El PSC de Lleida, amb Junts, ha decretat la prohibició als carrers de la
ciutat del burca, que és aquesta mena de momificació de les dones
adultes...
Entenc que no es pot prohibir tapar-se els cabells per religió, com fan
algunes dones, entre elles, una diputada al Parlament, perquè llavors
hauríem també de prohibir l'uniforme de sor Lucía Caram i les perruques
de les jueves, que es rapen els cabells (imagino que) pel mateix motiu
que les altres se'l tapen. Per una concepció medieval i analògica de la
bellesa i l'excitació sexual. Però anar tapada del tot pel carrer, no
fent servir els òrgans vitals com ara els ulls, la boca o les orelles
(el nas, segons com, els el deixen treure) tal com la natura els ha
concebut em recorda el morrió dels gossos o les ulleres de les mules.
Una domesticitat que em resulta violentíssima.
Un burca està dient a tothom, als fills de la dona que el (su)porta, al
marit, als policies que vigilen el carrer, als botiguers... "aquesta
dona és una possessió". Una possessió, concretament, d'aquest que camina
davant seu ben fresc, amb les xancles...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada