pd 1498 Sense presos

(arafamésdunany)

No tothom troba normals les mateixes coses. Però com a mínim ens hauríem de posar d’acord en el fet que certes coses no són normals en cap cas... Una, la principal, que hi hagi presos i altra gent amenaçada de presó (i que és a l’exili per aquesta amenaça certa) per la seva actuació política pacífica. No es pot construir cap normalitat, ni tan sols aparent, si hi ha gent a la presó... no es pot imaginar cap escenari de distensió sense la sortida dels presos de les presons. A hores d’ara, aquest no és tan sols un objectiu polític, és també un objectiu humanitari i de justícia, que poden compartir persones que no comparteixen els ideals polítics dels presos. Són a la presó d’una manera injusta... Si hi continuen sent, res no podrà ser considerat normal: no hi ha normalitat amb presos.

Vicenç Villatoro

pd 1497 Majoria parlamentària/minoria social

(arafamésdunany)

El nacionalisme va rebre la legitimació democràtica ordinària per governar, però no la legitimació democràtica extraordinària per obrir el procés constituent d’un nou estat. Va disposar de la majoria parlamentària per formar govern, però no de la majoria social que hauria sigut necessària per a una declaració unilateral d’independència.

En les eleccions del 21-D el cos electoral català s’ha tornat a expressar de la mateixa manera que ho ha fet des del 2012, tant en les convocatòries legals com en les il·legals del 9-N (2014) o de l’1-O (2017). No sembla previsible que ho hagi de fer de manera diferent en el futur immediat. Els partits polítics catalans hauran d’acostumar-se a fer política en aquestes condicions.

Javier Pérez Royo

pd 1496 Sense recança

(arafamésdunany)

"El patiment, encara que s’hagi viscut fa molt, es va passant de generació en generació... " (Les tristes recances, Miriam Toews)

... el dolor, la por, la humiliació i la resistència, no tan sols no s’oblida sinó que també s’hereta... només a partir d’aquest raonament es pot comprendre que ara, al nostre país, amb la repressió actual i les amenaces de futures onades encara més intenses, hi hagi tanta gent disposada, encara, al sacrifici i al risc. Som hereus del patiment dels nostres avis i no volem que aquell patiment sigui en va... Ho portem a dins com un llegat que cal honorar...Per això crec que, malgrat tot i amb totes les dificultats imaginables, persistirem. I només voldria que, de la mateixa manera que heretem i preservem l’herència de la dignitat, puguem desempallegar-nos algun dia del llast que signifiquen les derrotes, que han deixat en el nostre caràcter aquesta mena de pessimisme atàvic, aquesta falta de fe en nosaltres mateixos...

Sílvia Soler

pd 1495 Fractures

(arafamésdunany)

... en passar de votar el PSC a votar Ciutadans, no solament desvia la composició del Parlament cap a l’anticatalanisme, sinó també cap a la dreta... el decantament d’una part de la població treballadora cap a opcions d’extrema dreta pot succeir ara com a conseqüència imprevista de la lluita per la independència. Invalida això aquesta lluita? No... El moviment independentista ha estat exemplar en molts aspectes: la disciplina, la capacitat d’unitat en les seves expressions i manifestacions, la contenció de qualsevol temptació d’agressivitat física. Potser un cas únic, en aquest sentit, entre els moviments de masses d’aquesta magnitud...

Marina Subirats

pd 1494 Recuperem les institucions

(arafamésdunany)

tot apunta a una retirada formal del 155 però amb el manteniment d’un intervencionisme galopant per part del PP i els seus aliats, que no dubtaran a seguir ofegant les finances del Govern i curtcircuitant totes les polítiques que es vulguin desplegar. L’Estat seguirà posant setge al Govern i no dubtarà a seguir torpedinant consensos i a perjudicar la societat amb les seves decisions... El PP té en el punt de mira la sanitat pública, les finances i ara amb especial virulència l’escola, els mitjans de comunicació i els Mossos... La nostra bandera és i ha de ser la set de justícia i la fam de llibertat, l’excel·lència, l’honestedat, el rigor i la solvència. Persistir fins que ens en sortim. No veig dreceres, ni solucions màgiques, només treballar i continuar sumant fins a guanyar. 

Oriol Junqueras

pd 1493 Un món que desapareix

He tingut la sort de compartir estones amb bons conversadors. Hem xerrat de tot i hem rigut força. Política, canvi climàtic, sèries, sectes, teatre, noves tecnologies, el retrocés de les humanitats. En totes aquestes converses hi detecto un cert aire pessimista, com de final d’una època... Ens esverem amb l’avanç de la ultradreta arreu i la naturalitat amb què tots plegats ho acabem acceptant... Ens envaeix una mena de nostàlgia del món que coneixem, abans fins i tot d’haver-lo perdut. Intuïm canvis difícils de pair, transformacions inexplicables, pèrdues irreparables...

Sílvia Soler

pd 1492 Entre eixamplar la base i despistar-la

(ERC va) intentar amagar el gir de 180 graus en la seva estratègia: el mateix Gabriel Rufián que parla avui del referèndum acordat és aquell que fa tres anys deia que prometre un referèndum acordat és una “mentida piadosa”. ERC no reconeix la contradicció però comença a sentir-se còmoda en la nova posició, que es resumeix en el lema “eixamplar la base”... Davant del gir d’ERC, JxCat es va erigir en l’únic defensor de l’unilateralisme, però, a mesura que passen els mesos i s’evidencia la improvisació al voltant de la DUI, la seva contundència va minvant. L’espai intenta alhora semblar el més ferm en “el mandat de l’1-O” i conviure amb el pragmatisme... ERC i JxCat acabaran el cicle electoral amb el mateix problema de fa mesos: sense un pla comú i amb l’únic objectiu de guanyar-se mútuament a les urnes.

Maiol Roger