E.E. 105 NO PARLEM MÉS D'AJUDA, PARLEM DE JUSTÍCIA

Fa 12 anys, en la conferència mundial sobre alimentació celebrada a Roma, es van pronunciar aquestes paraules: avui hem de proclamar un objectiu ambiciós; d'ací a deu anys cap nen no se n'anirà a dormir amb gana, cap família no viurà angoixada per l'obtenció del pa de cada dia, cap ésser humà no veurà frustrats la seva capacitat ni el seu futur per la desnutrició... Quasi és vergonyós dir-ho, però es cal-cula aproximadament que cada minut que passa moren cent trenta-cinc persones per falta d'aliments. 0 dit d'una altra manera; cada dos dies moren de gana tantes persones com moriren l'agost del 1945 quan esclataren les primeres bombes atòmiques damunt Hiroshima i Nagasaki... El més vergonyós és «l'ajuda» que la majoria dels països industrialitzats fan al Tercer Món. Segons un informe de l'OCDE la suma del total de «l'ajuda» que els primers fan respecte als segons és de 30.000 milions de dòlars. Aquesta quantitat no representa ni tan sols la meitat de les despeses dels segons en compres d'armament. En el mateix sentit podem dir que els 150 milions d'empleats a la indústria armamentista són alimentats pel Tercer Món... Cada vegada que el Sud guanya un dòlar la contrapartida en els països del Nord és de 250 dòlars. És per això que s'arriba a una situació extrema, on una quarta part de la humanitat té el monopoli de més del 73% de la producció mundial. Per tant, qui ajuda a qui? No hem prostituït i traït la paraula: «Ajuda al Tercer Món»? ...

Jordi Planas, 17.2.1987