La reflexió (d'un professor d'història de Torremolinos) es feia després que hagués
descobert que nou dels seus alumnes segueixen Vox a Instagram.
Es tracta de nois de famílies humils, alguns
d’ells bons estudiants, que havien mantingut una relació cordial, fins i
tot afectuosa, amb aquest professor, que saben que és gai i
d’esquerres. El professor es mostrava consternat que aquests alumnes,
educats en democràcia, hagin anat a les urnes per primera vegada per
donar suport a un partit d’ultradreta.
Es preguntava
com pot haver passat. Per què han votat contra els valors en què els han
educat a l’institut. I, tanmateix, el professor admetia haver-los
sentit parlar dels immigrants amb menyspreu, posar els ulls en blanc
quan a classe es parlava de feminisme o detectar que projectaven una
catalanofòbia extrema. Confessa que sempre ho va
considerar “chiquilladas”, res de l’altre món, patriotisme mal entès.
El professor –que semblava sincerament desolat– m’ha fet pena, però la
seva confessió m’ha esparverat. Com és possible que la xenofòbia, el
masclisme o la catalanofòbia li semblessin “chiquilladas”? S’adona, ara,
que davant dels seus ulls “estaven creixent feixistes”.
El fil del professor d’història ha rebut una allau de respostes que
l'acusen d’adoctrinar els alumnes i que es feliciten perquè aquests nois
hagin “pensat per lliure” malgrat això.
I jo us
demano a tots els ensenyants que pugueu llegir-me: adoctrineu, sisplau.
Adoctrineu en la democràcia i la tolerància, estigueu atents als senyals
d’alarma, insistiu a recordar la història. La vostra tasca és
imprescindible i és una vergonya que no estigui prou reconeguda ni
valorada. Us l’hauríem d’agrair cada dia públicament. Una abraçada
d’ànim per a tots i cadascun de vosaltres.
Sílvia Soler
