd 1919 Preparem-nos per a la Gran Involució

 

(arafa...)

... La fi del règim del 78 no serà per anar endavant, sinó per anar enrere. Servirà perquè la carcassa autonòmica ja no sigui ni això, una carcassa, sinó un simple decorat de cartró pedra... El punt d'inflexió serà la suspensió, aquest cop sine die, de l’autogovern català, origen de tots els mals autonòmics. Es permetrà la supervivència de l'excepció basca. Tot això està escrit en algun lloc i passarà. No cal ser ni gaire lúcid ni gaire pessimista per veure-ho. Ja ha ocorregut altres vegades en els dos últims segles. A cada intent de fer una Espanya plural i moderna l’ha seguit un llarg període de marxa enrere. Només cal recordar la Primera República, que va acabar amb la restauració borbònica i, sobretot, la Segona, que va acabar amb la infame dictadura de Franco. La democràcia autonòmica acabarà sent menys democràtica i menys autonòmica... El que la CEDA, Lerroux i l’ Abc deien als anys 30 no té res a envejar al que avui diuen Vox, Casado, Rivera i el cor mediàtic del mateix Abc i cia... Han cregut més ells en la independència de Catalunya que els mateixos catalans. D'aquí la seva reacció furibunda. D’aquí l’eclosió indissimulada de l’Estat policial i de la justícia militant, autoproclamada defensora de la unitat indissoluble de la nació com a bé superior. La Gran Involució està en marxa...

Ignasi Aragay

pd 1918 Un anticapitalisme no tan "anti" (i 2)

 

(arafa...)

... Són dos fracassos provocats per un excés de cinisme i un excés d’utopia, i en el centre d’aquests excessos hi ha tenir, o no, una visió realista de la naturalesa humana. Si som bàsicament egoistes i sempre ho serem, només el desig d’acumular farà que ens esforcem i crearà riquesa. Si som bàsicament solidaris, només en la igualtat podrem sentir-nos bé. Però és evident que som totes dues coses i, encara més important, que ho som en diferent grau en funció de la cultura que ens ha format com a persones. Marx i Engels tenien clar que el seu socialisme es construïa sobre els progressos del capitalisme. Dit altrament, posant com a motor l’interès propi es crea riquesa, la riquesa crea cultura -progrés moral, científic i tecnològic-, i és aquesta cultura la que, humanitzant la societat, ens empeny a lluitar per un model econòmic més solidari... ¿Hi ha països amb més drets i llibertats que els capitalistes? No, i comença a ser hora que un anticapitalisme menys dogmàticament "anti" ho reconegui...  Aferrar-se al que fins ara ens ha servit, ens ha enriquit, ens ha civilitzat -tot s'ha de dir, pagant l'alt preu de monstruoses crueltats-, només ens portarà al desastre. La utopia és ara més realista que la fi de la història perquè sense humanitzar-nos no sobreviurem.

Albert Pla Nualart

pd 1917 Un anticapitalisme no tan "anti" 1

 

(arafa...)

...  l'esquerra reté una utopia de la qual no es pot renegar sense semblar cínic. La utopia que separa els que accepten com a inevitable -com a mal menor desitjable- la desigualtat, dels que consideren que humanitzar la societat, civilitzar-la, és tendir a aconseguir que tots comencem a viure amb uns drets semblants...  Els excomunistes que ara simpatitzen amb Cs ens venen a dir que el capitalisme és el sistema menys dolent per aconseguir una vida millor per a tots, sumant rics i pobres; i condemnen el comunisme perquè, volent partir de la igualtat, acaba retallant llibertats i fent que més gent passi gana... Fins ara tenia coartada moral: la desigualtat permetia als més pobres del capitalisme viure millor que els més pobres del comunisme i sentir que la part del pastís que els tocava, per petita que fos, anava creixent. Això està deixant de ser cert, i aquest fracàs el rebla el fet que el capitalisme necessiti sempre créixer, quan créixer, en un planeta al caire del desastre ecològic, ha passat a ser inviable.... (continuarà...)

Albert Pla Nualart

pd 1916 Un maquillatge natural i seductor

 (arafa...)

​ ... Abans d'aquest empresonament, nosaltres i ells ens podíem pensar moltes coses de la manera d'actuar de l'estat espanyol, però no ens podíem pensar de cap manera que s’inventarien els delictes. Publiquen ara un informe secret de la FAES, del 2008, on un magistrat es mostra amoïnat pel fet que si una “comunitat autònoma” proclamés la independència no hi hauria rebel·lió, ni sedició, perquè “no afectaria l’ordre públic ni comportaria cap alçament en forma de tumult”. Per tant, llavors, encara, no havien pensat que se saltarien la pròpia llei. Aquesta arbitrarietat cap als independentistes (un policia et pot detenir, un jutge pot admetre a tràmit que ets terrorista) ha desmaquillat per sempre la cara del Regne d'Espanya...

Empar Moliner