pd 250

AVUI, 6 de febrer de 1991

EL CARNESTOLTES I LA GUERRA

Ricard Vinyes

Enguany no hi haurà Carnaval a Venècia. Ni a Barcelona es passejarà la Rua. Sabadell no en farà. Colònia tampoc. A Rio no se sap. Molts municipis grans, mitjans i  petits, i moltes escoles, han decidit no celebrar el Carnestoltes per manifestar el seu rebuig a la guerra i per no ofendre la tristesa que imposa....

... significa reconvertir-lo en un acte d'explícit rebuig a la tràgica situació de guerra a què el món ha esta abocat, i constitueix una forma de propaganda popular legítima, lloable i efectiva...

... és una mobilització de base que propugna la rectificació quan se sent en contradicció amb els seus diversos dirigents... que si bé no han influït de manera directa en la fi d'una guerra, sí que han contribuït a desprestigiar les polítiques bel·licistes enderrocant els justificants culturals que els són tan necessaris i que tradicionalment avalaven les agressions bèl·liques al llarg dels segles XIX i XX, tals com "civilització, grandesa nacional o desordre social"...

... podem estar satisfets del nostre país perquè constatem que ha sabut no perdre l'oportunitat de participar en els grans moviments socials mundials d'avui que continuen, com poden, negant l'estat de coses present. Diguin el que diguin, l'internacionalisme també viu.

pd 249

EL PUNT, ...1993?

PER QUÈ M'AGRADAVA TANT JUGAR

Agustí Casanova i Masferrer

Segurament els infants actuals els agrada tant jugar com ens agradava a nosaltres quan érem petits. De totes formes, crec que els nens d'abans dedicàvem més hores al joc, jugàvem molt més...

... empràvem en els jocs molts objectes naturals com recursos barats amb finalitat lúdica. Així doncs, ens era ben fàcil transformar imaginativament les coses, donar als objectes un significat  nou....

...

No sé gaire bé per què m'agradava tant jugar, però recordo sovint aquell nen petit que era jo que es delia per estar sempre al carrer amb els amics.

pd 248

AVUI, dimarts 5 de febrer de 1991

SUSPENSIÓ... I AIRE, QUE VOL DIR VENT!

Bienve Moya

(L'articulista considera ridícula la supressió dels actes del Carnaval que han decretat algunes institucions...)

... Una acció (de protesta?) que vull interpretar que ha estat duta a terme amb el millor desig de solidaritat i conscienciació sobre els estralls de la guerra...

... no ho veig prou clar perquè, primer: aquesta guerra (del Golf) ja fa molts anys que va començar. En aquella època, però, potser enderiats en altres qüestions, a ningú no li acudí la pensada; segon: perquè si per causa d'una generosa i àmplia interpretació de la moral solidària, suspenem el Carnaval..., també caldria qüestionar-nos la celebració d'altres esdeveniments sòcio-culturals que coincideixin en temps de guerra...

Insisteixo, cal meditar  molt sobre aquesta mesura fàcil de la suspensió. Cal advertir, per exemple, si darrere d'aquest criteri restrictiu per raons d'humanitarisme, no se'ns amaga l'expressió barroera d'una doble moral patològica del sofriment aliè. Una moral que més que veure'ns compartir solidàriament la problemàtica sòcio-política universal, ens voldria tot el sant dia, no tant, conscients de la necessària cultura de la solidaritat, com sofrents impenitents, o tormentats militants de la causa...

pd 247

PUNT DIARI, dijous 29 de març de 1984

PERTORBACIONS QUE CAUSA LA TV EN EL NEN

Agustí Casanova i Masferrer

En el món modern la televisió forma i deforma l'opinió pública, la sensibilitat de les multituds, els gustos, les preferències, l'escala de valors de tot un poble...

... pertorbacions psíquiques que el mitjà (independentment del missatge) origina:

• Patologia de la memòria: afàsies.
• Aïllament de l'infant televident.
• Demolició de les figueres paternes.
• Desviació d'afectes.
• La tele crea passivitat.
• Perjudica la imaginació.
• Certa paràlisi intel·lectual.
• Misèria de lèxic del nen televisiu.
• Visió partidista del món.
• La tirania del nen televisió.
• La tele crea addicció.

pd 246

PUNT DIARI, dimecres 14 de març de 1984

LA INDEFENSIÓ DEL NEN DAVANT LA TELEVISIÓ

Agustí Casanova i Masferrer

... La televisió és un autèntic perill per a la societat infantil i adulta. Els pares i educadors han de prendre actituds clares i contundents davant la influència negativa de la televisió en la conducta de la mainada... és una droga cultural - la veritat, dubto que sigui cultural en sentit rigorós - que crea dependència... crea hàbit, mal hàbit, que vol dir vici... vessa sistemàticament sang, mentides, suborns publicitaris amb promeses que s'incompliran....

...

Els xiquets, davant la tele, hipnotitzats per la tele, que domina la seva voluntat i intel·ligència, mantenen una actitud passiva, en un silenci total: incomunicats. Es fan conformistes i submisos al món tecnocràtic. Perden el poder crític, puix la televisió, amb el seu poder persuasiu, basat en el so i la imatge, aconsegueix convèncer-los de tot allò que els ideòlegs perversos volen. Als nens se'ls proporciona una moral, una estètica, una sociologia, una filosofia de l'existència: una cosmologia única i excloent....

pd 245

AVUI, dissabte 2 de març de 1991

UN MINUT D'ALEGRIA

Néstor Luján

El 1936, els ciutadans francesos reien dinou minuts per dia; el 1980, aquest temps dedicat a la rialla es va reduir a menys de la meitat, sis minuts quotidians d'alegria. L'any passat tan sols un fugitiu i pobre minut fou dedicat a l'alegria. No pot ser més trist aquest final del segle XX a França...

A tot això s'afegeix l'opinió dels metges que consideren que la rialla és una teràpia perfecta: s'incrementa el nombre de glòbuls sanguinis, els reflexos condicionats guanyen en sensibilitat, augmenta l'apetit i acreix la resistència davant les malalties. Afegeixen que seixanta segons de riure desfermat equivalen exactament a quaranta-cinc minuts de monòtona gimnàstica...

pd 244

AVUI, 11 de desembre de 1989

TRENTA SUPERCIUTATS INDUSTRIALITZADES HAN PERDUT MILERS D'HABITANTS EN QUINZE ANYS

J. Subirà

La població mundial s'acumula a les grans àrees urbanes de tots cinc continents.

Fort creixement demogràfic a les urbs del Tercer Món.

Més de trenta superciutats del Primer Món  i el Segon Món han perdut habitants entre l'any 1970 i el 1985. A les macrociutats del Tercer Món, en canvi, hi ha hagut un creixement galopant...

...

Als països més rics, com els EUA, la minva del cens del terme municipal de ciutats grans se sol compensar amb augments a les àrees metropolitanes corresponents...

...

A les ciutats d'Àsia, Àfrica i Amèrica Central o del Sud, els índex de creixement són extraordinaris... (en algunes) el factor de riquesa creat pel petroli ha estat decisiu per atreure població nòmada o mà d'obra estrangera. A les altres, el creixement vertiginós és un signe d'amuntegament humà farcit de misèria...