Durant tres dies, Nova York ha estat la capital del món. L'Assemblea
General de l'ONU ha escenificat, a cop de discurs dels principals caps
d'estat o de govern, com està d’enrevessat el planeta...
Massa discursos i poca capacitat d'acció. Bones intencions però sense
cap capacitat d’aplicació. Ja sabíem, des de fa temps, que el seu
Consell de Seguretat continua bloquejant les qüestions importants de
debò perquè les cinc potències amb dret de veto (Estats Units, Rússia,
Xina, Regne Unit i França) voten, sempre, a favor del seu interès
particular. Per tant, la distància entre allò que proclama l’ONU, de
bona fe, i el que passa sobre el terreny és enorme...
Unes Nacions Unides més desunides que mai. Una ONU imprescindible però
impotent, que veu com les grans potències fan la guerra al marge de les
seves regles. I l’Assemblea, lligada de mans i peus, no pot fer res per
aturar els Trumps de torn que, encegats pel poder absolut, tiren pel
dret, se salten les normes internacionals i van a la seva a cop de
rampell, sense criteri ni control...
