pac 82 - Déu contra Trump 1

No tot està perdut. Hi ha qui s’atreveix a dir-li les veritats a la cara al prepotent de Trump. A denunciar el seu darwinisme banal contra els dèbils, els desheretats, els diferents. Les paraules de la bisbe anglicana de Washington Mariann Edgar Budd, que el nou president va haver d'escoltar calladet des d'un banc d'església en el servei interreligiós de la investidura, han estat un bàlsam davant l'abisme trumpià, davant la seva retòrica verinosa, davant la seva mirada sempre incendiada d’odi contra els que considera enemics, que són molts i variats. Ara també ho és aquesta dona de 65 anys, historiadora i teòloga, casada, mare i àvia, erudita i sàvia, compromesa amb la lluita contra les injustícies i a favor dels marginats, siguin com siguin i vinguin d'on vinguin, immigrants o membres del col·lectiu LGTBI+.

Dins el món cristià, Marian Edgar Budd representa exactament el contrari que un Trump que es proclama elegit per Déu "per salvar" els Estat Units. Quin Déu tan diferent tenen l'una i l'altre, oi? Com pot ser? Doncs perquè cadascú es fa Déu a la seva imatge i semblança...  El Déu d’ella és compassiu, el d’ell és condemnatori. El d’ella és pacífic, el seu guerrer. El d’ella és obert a la novetat (dels costums, de la ciència), el d'ell dogmàtic i inflexible. L’un és acollidor, l’altre irat. L'un genera confiança, l’altre fa por. Marian Edgar Budd creu en un Déu amable, humil i compassiu com ella. Donald Trump creu en un Déu insolent, extremista i venjatiu com ell: un Déu més Antic Testament...

Ignasi Aragay, 26.1.2025

pac 81 - Les millors innocentades

No cal inventar innocentades expressament per un dia com avui perquè n'hi ha que fa temps que circulen, algunes de boníssimes, com ara l’amnistia, o que el Barça ja tornaria a jugar al Camp Nou abans d’acabar el 2024, o aquella altra del ministre que va dir que el tren a Espanya vivia el millor moment de la seva història. I n’hi ha de cruels, com ara que Mazón continuï sent president del País Valencià.

Algunes sonen molt gastades i tenen poca gràcia, com ara que Ayuso abaixi impostos i reclami un millor finançament o que en l'època en què saben de nosaltres fins i tot la talla dels calçotets, t’arribi una factura de la llum amb lectura estimada de 800 euros perquè no han pogut accedir al comptador. N’hi ha que estan molt treballades, com aquesta que Manuel Valls torni a ser ministre, o allò tan sensacional que la Federació Espanyola de Futbol hagi triat un president que ja ve prevaricat de casa. Veus que bé? Feina feta no fa destorb.

En la categoria de les innocentades que es veuen a venir de tres hores lluny, destaca poderosament la promesa de "finançament singular per a tothom" (innocentada i oxímoron, simultàniament), l’ús del català als organismes de la UE i les multes de 500 euros que diu que posarà l'Ajuntament de Barcelona a ciclistes i conductors de patinet que circulin per les voreres.​..

Antoni Bassas, 28.12.2024

 

pac 80 - Un "last dance" per a Junqueras

Passat el procés electoral intern d'ERC, cal preguntar-se per què ha guanyat Oriol Junqueras, i també per què ha obtingut només el 52% dels vots.​

Una part del vot a Junqueras prové de la seva xarxa d'aliances internes, com és normal per un dirigent que ha dedicat bona part del seu temps, des de la sortida de la presó, a recuperar el control de les bases. Una altra part, però, s'explica pel vincle emocional amb el líder que més directament va patir la repressió de l’Estat, i el que més atacs ha rebut des de l'exterior –particularment des de Junts, de l'exili i de l’ANC–. És molt difícil per als militants republicans assumir que Junqueras passi a la història com el principal culpable de tot el que va sortir malament el 2017.​ Per a una gran part de les bases seria lògica i assumible la sortida de Junqueras, però no per la porta de servei.​..

La victòria de Junqueras també demostra que els que l’han votat no el consideren el principal responsable de la davallada electoral del partit... Finalment, la incapacitat dels opositors per trobar un candidat de primer nivell –la qual cosa és conseqüència de la nefasta política de quadres del partit– explica també el triomf de l’exalcalde de Sant Vicenç dels Horts.

Però hi ha una altra dada irrebatible, i és que Junqueras va arribar a la presidència d’ERC el 2011 amb més del 90% dels vots, i ara s'ha hagut de conformar amb un 52%... 

Junqueras​... ha de convèncer les desenes de milers de ciutadans que han deixat de votar ERC en els últims anys. Els republicans són el partit que ha patit el càstig més sever dins del sobiranisme, i això es deu al fet que va ser ERC qui va engegar el Procés, qui va arrossegar CiU i qui va convèncer amplis sectors del país que la independència es podia activar des de l'administració autonòmica i la mobilització popular. ​En aquesta nova etapa, Junqueras ha d’aconseguir captar el vot sense formular promeses que, si no canvien les circumstàncies, no podrà complir.

De fet, ERC és la responsable del gir pragmàtic del sobiranisme. Aquest gir, però, ha beneficiat el PSC... ​i també Junts...

Toni Soler, 22.12.2024

pac 79 - Yolanda Díaz i "la patronal"

Jo trobo, és cert, que dediquem massa hores de la nostra vida a la producció. Però quan algú com Yolanda Díaz parla de “reduir la jornada laboral” s'està referint a el treballador, en genèric, no pas a la majoria de nosaltres. Reduir la jornada laboral dels mestres vol dir o bé deixar els alumnes amb mitja hora menys de classe (inviable) o bé contractar més mestres (hum, inviable). I naturalment, aquesta és una qüestió que s'ha de pactar –en el sistema capitalista– amb la patronal. La gran patronal, que la petita prou feina té. Cap perfumer, carnisser o pagès li podrà dir als treballadors que emboliquen regals, piquen carn de canelons o reguen enciams que han de plegar mitja hora abans. Mesures com la de Yolanda Díaz el que fan és incentivar una societat d'autònoms. Els únics que no tenim hores, perquè l'únic que tenim és por. Si el patró de la teva empresa –siguis tu o sigui un altre– pensa, justament, que no dona l'abast i que calen més hores, el que fas, sovint, és convertir-te en accionista de facto. No vols que l’empresa hagi de tancar, i per aconseguir-ho, si cal, regales mà d’obra. Tinc la incòmoda sensació que quan Yolanda Díaz parla “dels treballadors” només parla per un tipus d’obrer avui en extinció. El que té sindicats i paga doble, atur, i cap estrés, esclar, per la baixa productivitat o resultats. El cambrer que posa una cervesa al repartidor, el repartidor que porta un paquet al carnisser, el carnisser que ven la carn picada a la cangur, la cangur que cuida els nens de la periodista i la periodista que ara mateix està redactant la notícia sobre Yolanda Díaz no tenen cap possibilitat de reduir la jornada laboral en mitja hora.

​Empar Moliner, 21.12.2024

 

pac 78 - Franco era comunista

Preparem-nos per a les altes radiacions de mentides, desinformació i confusió a què serem exposats. La líder d’Altern​ativa per a Alemanya, Alice Weidel, ha dit a Elon Musk que “Hitler era comunista”. Que Hitler matés comunistes (entre d'altres) deu ser un detall menor. L'argument que va fer servir és que Hitler va nacionalitzar empreses. Doncs igual que Franco, que va crear un monopolístic entramat d'empreses públiques, perquè els totalitarismes es toquen i, en canvi, aquesta política, no va convertir en comunista el dictador espanyol, com és públic i notori.​..

Que facin servir aquesta llibertat (d'expressió) per mentir, falsejar, assetjar, amenaçar i embrutar també deu ser un detall sense importància...

La ultradreta vol reescriure la història perquè és massa explícita amb les seves arrels i el seu tipus de discurs.​.. i no paren de repetir les mateixes mentides adreçades a les emocions de la gent, a veure si així les converteixen en veritat.

Antoni Bassas​, 11.1.2025

pac 77 - Homes i dones cap a homes i dones

 

Llegim a l’ARA, a propòsit de la revelació d’Ana Polo sobre el fet que ara fa deu anys “el seu cap, Quim Morales, la va agredir sexualment”, que “més de la meitat de les periodistes catalanes, un 54%, han patit assetjament sexual a la feina al llarg de la seva carrera”.

Plena de desconcert i tristesa, haig de dir que tinc molts dubtes sobre el que considerem agressió sexual o comportament inadequat o directament fastigós. Per a mi el piquito d​'en Rubiales, l'episodi de l’Errejón (amb la dona que diu que l'ha agredit, i que, seguidament se'n va a casa d'ell) o aquest que ens ocupa, un petó en un pàrquing, que ella fa veure (perquè pensa que li ha de caure bé per tenir feina) que és consentit, no són el que jo consideraria “agressions sexuals”. Tampoc un piropo groller, com asseguraven unes banderoles de l'Ajuntament de Barcelona.​.. Fa molts anys, molts, que m’arrossego pels mitjans i he vist de tot. Dones assetjades o titllades de putes, perquè si tenien tal programa era degut al fet que s’hi havien posat bé, mai pels seus mèrits. Però homes (nois) assetjats o seduïts, també n'hi ha hagut. I molts. A l’entreteniment català no hi ha hagut casos, que jo sàpiga, de dones assetjant subordinades, amb finalitats sexuals, però en llocs molt propers, sí. I per finalitzar.​ En aquest món de competició i egomania, el més dolorós, segurament, és el setge laboral. I els crits, els insults cap als treballadors (la majoria amb contractes d'obra, precaris) per part de l​'estrella de torn, fins a fer-los plorar, fins a fer-los desitjar no tornar mai, les paraules sibil·lines i cruels, les desqualificacions en públic, l’abús que fa la pèrdua de confiança en un mateix, i que han estat el pa de cada dia fins no fa gaire, us ben asseguro que no tenen gènere. Ho han fet homes i dones a homes i dones.

Empar Moliner​, 11.1.2025

pac 76 - Mayor Zaragoza al plató

​... Federico Mayor Zaragoza era un home ordre disconforme amb l’ordre mundial: “Tots mirem els informes PISA i oblidem que els fa l’OCDE, que és una organització econòmica. Estan molt bé, però diuen que tal nen ha de saber més anglès o matemàtiques. No, això no és educació. És capacitació. Un pot saber moltes matemàtiques i ser un maleducat total. Educar és aconseguir que cada persona es domini a si mateixa (com deia Giner de los Ríos) i sigui capaç de dissenyar el seu futur. Cada ésser humà és un creador. Això és ser educat”.​

Això va dir​ a l’entrevista que li vam fer a l’ARA el 2018. I va afegir: “Miri, els educats són els lliures i els responsables. Ara mateix som uns irresponsables. Hi ha 10 o 12 persones que tenen una riquesa tan gran com la meitat de la població mundial. No pot ser. Hem estat acceptant la inacceptable... Fins fa uns anys el 95% de la gent naixia, vivia i moria en 40 km quadrats. Érem obedients, silenciosos, temorosos. Però ara podem saber el que passa i expressar-nos. El silenci és un delicte, no podem callar”.

​Antoni Bassas, 21.12.2024