pd 701

TRIUNFO núm. 728 del 8 de gener de 1977

DEFENSA DE LA PALABRA (2)

Eduardo Galeano

No hem nascut a la Lluna, no vivim al setè cel. Tenim la sort i la desgràcia de ser en una regió del món turmentada i de viure un temps històric que pica fort. Les contradiccions de la societat de classes són, aquí, més ferotges que en els països rics. La misèria massiva és el preu que els països pobres paguen per tal que el 6 per 100 de la població mundial pugui consumir impunement la meitat de la riquesa que genera el món sencer. És molt més gran la distància, l'abisme que a Amèrica Llatina s'obre entre el benestar de pocs i la desgracia de molts; i són més salvatges els mètodes necessaris per salvaguardar aquesta distància.

...

Les classes i els països dominants recorren a la maquinària repressiva. ¿De quina altra manera podria sobreviure sense canvis un sistema social cada cop més semblant a un camp de concentració? ¿Com mantenir a ratlla, sense filats de pues, la creixent legió dels maleïts?... En els suburbis del món el sistema revela el seu veritable rostre.

pd 700

TRIUNFO núm. 728 del 8 de gener de 1977

DEFENSA DE LA PALABRA (1)

Eduardo Galeano

(Nota de l'amanuense: intentar traduir en Galeano és una gosadia imperdonable o sigui que perdoneu-me l'imperdonable)

Hom escriu a partir d'una necessitat de comunicació i de comunicació amb els altres, per denunciar el que dol i compartir el que dona alegria. Hom escriu contra la pròpia soledat i la soledat dels altres. Hom suposa que la literatura... ens ajuda a conèixer -nos millor per salvar-nos junts. Però "els demés" i "els altres" són termes massa vagues; i en temps de crisi, temps de definició, l'ambigüitat pot semblar-se massa a la mentida. Hom escriu, en realitat, per a la gent amb quina sort, o mala sort, hom se sent identificat, els malmenjats, els maldormits, els rebels i els humiliats d'aquesta Terra, i la majoria d'ells no sap llegir...

pd 699

TRIUNFO ....   ...  1977?

LA ARGENTINA DE LOS CUCHILLOS LARGOS

Philippe Garnier Raymond

Científics, tècnics, estudiants, sindicalistes i capellans: el regim del general Videla s'ha proposat acabar amb tot el qui pensi, i ho està aconseguint.

...

La Junta del general Videla ha emprés un genocidi en tota regla. Només que aquest cop no es tracta d'eliminar una ètnia, tot un poble, els seguidors d'una divinitat sospitosa. El colpistes del 24 de març de 1976 s'han proposat exterminar tota la "intelligensia".

No veiem cada dia un genocidi de tipus suïcida. ¿Què serà l'Argentina quan hagin desaparegut els seus físics i els seus químics? L'Escola de Matemàtiques era una de les més avançades del món: ja no existeix. Els psiquiatres, els psicòlegs argentins, han acabat a la presó, a l'exili o a la tomba...

...

Cada setmana, Argentina coneix la seva "nit dels coltells llargs". S'incendien sinagogues, s'afusella intel·lectuals...

pd 698

TRIUNFO 737  de 12 de març de 1977

12 ANOTACIONES DE UN REPORTER AMERICANO

Eric Nepomuceno

· En el país anomenat Argentina, ja quasi no es deté a ningú més. Les persones desapareixen...

· El pitjor crim d'aquests temps ha estat la mort de l'esperança dels argentins. Els que van sortir al carrer un 25 de maig, quan el dentista Héctor Cámpora assumí la presidència, i que cantaven i ballaven commemorant la victòria popular. ¿Com pagaran ara el preu de la derrota?

...

· El setembre de 1970, el president peruà era el general Juan Velasco Alvarado ...i va promulgar la Llei de Comunitat Industrial. Amb ella els obrers peruans passaren a tenir la possibilitat teòrica d'assumir la cogestió de les empreses. La llei establia que, en la mesura que augmentés la productivitat de les indústries, els empleats anirien reben accions fins arribar al cinquanta per cent de participació en el capital - cosa que, entre altres efectes, ha tornat impopulars les vagues, que retardaven els augments de la productivitat -.

Sis anys després de la promulgació d'aquesta llei, no s'havia registrat al Perú cap cas en que els treballadors haguessin assolit el cinquanta per cent de les accions. Quan s'acostaven a aquesta xifra, les empreses doblaven o triplicaven els seus capitals, i el quaranta o quaranta-cinc per cent de les accions que ja estaven en poder dels obrers, es transformaven, de cop i volta, en la meitat.

De fet aquest recurs de les empreses ja no és necessari. L'última setmana de novembre de 1976 el govern peruà, presidit ara pel general Morales Bermúdez, decidí alterar la Llei de Comunitat Industrial, eliminant els seus efectes i restablint les fórmules tradicionals i opressives de la iniciativa privada...

pd 697

TRUNFO 737 de 12 de març de 1977

TAILANDIA: NUEVO BASTIÓN USA

Diego A. Manrique

La preparació del cop (militar) va seguir força fidelment el model xilè: es va buscar debilitar la posició del govern de civils moderats a l'hora que s'enfortia el sector militar.

...

Els efectes de l'estrangulació econòmica es deixaren sentir ràpidament a Tailàndia. Escassetat de productes, alts índex d'atur, cancel·lació de projectes d'obres públiques. I com a resposta, vagues i manifestacions que foren reprimides per les ben equipades forces policials.

... Amb l'excusa de restaurar l'ordre, els militars esclafaren els manifestants amb gran duresa, produint dotzenes de morts i ferits. Les escenes de l'assalt a la Universitat i posterior linxament de militants d'esquerres van donar la volta al món, mostrant la veritable cara dels demòcrates d'uniforme.

... El Parlament ha estat dissolt i s'ha abolit la Constitució. Tots els partits polítics estan prohibits i el pecat del comunisme es castiga amb la mort. Els tribunals militars funcionen amb eficiència, i uns quant milers de persones han desaparegut o estan en espera de judici. Qualsevol aparença democràtica ha estat escombrada.

... Les ordres dels USA són eliminar completament tota oposició armada i sembla que volen resultats ràpids...

Durant aquest any, Tailàndia s'oferirà a les multinacionals i a la inversió estrangera... Sigui la que sigui la decisió de Jimmy Carter, els titelles de Bangkok tindran un any mogut.

pd 696

TRIUNFO núm. 712 de 18 de setembre de 1976

Argentina 1976 DIARIO DE LAS VÍSPERAS (V Los adioses) 

Eduardo Galeano

...

La memòria. El meu dol i la meva alegria. El meu aliment. Ella em mou la mà. Jo escric. Jo convoco. Sento respirar les paraules, les escolto esbufegar. Els crido a tots. Jo els ajunto i els ofereixo. Seiem tots entorn del foc. Bevem vi, convidem. Alcem els gots de vi, els freguem, els xoquem; jo brindo per la formosor d'estar viu i estimar-nos tant. El besllum de les fogueres ens llepen les  cares. Nosaltres creiem. Aquesta nit no falta ningú. Ningú ha mort, ningú marxà, ningú és pres... Nosaltres restem abraçats. Riem. Escric i m'acompanya la banda completa. Som lliures. Nosaltres cantem, nosaltres creiem. Aquesta nit és prohibit oblidar. Aquesta nit som més forts que el dubte i la por.

pd 695

TRIUNFO núm. 712 de 18 de setembre de 1976

Argentina 1976 DIARIO DE LAS VÍSPERAS (III La tregua) 

Eduardo Galeano

La por és la pitjor notícia. A l'enterrament de Burnichón, a Córdoba - m'explica Héctor -, només hi havia dotze persones. De les dotze, onze eren dones... Burnichón coneixia el país pedra a pedra, persona a persona, el gust dels vins, la memòria de la gent: li rebentaren el crani i el pit a trets de Itaka i el tiraren a un aljub. De la casa, dinamitada, no en quedà ni les cendres. Els llibres que ell havia editat a mà, treballs de nois de província en els que creia descobrir talent o grapa, van anar a parar, en un tres i no res, als soterranis de les llibreries o a les fogueres. Vint-i-cinc anys de treball esborrats de cop. Els assassins han tingut èxit...

La por és la pitjor notícia. Una parella d'amics, m'explica, cremà els llibres a l'estufa de llenya. Un a un, tots els llibres: un ritual del nostre temps. Començaren per Lenin i fou com una febrada: acabaren cremant "Alícia en el país de les meravelles". Quan ja no quedava res per llençar a la foguera, feren a trossos els discos. Després ella plorà en un racó, de cara a les flames.

...

Héctor e pregunta per Haroldo. Li dic que no en sabem res. Parlem d'altres presos i morts i perseguits: de les amenaces i la màquina del silenci. ¿Qui pot pensar, parlar, dubtar, comunicar-se? ¿Fins quan seguiran prohibits en aquestes terres d'Amèrica, els homes i les paraules i els contactes? ¿Fins quan seguirà la cacera? ¿Fins quan la traïció?...

...

Seiem a menjar el picant de pollastre que Eulalia prepara per a nosaltres, mans màgiques, a la cuina... Em fa bé dinar en aquesta taula. Comparteixo amb aquesta bona gent el pa i el vi, els records i les notícies, com en els temps antics, quan la comunió era l'alè dels creients.