diumenge, 1 de febrer del 2015

pd 307

DIARI DE BARCELONA. ANY 195 Dijous, 2 de juliol de 1987
MESTRES
Joan Barril

... A l'estiu l'escola perd la cridòria infantil per deixar que els mestres juguin a criatures...
... En un món d'arxius informatitzats, biblioteques, filmoteques i discoteques aquesta escola d'aules fresques sota la calor siderúrgica del juliol és l'últim museu que ens queda de la tradició oral...
...
Elles, les mestres, constitueixen la glorificació de la funcionalitat. Sabates planes i roba baldera són el blindatge de volums farts de nens i àvids de platja. Ells mantenen l'arquetip antropològic del progre immutable: barbes engrisades i una mirada introspectiva constituïda en assemblea permanent... 
...
... I els apòstols de l'escola pública creuen que la batalla incruenta entre privada i pública tot just acaba de començar...
...
A l'Escola d'Estiu comença a detectar-se un cert envelliment de la població mestra, residus combatius d'aquelles primeres escoles tan antifranquistes com propedagògiques. Mercè Fluvià conclou: "Hem passat d'un missionerisme on el canvi de la societat havia de gestar-se a l'escola a un menfotisme funcionarial propi de l'administració pública..."
...
A fora un sol de justícia marca el voraviu ombrívol de la injustícia entre el privat i el públic, entre el bressol i l'esforç.

dissabte, 31 de gener del 2015

pd 306

EL MÓN núm. 81 / 9 de setembre de 1983
HOMENATGE ALS MESTRES (i II)
Joan Perucho

... Després ve el moment en què el nen va a l'escola i se sotmet a una dura disciplina. El món, per primera vegada, canvia de faç, i el nen aprèn que hi ha coses en la vida que ens fan sofrir... Aquest és el primer avenç de l'home que serà demà, i el nen aprèn a treballar, a conviure amb els companys, a sofrir injustícies que li fan mal...
...
... Ara es prefereix considerar la realitat de l'infant, la seva personalitat... El nen cal que sigui el que ja és en potència, i hom procura que es desenvolupi i es manifesti lliurement. Seguin aquest corrent, i segons fons d'informació dignes de crèdit, hom ha aconseguit que els nens es converteixin en petits tirans, dotats d'un monstruós egoisme. Entre nosaltres, els resultats són més modestos: excepte honorables excepcions, sols hem aconseguit que els infants, a part de saber moltes coses, siguin mal educats...
...
Jo admiro els mestres, els bons mestres i la seva callada i mai prou agraïda tasca. S'esforcen perquè el nen, malgrat tot, tiri endavant. Un nen és quelcom molt delicat i misteriós... Sovint és un reflex de nosaltres, i això els mestres ens ho podrien contar en tot detall. Jo voldria que aquest article fos, en certa manera, un homenatge als mestres. A la seva pacient, tenaç vocació.

divendres, 30 de gener del 2015

pd 305

EL MÓN núm. 81 / 9 de setembre de 1983
HOMENATGE ALS MESTRES (I)
Joan Perucho

Com són els infants? ¿Quina cosa es tanca dins d'aquests éssers misteriosos i desconcertants que gairebé sempre estimem, gairebé sempre ens preocupen i que ocasionalment ens fastiguegen? A vegades contemplem els nens... Lleugers i esbojarrats, corren d'una banda a l'altra, joiosos de la seva existència... Sovint canten en veu baixa. Sempre ens sorprenen amb la seva capacitat d'imaginació tibada fins al límit, i per contrast els adults ens sentim pobres i gastats, escampant les cendres de les nostres, cada cop més petites, il·lusions.
Els nens són, però, cruels. Torturen tot allò que és més feble que ells... Llavors, odiem els infants... Comprenem, en aquest moment, que cal impedir que aquesta força els domini i que ens esforcem a fer-los comprendre el sentit del bé i del mal...
Els nens estimen la llibertat... dansen la llibertat dels camps, esmolen el seu ésser i es bifurquen en personatges inexistents, riuen sota els arbres, ploren per la mort d'un pardal... He recordat la meva infantesa...
Això no obstant, els nens no són lliures... 

(continuarà...)

dijous, 29 de gener del 2015

pd 303


EL PUNT 15 de desembre de 1989


Afegeix la llegenda
​

pd 304

AVUI, 12 de  setembre de 1990
EL GRAN OBLIDAT
Jordi Galí i Herrera

El gran oblidat en el món de l'educació és, avui, l'ensenyament primari...
"Abans dels dotze anys els jocs són fets" El que s'havia d'haver fet i no s'ha fet abans dels 12 anys és molt difícilment recuperable...
... 
...hi ha un desplaçament de l'interès social cap a edats superiors... la conseqüència d'aquest augment d'interès cap als 12-18 o més enllà és la pèrdua relativa d'importància de l'etapa 6-12...
... 
I per acabar-ho d'adobar hi ha els inevitables marxants de modes. Hom pot prometre tranquil·lament informàtica pre-natal i anglo-lactància: segur que trobarà clients. Moltes grotesques ximpleries com la que ha enunciat fan estralls...
...
Llegir, escriure i comptar en la llengua pròpia, forma el que el vell Montaigne en deia "testes ben fetes", i que preferia, ja aleshores, a "testes ben plenes".
I això, o es fa entre els 6 i 12 anys o difícilment es farà.

dimarts, 27 de gener del 2015

pd 302

EL PUNT / Divendres, 12 de maig de 1995
L'AVALUACIÓ DEL SISTEMA EDUCATIU NO QUEDA PROU CLARA
Marc Vidal i Pou

(parlant de la LOGSE)
... la pressa amb què es pretén aprovar aquesta llei, sense que ningú més que els seus aliats polítics hi hagin pogut tenir art ni part, la introducció d'elements involutius de la democràcia pel que fa al govern i control dels centres i la visió més punitiva i classificadora que no pas constructiva pel que fa a l'avaluació no fan d'aquest projecte un instrument que pugui donar realment més eficàcia a la tasca educativa...
...
Té alguna utilitat social avaluar per classificar les escoles segons els seus resultats, o el que és més greu, té alguna utilitat per a l'escola? Pot ser operativa una avaluació quan no es delimiten els terminis temporals de cap procés? És possible preveure alguna conseqüència positiva en la qualitat de l'ensenyament quan no hi ha cap compromís explícit de l'administració d'introduir les millores que es derivin dels resultats d'aquesta valoració? En aquestes condicions, és ètic exigir als professionals de l'ensenyament que participin en un procés d'avaluació per rebre només els pals?

dilluns, 26 de gener del 2015

pd 301

EL PUNT / Divendres, 12 de maig de 1995
DIFERÈNCIES
Eugènia Carbó

... a un 60% de la població escolar els "preocupa" l'augment dels immigrants a casa nostra. Aquests nens argumentaven les seves respostes dient: "ens treuen la feina", "ens porten problemes", "en sobren i ens destorben"...
Convindria que l'opinió publicada ens recordés més sovint que, si tothom compartís la follia de treballar i viure al seu país, Espanya tindria molt més atur i menys riquesa cultural...
Segons els resultats de la mateixa enquesta, d'entre els àrabs, negres, gitanos i sud-americans, el premi a la marginació se l'emporten els gitanos. Potser perquè són més de casa nostra... 
...
Ens falla la memòria a l'hora de recordar que cada ésser humà, com a persona, mereix idèntica consideració que qualsevol altre.