Contra l'oblit 6

Les arrels profundes d'aquesta història (jueus i palestins) venen d’Abraham, com hauria de saber tothom. Més ben dit, venen de l’estrany sentit de l'humor de Jahvè. Si llegeixen la Bíblia, veuran que Abraham s'anava fent vell i que la seva dona Sara ja ho era tant com ell. I no tenien cap hereu. Abraham era ric. Un dia, Sara li va dir al seu home: per què no te’n vas al llit amb Agar, l’esclava, i li fas una criatura? Així tindràs l’hereu que tant desitges. I Abraham ho va fer. Suposo que l’esclava era jove i atractiva, però això no ve al cas. La criatura va néixer i li van posar de nom Ismael. Però, i aquí apareix l'humor de Jahvè, Sara es va quedar embarassada. I va tenir un fill a qui van posar el nom d’Isaac. Sí, és aquell del sacrifici. Jahvè va demanar a Abraham que li sacrifiqués el seu fill Isaac. I Abraham va estar a punt de fer-ho, però un àngel li va aturar la mà quan ja anava a degollar el noiet. Un anyell embardissat el va substituir. Abraham va tornar cap a casa amb el noi. Ismael, el fill de l’esclava, i Isaac, el fill de Sara, anaven creixent i, un dia, que Sara va veure com els dos noiets jugaven plegats, va anar a trobar el seu marit i li va dir: no vull que el fill de l’esclava tingui els mateixos drets que el meu fill. No vull que s'hagin de partir l'herència tots dos. L'endemà al matí, Abraham va cridar l'esclava i el seu fill i els va donar pans i aigua i els va fer marxar. Suposo que Sara es va quedar molt satisfeta. Doncs bé, els palestins són els descendents del fill de l’esclava. Els jueus, del fill de Sara. Ressentiment i odi covats al llarg dels segles. És evident que això no té solució...

Narcís Comadira, 12.07.2025

 

Contra l'oblit 5

                                          Miquel Ferreres, 4.8.2025

Contra l'oblit 4

 Netanyahu continua la seva matança a Gaza. 

Vol exterminar els palestins. 

Vol que tota la Franja de Gaza sigui Israel.

Els palestins volen un estat propi.

Netanyahu no vol ni sentir-ne parlar.

Jo penso que el conflicte no té cap solució...

​Juliol convuls. Narcís comadira, 12 de juliol de 2025

Contra l'oblit 3

Tant a Washington com a Tel-Aviv el poder està en mans d'un ultranacionalisme supremacista que està devaluant fins a extrems grotescos i dramàtics el valor de la democràcia i que, en el cas de Netanyahu, ha adoptat la via totalitària de l'extermini, la guetització i la massacre dels palestins​.

Ignasi Aragay, 14.6.2025

 

Contra l'oblit 2

​Ahir a les notícies deien: 

"després de vint i dos mesos de guerra..."

Mentida! Quina "guerra"? Algú ha vist l'Exèrcit Palestí?

No és una guerra, és una massacre!

Ni acomodació, ni oblit ni perdó!

​A.H. 31.7.2025

Contra l'oblit 1

Nota de l’amanuense. 30 de juliol de 2025

Avui m’he llevat angoixat, el cap no parava de donar voltes a un sol fet: el genocidi dels palestins.

No em cap al cap com el món pot permetre aquesta barbàrie. Cada cop que veig o escolto les notícies emmalalteixo. No ho puc suportar. No ho vull suportar ni un segon més. I llavors arriba lo pitjor: me’n adono que JO NO HI PUC FER RES!!! la impotència em corseca i descobreixo la meva insignificància, no soc res, no puc res...

M’escandalitza també i em deprimeix la manca de resposta de les altres persones, les que conec i les que no. Entenc que tots tenim els nostres (petits) problemes, les nostres preocupacions, les nostres miserables vides i entenc que tothom volem viure i SOBREVIURE, i que si ens posem a pensar seriosament en la tragèdia provocada dels palestins, per dir-ne uns que no podem ignorar perquè cada dia els treuen a les notícies, si hi penséssim seriosament dic, no tindríem més remei que suïcidar-nos o agafar les armes per anar a la guerra. Sé que jo no faré cap de les dues coses i que el 99,9999999999 per cent de la gent tampoc, però això lluny de consolar-me encara m’enfonsa més en la desesperació i la desesperança. No hi ha dret!!!

M’indigna la hipocresia dels governs – tots – i per descomptat odio els directament responsables d’aquest extermini programat. Descobreixo amb paüra la ineficàcia i la inutilitat de les grans institucions mundials que en el millor dels casos no «pinten» res i a les quals els assassins com Netanyahu, Trump o Putin se’ls enriuen a la cara impunement. Assassins que cap tribunal jutjarà ni condemnarà i encara menys executarà la improbable sentència. Quin fàstic tot plegat.

En altres èpoques m’hauria adreçat a Déu, Al·là, Jahvè, o qualsevol dels Éssers Suprems que corren pel món, per demanar-li que aturés els crims o els criminals, i comprenc que algunes persones encara ho fan amb tota la bona fe del món, però ara per ara sembla que això que en diem déu tampoc hi fa gaire cosa, potser com a reflex del poc que fem els humans.

I mica en mica, gota a gota, dia a dia, notícia a notícia, ens anem acomodant a la mortaldat d’innocents, que no són ni parents ni coneguts ni saludats nostres. I anem directes a l’oblit de les víctimes i qui sap si a la justificació dels botxins.

Així que per apaivagar mínimament això que em queda de (mala) consciència he decidit que mentre continuïn les matances, deixaré de copiar papers que parlin del Procés, de la meva dissortada pàtria, de religió o d’educació i només escriuré notícies, comentaris o reflexions que facin referència als innocents o els seus assassins. No és res, ho sé. No soluciono res. No ajudo ningú. Però és l’únic que se m’acut: fer presents els perdedors, impedir l’oblit dels innocents matats, recordar els crims de lesa humanitat, no deixar que els pocs amics que em llegiu ens acomodem i acostumem a la barbàrie...

Així que ara sí que hauria de ressonar ben fort i clar un clam agònic

NI ACOMODACIÓ, NI OBLIT, NI PERDÓ!!!

PS: entendré que si algú se sent ferit o incòmode o simplement avorrit es vulgui donar de baixa d’aquests enviaments. Només cal que m’ho faci saber.

pac 167 - Lliures i laics 2ª part

Que les noies vagin a escola amb el vel és un dret o una imposició? Estic segur que moltes dones musulmanes diran que és una decisió lliure, una manera orgullosa de mostrar la seva fe, i que no hi volen renunciar. Però tots sabem fins a quin punt aquesta “decisió lliure” està condicionada per la pressió familiar i els segles de tradició patriarcal, que malgrat el pas dels anys continua vigent entre molts musulmans catalans.

L’escriptora Najat El Hachmi, que des que viu a Catalunya ha hagut de patir tant la xenofòbia local com el rebuig d'una part de la seva gent per la seva decisió de no dur vel, considera que cal prohibir l’ús d’aquesta peça a l'escola per protegir les noies del masclisme inherent a l’islam. I es lamenta que les esquerres hagin deixat aquesta batalla en mans de l'extrema dreta oportunista. Hi estic d'acord, però admeto que em fan por les conseqüències. Si obrim aquest meló, què exigiran després els ultres? Com reaccionaran els fonamentalistes? Estarem més a prop de la cohesió social o nacional, o més lluny? I baixant al detall, què en farem de les gorres, els penjolls gegants amb crucifixos, les samarretes amb símbols polítics...?

El millor seria que fos el sentit comú, i no la imposició, el que ens acostés a l'objectiu. Raonament i paciència per crear un consens social nou. Però segurament això és una ingenuïtat. Ara bé: si les esquerres perdessin la por a dir que el vel és producte d'una imposició masclista, les dones musulmanes que volen llençar el vel a la brossa, per sostreure’s de l'autoritat del pare, del marit i dels homes en general, se sentirien potser més emparades. I les mesures més expeditives es podrien plantejar, posteriorment, en un context més propici.

Toni Soler, 25052025