dilluns, 9 de febrer del 2015

pd 314

EL MÓN núm. 184 - 31 d'octubre de 1985
EDUCACIÓ REPRESSIVA O PERMISSIVA? (1)
Wilma Penzo

... Una educació clarament repressiva, basada en el càstig i en la disciplina per la disciplina, ha estat la responsable de molts problemes d'adaptació prolongats fins a l'edat adulta i consistents en inseguretat, pors i dependències. Per altra banda, d'educació radicalment permissiva ha donat lloc, paradoxalment, a problemes molt semblants (inseguretats, dependència, manca de resistència a la frustració)... 
...
... En el cas de l'educació repressiva, la idea que el nen és un ésser intrínsecament dolent, els pervers instints del qual s'han de domar enèrgicament, sense contemplacions...
En el cas de l'educació permissiva la idea és que el nen és intrínsecament bo i que qualsevol intervenció educativa no fa res més que contaminar les seves tendències innates...
...
Cap d'aquestes dues postures tenen en compte que el nadó, dins de la nostra espècie, no és més que un conjunt de possibilitats neutres - ni bones ni dolentes - que  es realitzaran arran de la interacció amb l'ambient social. Ni que l'aprenentatge existeix sempre, fins i tot quan l'ensenyament no és deliberat...

diumenge, 8 de febrer del 2015

pd 313


EL PUNT ---- 198?
PASSA AMB VOSALTRES, TITIS...?
Sebas Parra i Joan Canimas

... Creiem, doncs, que qualsevol aspecte del "món de l'educació" ha de contemplar: a) el sistema de relacions sòcio-econòmiques al qual pertany i b) les condicions que determinen el nostre interès i coneixement...
... Tot i la impossibilitat que les institucions de l'establishment hi aboquin esforços, cal pressionar perquè ho facin i cal organitzar espais... per a un coneixement i discussió crítica per tal de contrarrestar i escatar la ideologia dominant...
... Les reivindicacions puntuals ( que solucionen problemes a curt termini i aglutinen bon nombre de persones) s'han de polititzar...
...
Els mestres són treballadors. Han de prendre, doncs, consciència de la seva condició d'assalariats; renunciar a la tasca apostòlica que, com en poques professions se'ls encomana u s'atribueixen; veure que els seus problemes són els de tota la classe obrera i organitzar-se com a tals...

dissabte, 7 de febrer del 2015

pd 312

EL PUNT / --- 198?
LA GESTIÓ PÚBLICA
Pep Collell

Aquests dies es recullen firmes per demanar una escola pública de qualitat... Qui és que no vol una escola pública de qualitat?... La llibertat d'ensenyament passa per la igualtat d'oportunitats i per tant crec que no s'hauria ni de parlar d'escola privada fins que tinguem una escola gratuïta, digna, de qualitat, per tothom... No estic contra l'escola privada, com no estic contra la medicina privada ni contra l'esport privat. Però m'agradaria que es destinés tot el pressupost d'ensenyament a l'escola pública fins que aquesta fos un model en tot sentits... 
Això demana uns mitjans adequats però també, i sembla que moltes vegades s'oblida i no s'atreveix a dir-ho ningú, un esforç dels ensenyants per aplicar uns sistemes pedagògics adequats al temps que vivim... Desenganyem-nos, l'escola pública tindrà qualitat quan la infraestructura sigui bona i els ensenyants encara més.

dijous, 5 de febrer del 2015

pd 311

EL PUNT DIARI ? - Dimecres, 26 d'octubre de 1983
LA FUNCIÓ PEDAGÒGICA DE L'EDUCACIÓ FÍSICA EN EL NEN
Remei Llopis Pasqual i Juli Silva Cosin

Tots veiem la necessitat de l'educació física en el nen. Els metges... Els higienistes... Els pedagogs... Els clubs esportius... 
...
Amb l'educació física del nen es pretén obtenir: 
- una consciència i un coneixement perfectes del propi cos...
- una estructuració espai-temporal correcta...
- una bona coordinació motriu...
No hem d'oblidar tampoc un altre aspecte important: Que l'educació física millora el rendiment intel·lectual i facilita la integració del nen en el grup i el prepara per a la vida d'adult, ja es tracti de la feina com de les distraccions.

dimecres, 4 de febrer del 2015

pd 310

AVUI, divendres, 29 d'octubre de 1982
ESCOLTAR
Josep M. Espinàs

...
A l'escola ensenyen a llegir i a escriure. Sembla que parlar i escoltar siguin activitats de "segona divisió", i normalment no són objecte d'aprenentatge ni de "avaluacions". Aquest desinterès és força xocant, si tenim en compte que el futur adult parlarà molt més, i escoltarà molt més, que no pas llegirà o escriurà. No es proporciona, doncs, el domini de les eines de comunicació més corrents.
Que no sabem escoltar ens ho demostren cada dia els mitjans àudio-visuals: la ràdio, la televisió...
...
Es pot parlar sol. Però no es pot "escoltar sol". Escoltar significa sempre l'acceptació de "un altre", i per això ens costa més. I per això, també, aprendre a escoltar és tan necessari: és aprendre a conviure.

dimarts, 3 de febrer del 2015

pd 309

EL PUNT / Diumenge, 20 de març de 1988
AQUESTS MESTRES QUE FAN VAGA
Joan Ferrerós

... Els tòpics... El sou... Les vacances... Les hores de classe. Que no són l'horari laboral de l'ensenyant... una hora de classe no és una première, ni una estrena, però sí una actuació, un - que em perdonin els mestres - un show. No té res a  veure una hora de la majoria de feines amb una hora de classe durant la qual cal sostenir l'atenció, la tensió, la gravitació de trenta o quaranta persones; conec alguns docents joves, dotats de bona forma física, de cordes vocals temperades, farcits de coneixements i amb el difícilment comprensible do de la disciplina espontània que, després de quatre hores seguides de classe, estan desencaixats, lívids...

pd 308


EL PUNT / Dijous, 2 de desembre de 1993
LA FEIXA DE BAIX
David Pujol i Fabrellas

... la renovació de l'ensenyament sempre s'ha portat a terme des de la base i gairebé mai des de les altes instàncies educatives... Les experiències renovadores sempre han partit d'un mestre o d'un grup de mestres que han assajat pel seu compte noves metodologies, que han creat nous materials per iniciativa pròpia o que s'han aplegat espontàniament per portar a terme qualsevol innovació en l'àmbit educatiu... la renovació queda en mans de mestres volenterosos que, esmerçant temps i esforç, tiren endavant l'escola.
L'èxit de qualsevol reforma de l'ensenyament depèn molt dels mestres... Cal incentivar efectivament els mestres a sortir de l'aula, a organitzar convivències escolars, a preparar visites pedagògiques, a crear nous materials adequats als alumnes i a l'entorn... En definitiva, a renovar-se. Resumint: si reguem bé la feixa de baix, la collita està assegurada.