pd 123

EL PUNT / Diumenge, 13 de febrer de 1994

VAGUISTES I ESQUIROLS

Francesc Ferrer i Gironés

...la versió més versemblant d'esquirol com a definició dels trencavagues té el seu primer ús durant la primera vaga organitzada l'any 1855, quan els empresaris de Manlleu varen substituir els vaguistes amb obrers que provenien del poble de l'Esquirol, que avui s'anomena oficialment Santa Maria de Corcó. D'ençà d'aquell moment, malgrat les males comunicacions que hi havia cap a la meitat del segle passat, l'esquirolatge és va popularitzar ràpidament a tot Catalunya...

...

...el que és cert és que la cultura catalana en el camp sindical ha estat primerenca, que ha aportat un mot a la cultura social i que els castellanoparlants utilitzen aquest adjectiu sense saber d'allà on els baixa.

   Les pintades que encara queden a les parets en què es qualifica d'esquirols els que varen treballar el dia 27 de gener passat són un reflex de tota una història social feta pel moviment obrer català des de mitjan segle passat. (XIX)

pd 122

AVUI, .....  1991?

MARIA COMIN: " ELS MISSATGES DEL MEU PARE NO SÓN GENS SECTARIS NI DOGMÀTICS"

Antoni Batista

"Del meu pare vaig aprendre, primer de tot, una lliçó d'obertura....Ell era un home d'unitat; això és important en aquest moment d'individualisme i crisi i de posar-ho tot en qüestió"

...

"El pare va començar a parlar en català amb nosaltres. Ens va dir que l'hi ensenyéssim i sempre ens parlava en català, fins i tot quan vivíem a Màlaga. Aleshores o parlava un català amb accent andalús, aspirant les hacs i les vocals"

...

"Ara no milito, però ho he fet bastant de temps. No acabo d'estar d'acord amb la línia actual dels partits polítics, però he participat en coses més àmplies...Que no estigui en un partit no vol dir que em despreocupi del que succeeix"

...

"El pare sempre explicava les coses amb molt d'entusiasme. Se t'enduia. A mi m'ha fet molt bé que fos així".

pd 121

EL PUNT, 29 d'abril de 1994

PRIMER DE MAIG

Carles Navales

...

Quan l'any 1890 se celebrava a Europa el primer Primer de Maig vivíem una situació social diferent, però similar. Eren els anys de la crisi de l'agricultura i de l'aparició de la industrialització. L'excedent de mà d'obra de l'agricultura es va anar instal·lant gradualment en el món industrial. Va ser una transició traumàtica, ja que les migracions del camp a la ciutat van provocar el naixement d'una classe social desarrelada al lloc d'acollida i amb unes condicions de treball inferiors a les dels treballadors autòctons: el lumpen-proletariat, subclasse social caracteritzada pel desarrelament, l'individualisme i la primacia de la lluita per objectius a curt termini, desconnectada, per tant, de les organitzacions sindicals d'aleshores...

....

...Ara el cost és ... la destrucció dels llocs de treball, i l'atur el paguem entre tots, especialment els familiars dels aturats.

...

...es produeix un tall social i de valors amb la comunitat on vius.

pd 120

TRIUNFO, núm.704, de 24 de juliol de 1976

EL CASO CARDENAL

Javier Alfaya

(Ressenya del llibre: "La santidad de la revolución" d'Ernesto Cardenal)

...Cardenal és tot el contrari d'un poeta tancat, hermètic. Per la seva poesia corre un vent de llibertat, d'estremidora puresa, que dota el seu llenguatge d'una fluïdesa i d'una bellesa incomparables. Poeta revolucionari, el seu missatge de radical transformació política i social no està embolicat ni en demagògia ni en retòrica. És un missatge d'amor al poble, però sense la insuportable buidor populista que ha tarat tanta poesia política, tant a Espanya com a altres països...

...

"M'interessa la poesia, sí, i és el que més faig, però m'interessa de la mateixa manera que les interessava als profetes. M'interessa com a  mitjà d'expressió: per denunciar les injustícies i anunciar que el Regne de Déu és a prop" 

(E. Cardenal)

pd 119

? - 19..?

HANS KÜNG: EL HOMBRE DEL FUTURO BUSCA OTRAS FORMAS DE RELIGIOSIDAD

Juan Arias

...." Si hem de donar crèdit al que veiem i escoltem, una època s'acaba i una altra comença, i com passa sempre en períodes de destrucció i gestació, la història dibuixa en casa consciència el signe d'una gran interrogant. Què és el que acaba i què és el que comença? El nostre és un temps de canvi i de perplexitat." (Otavio Paz)

...

Segons alguns teòlegs,...en el segle futur, en el que les grans masses de desheretats i miserables podrien emprendre la gran marxa sobre el nostre món de la opulència, o els homes acceptaran el déu de la compassió, el que aposta pels darrers, o la nostra societat acabarà ensorrant-se víctima del seu propi egoïsme.

...

... dels tres grans eixos de la democràcia moderna: llibertat, igualtat i fraternitat, només aquest última, llegida en clau de solidaritat, podrà garantir l'existència de les altres dues, perquè afirma Octavio Paz: "La llibertat pot existir sense igualtat i la igualtat sense llibertat, però són tiranies i l'única que pot humanitzar-les i armonitzar-les és la solidaritat entre els homes i els pobles".

pd 118

REPORTER, núm. 14? ... 1974?

HABLA EL CURA DE FIDEL CASTRO

S.P.R.

(Ernesto Cardenal) ...A Cuba, m'ha semblat veure l'Evangeli viscut en els fets; les definicions no compten gaire (per lo de revolucionari marxista i contemplatiu catòlic)...

....

..jo em considero un cristià marxista...cada dia veiem més clar que no existeix cap incompatibilitat entre el cristianisme i el marxisme...No cal confondre les coses, ni diluir aquí i allí el propi credo, n'hi ha prou amb lluitar per alliberar els homes i fer triomfar la justícia...

...

...Jo tracto de ser el més clar i simple possible, de fer-me entendre pels meus pagesos. Estic convençut que la paraula, la poesia si es comprèn bé, són una força revolucionària més gran inclús que la ràdio i la televisió...

pd 117

EL CIERVO 289-290, agost 1976

ELEGIA TEOLÒGICA A RUDOLF BULTMANN 

J.M. Rovira Belloso (en motiu de la seva mort als 91 anys)

Crec que el nus de la seva concepció crítica és el següent: "l'Antic i el Nou Testament tenen una imatge mítica del món, mentre que nosaltres la tenim científica" ... per tant cal desmitificar el missatge de l'Antic i del Nou Testament per tal que pugui ser entès per l'home de cultura científica...

...

"Déu no és com un home (Osees 11,9); Déu no intervé com un home, ni com una causa segona, ni com un Deus ex machina que provoca finals feliços...

...

L'Antic Testament prefereix parlar en imatges que "fer teologia", mentre que el Nou només coneix una teologia, millor dit, una saviesa legítima: el coneixement de Crist crucificat i viu, imatge adequada del Déu transcendent!

...

És veritat que la Resurrecció "no pot ser" aquell moment màgic pel qual Jesús obre la porta del sepulcre i surt tranquil·lament com si fos un de nosaltres que surt de la presó. Però tampoc "és" una simple crida a l'interior de l'home. La Resurrecció és Crist viu en la vida de Déu, el Pare. És la continuació d'aquella identitat humana que anomenem Jesús de Natzaret. D'una altra manera la seva paraula predicada no seria aquella paraula única que converteix i sana l'arrel de l'home.