divendres, 13 de novembre del 2015

pd 569

EL PUNT / 25 de maig del 2004
NO N'HI HA PROU
Marc Vidal i Pou

Cinc mesos i encara res. El Govern catalanista i d'esquerres ha anat aixecant moltes expectatives en el món de l'ensenyament, però encara no ha fet res de nou. Res que no hagués fet el Govern catalanista i de dretes que hi havia abans.
...
No n'hi ha prou amb mostrar la bona voluntat que s'està mostrant; no n'hi ha prou amb tenir un diàleg conciliador i parlar un llenguatge proper; no n'hi ha prou amb una enorme coincidència teòrica en els objectius... El govern, a més, ha de governar. Ha de demostrar amb accions de govern que el que promet és veritat. I ha de preveure que si no hi pot arribar, millor que no prometi res i que sigui clar en les declaracions i en les intencions...

dijous, 12 de novembre del 2015

pd 568

PRESÈNCIA, 11 de juny del 2004
DRET A L'EDUCACIÓ
Antoni Dalmases

Asseguren els qui hi entenen (repeteixo: els qui s'hi passen la vida) que els instituts públics de secundària s'han organitzat per ser "aparcaments/assistència social" per a adolescents, on tots els esforços es dediquen als alumnes que presenten uns problemes de conducta que van de la simple incapacitat de mantenir l'atenció asseguts uns minuts, fins a l'agressió verbal i física a companys, professors, instal·lacions i veïns dels centres. Es tracta d'adolescents que no volen aprendre i que se senten molestos si algú del seu voltant aprèn, que impossibiliten un mínim de feina a les aules, que provoquen un estat constant de violència i  tensió, que absorbeixen tots els esforços i atencions dels professors... aquestes minories (màxim tres o quatre per grup,diuen) que desmaneguen cursos i boicotegen l'ambient de treball...

dimecres, 11 de novembre del 2015

pd 567

(Publicació del Departament d'Ensenyament ?) 1999 ?
“EL GRAN PROBLEMA DE L'EDUCACIÓ A FINALS DE SEGLE ÉS LA CORESPONSABILITZACIÓ DELS AGENTS SOCIALS QUE HI ESTAN IMPLICATS”
Entrevista amb Cèsar Coll

... Els professors tenen raó quan es queixen del salt que hi ha entre l'ESO i el Batxillerat. Primer perquè se'ls demana tot i no tenen encara tots els recursos a l'abast. I després perquè, des de la seva perspectiva s'ha canviat el que s'espera d'ells. Abans se'ls demanava que el màxim nombre d'alumnes de COU superés les proves d'accés a la universitat. No importava si abans una bona part dels alumnes s'havien quedat pel camí. Ara se'ls demana que tots els alumnes arribin el més lluny dins de les seves possibilitats. El plantejament ha canviat. Ja no és amb vista a la universitat, com era abans. Se'ls ha canviat les regles del joc.
... Les administracions hem de fer veure a la gent que el docent està fent una feina molt important i difícil d'adaptació que s'ha de valorar. El problema és que el govern central està contra la reforma i està creant un estat d'opinió que pensa que la reforma no funciona.
... el problema no és obrir l'escola a la societat, sinó que la societat es vulgui implicar en l'escola. I la tendència, en canvi, és a arraconar-la, a cantonalitzar-la... si l'escola s'inserís en la dinàmica social podria ser un centre viu i creador de cultura, i no només reproductor de cultura...

dimarts, 10 de novembre del 2015

pd 566

DIARI DE GIRONA diumenge, 10 de maig de 1998
VIOLÈNCIA A LES AULES?
Dúnia Colomer

L'allargament del període d'escolarització obligatòria, els canvis socials i la pèrdua d'autoritat dels pares són alguns dels factors que, segons els experts, expliquen l'augment de l'agressivitat entre els alumnes més joves que arriben als instituts.

Arriben als instituts joves entre 14 i 16 anys obligats per llei a seguir estudiant tot i que les seves vocacions estan lluny dels llibres. I les respostes són diverses. Les més suaus, apatia i desinterès; en el pitjor dels casos s'opta per la rebel·lia que acaba comportant actituds agressives i violentes que es canalitzen contra els mateixos companys i sobretot contra els professors perquè ells són qui representen l'autoritat. La reforma ha contemplat molt la diversitat en els interessos de la gent, però no ha tingut en compte que hi ha gent que no té interessos i que voldria treballar...
...
Cal parlar també de tota la gent que es queda aturada en aquest camí (de conductes agressives) , que no va més enllà gràcies als recursos de què disposem i també dels nanos que se'n surten, que van estudiant i són bons alumnes tot i compartir l'aula amb alumnes conflictius. I, tan important com això, és valorar el treball que cada dia fan els professionals de l'ensenyament  i gràcies al qual no hi ha més violència tot i que la societat no ho sap valorar.

dilluns, 9 de novembre del 2015

pd 565

EL PERIÓDICO  dimecres,  12 de juliol del 2000
UNA HISTÒRIA SENSE HEROIS
Jordi Solé Tura

...
Les nostres històries oficials no han estat mai del tot verdaderes ni, encara menys, exactes. Hi ha conceptes que es manegen com si fossin intocables i que no se sap ben bé per què es mantenen com a tals ni, tampoc, per què es consideren fites fonamentals de la nostra història col·lectiva... Poso com a exemple l'anomenada "Reconquista" ... És absurd pensar que al segle VIII  existís un Estat espanyol consolidat i que durant set segles aquell estat hagués lluitat com a tal contra uns enemics radicals fins a derrotar-los. La història d'aquests segles és molt més complexa... Poso aquest exemple com se'n podrien posar molts altres, entre ells la famosa batalla de Covadonga,... o l'11 de setembre de 1714... 
Vull afegir a tot això el problema dels herois. Sembla que cada col·lectiu necessita herois per trobar un  punt comú de referència. Però no se sap mai si van existir i, en el cas que existissin, si van ser realment ells els herois...
En fi, la història com a ciència i com a assignatura mai serà uniforme, perquè només es pot conèixer mitjançant l'encreuament d'investigacions diverses. Per tant, és molt difícil decidir quina història és la verdadera per ser convertida en la història oficial. És millor que la deixem al podi del relativisme i, sobretot, és millor que la netegem d'adherències polítiques conjunturals. I, sobretot, que la netegem d'herois, perquè els autèntics herois de la història acostumen a ser persones desconegudes i grups sacrificats.

diumenge, 8 de novembre del 2015

pd 564

AVUI, divendres, 30 de juny del 2000
ESTAN CARREGATS D'HISTÒRIES
Salvador Cardús i Ros

Ja em perdonaran, però trobo que entrem massa a mata-degolla i amb poc sentit de l'humor a cada parany que ens posa aquest espanyolisme descarat que el PP ha fet sortir de mare. Ja és bo que hi hagi reacció. Però si només hi ha reacció seriosa i a la defensiva, el fet és que són les seves provocacions les que acaben marcant el terreny de joc de la nostra prou escassa iniciativa política.
Ho dic arran del document de la Real Academia de Historia creada – ves per on! - per Felip V el 1738... Doncs bé, aquesta muntanya d'institució ha parit un ratolí...
I que diu el document? Doncs, simplement, aprofita una crítica poc o molt legítima sobre la qualitat de l'ensenyament de la història a Espanya per proposar una alternativa políticament coherent amb els temps que corren i els vents que bufen: és a dir, per imposar continguts que accentuïn el caràcter unitari d'Espanya.
Tot el document, doncs, respira vocació de servei – ben recompensat – a l'Estat. Els seus membres estan preocupats pel paper polític de l'ensenyament de la història, que, diuen, hauria de dedicar-se preferentment a l'estudi de la pròpia nació – la pròpia d'ells, s'entén – per seguir sent la garantia de la invenció de la memòria col·lectiva de la realitat constitucional política espanyola, que és la veritat, el camí i la vida (i el sentit comú, que diria Aznar)...
...
Però que ningú no es posi nerviós: és gràcies a documents com aquest que se'ls veuen les intencions i és amb aquests passos en fals que s'afebleixen. El PP de Catalunya va perdent vots a cabassos i els seus companys de viatge es comencen a inquietar. Als espanyols els manca subtilesa, perquè estan massa carregats d'històries...


dissabte, 7 de novembre del 2015

pd 563

AVUI, dimarts, 1 d'agost del 2000
LA HISTÒRIA ENTRE MANIPULACIÓ I IGNORÀNCIA
Jordi Garcia-Petit

La manipulació de la història és una constant practicada gairebé universalment. Els dictadors de tots els temps l'han manipulada per justificar el seu providencialisme i imposar una cosmogonia particular...
...
Un cínic podria concloure: si la història està tan manipulada, es millor ignorar-la. ¿Explicaria això una reacció instintiva d'indiferència, si no de rebuig, al coneixement de la història per part de molts joves?
...
... els alumnes són poc receptius davant una assignatura a la qual no veuen una utilitat pràctica. Ultra el fracàs didàctic que denota un tal sentiment, la responsabilitat del poc interès per la història que mostra en general la joventut afecta tot el sistema. El jove, més que ningú, és víctima de la dictadura de l'efímer i del desprestigi del que no és immediatament útil o rendible. La publicitat, verdadera fàbrica ideològica i mirall de les perversions del sistema, reflecteix el menyspreu del sistema per l'estudi de les inútils humanitats...
...
La persona il·lustrada no pot ignorar els processos històrics que han menat al present i que a través d'aquests  influiran sobre el futur...