pd 767

AVUI  divendres 1 de setembre de 1989

LA II GUERRA MUNDIAL FA 50 ANYS

EL NAZISME, UN MALSON QUE VA COMMOURE ELS CINC CONTINENTS

Jordi Garcia-Petit

...

I, a l'últim, les víctimes, els morts de la guerra, la conseqüència autènticament irreparable. Esborrona pensar que la guerra a Europa, la guerra que Hitler va començar el 1939 com una aposta brutal però que presumia controlable, va fer no menys de 40 milions de morts dels quals més de 5 milions foren alemanys. Hi ha qui encara ho troba un preu desproporcionadament favorable a Alemanya, com si els plats d'aquesta balança es poguessin equilibrar.

No escatimem el nostre respecte per totes les víctimes (d'una banda i de l'altra) de la guerra més devastadora del segle XX, i restem convençuts que serà la darrera en terres europees.

pd 766

EL PERIÓDICO 1 de setembre de 1989

ELS TANCS DE HITLER ENVAEIXEN POLÒNIA I DESFERMEN LA GUERRA

José María Perceval

L'1 de setembre de 1939, a les 4.45 hores, sense (prèvia) declaració de guerra, les tropes alemanyes violaven la frontera de Polònia... Els "panzer" germànics foren ajudats per l'acció prèvia de l'aviació, la Luftwafe, que arrasava objectius civils i militars... Heroica  i abandonada, Varsòvia resistí 17 dies els atacs del poderós exèrcit invasor. La Segona Guerra Mundial havia començat.

pd 765

EL PAÍS, 8 d'agost de 1985

HIROSHIMA, 40 ANYS DE LA BOMBA ATÒMICA

El 6 d'agost de 1945, avui fa 40 anys, a les 8:15 es produïa a Hiroshima la segona explosió nuclear de la història de la humanitat. En prou feines vint dies abans, en un desert perdut dels Estats Units, havia esclatat per primer cop una bomba atòmica. Però aquesta vegada la fabulosa alliberació d'energia produïda per una reacció atòmica en cadena s'efectuava en una zona habitada i, amb això, no només morien de cop i volta 136.989 civils indefensos i quedava anorreada una ciutat, sinó que canviava radicalment la història de la humanitat. Fa 40 anys que els éssers humans som capaços de destruir-nos a nosaltres mateixos  com espècie. Amb l'holocaust de Hiroshima, i tres dies després el de Nagasaki, la humanitat sencera entrava en disposició de percebre clarament aquest terrible progrés.

EL DIA DEL BOLET

Anthony Burgess

El món no ha tornat a ser el mateix des d'aquell dia. Ara tenim l'oportunitat de despertar-nos diàriament amb el sentiment que la  humanitat es pot esborrar a sí mateixa de la faç de la Terra només pitjant un botó. Aquest sentiment no existia abans d'aquell 6 d'agost de 1945. Però la vella bomba de fa 40 anys no els sembla als nens d'avui en dia, que la veuen en documentals, el presagi d'un futur terrible. És gran, però acollidora i familiar, com els nazis i com Glenn Miller. Hem progressat molt des d'aleshores. Hem aprés a viure amb la bomba i amb la idea de tenir un arma que ens fa por usar.

pd 764

TRIUNFO núm. 827 - 2 de desembre de 1978

POST-MAOISME (i 2)

Eduardo Haro Tecglen

...

Aquesta necessitat de mantenir un règim comunista tot i el canvi cap a Occident es reforça per la necessitat que tenen els possibles nous inversors - privats o estatals - que el règim no canviï: és a dir, d'aprofitar la capacitat de disciplina del poble, llurs laboriositat creada per anys de règim comunista i llur submissió per tenir una producció industrial important... Ni vagues, ni carestia de mà d'obra, ni manca de treballadors. Una indústria manipulada amb el sentit de productivitat del capitalisme i amb la facilitat de prestació del treball del comunisme pot ser or pur. És impossible ignorar el que tot això té de relació amb noves formes de colonialisme, a les que, per altre part, cap altra potència occidental és aliena. Però per a un país que ha fet una revolució costosíssima per alliberar-se d'aquestes formes d'opressió i que oferia noves perspectives, el pas enrere és d'una enorme transcendència. La possibilitat que la desesperança s'estengui entre els països colonitzats és immensa...

pd 763

TRIUNFO núm. 827 - 2 de desembre de 1978

POST-MAOISME (1)

Eduardo Haro Tecglen

...

Sembla que l'acceleració històrica a que està sotmesa la Xina, la urgència que el canvi polític no deixi espai per reaccions, ha recomanat que ja comenci la "desmaotització"...

... el dubte sobre el nom de Mao. Fins ara, es pretenia continuar i accelerar l'evolució de la Xina conservant la santedat maoista...

La politització de la immensa població xinesa s'ha fet, durant molts anys, dintre d'un sistema de veritats úniques, fins extrems inconcebibles. Però alhora en el sentit totalitari clàssic de la submissió al poder central, com a font necessària de tot el bé i com  a fet indiscutible. Podria ser que el canvi de les veritats úniques per altres veritats úniques pogués ocasionar seriosos trastorns, importants confusions. Però podria també ser que el sentit de submissió al poder predominés, i l'acceptació de les noves veritats es fes sense alteracions notables de l'ordre i de la moral en la immensitat de la República...

pd 762

TRIUNFO núm. 813 - 26 d'agost de 1978

L'OFENSIVA XINA ARRIBA A EUROPA

Eduardo Haro Tecglen

...

"Llarga vida als amics dels pobles xinés i iugoslau", diuen els cartell de benvinguda al President xinés a Iugoslàvia.

...

... on s'ha advertit, abans de l'arribada de Hua Kuo-feng, que la visita no havia d'interpretar-se com anti-soviètica. Podria haver sorgit, entre Hua i Tito, la vella disputa anti-estalinista, perquè Tito fou el primer desestalinitzador del món, i la Xina és l'última nació en venerar la memòria d'Stalin; però aquests problemes ideològics tampoc provoquen gaires escrúpols entre els estadistes, a menys que es puguin utilitzar per justificar altres coses. Si Tito fou per a Mao un "nan amb el genolls de fang esforçant-se desesperadament en escopir el rostre d'un gegant" (Stalin), avui és un camarada, un amic...

pd 761

TRIUNFO núm. 762 - 3 de setembre de 1977

XINA-ESTATS UNITS-URSS

Eduardo Haro Tecglen

...

El que tingui a veure tot això amb l'internacionalisme proletari que els dos països (Xina i la URSS) invoquen contínuament, amb les doctrines de Marx i Lenin, amb les del president Mao o amb qualsevol altre forma ideològica és, naturalment, molt relativa o relativament nul·la; com amb prou feines té res a veure amb la moral o amb l'ètica l'amplia proposta de Carter sobre drets humans, sobre liberalisme i extensió de la noció de democràcia. El que hi ha, com abans i com sempre fins ara, és una qüestió política d'hegemonies, de supervivències, d'extensions imperials, de problemes de grans potències, i cap a ella van totes les negociacions, totes les relacions de força, tot el moviment i tota la investigació d'armes. La utopia ideològica ha quedat molt enrere.

...

En tot cas, no cal preveure que en els propers anys canviïn molt les coses: i és durant els propers anys, els immediats - ara, ja - quan s'estan jugant moltes coses i molt decisives per tothom en aquest triangle Xina-Estat Units-Unió Soviètica. 

Coses tan decisives com la guerra i al pau.