pd 2409 Ara que volen dir-ne "balear"

(arafa<d'1any)

Els problemes de la llengua catalana deriven de tres raons. Primer, haver de viure dins un estat que la sotmet a la persecució, el menyspreu o la ignorància segons les èpoques (el darrer episodi, el d’Unides Podem demanant que el català s’anomeni “balear” a les Illes.) En segon lloc, el contacte aclaparador amb el castellà i, en segons quins usos, amb l’anglès, que castiguen la necessitat de fer servir el català i van eliminant l’ús d’expressions genuïnes que permetin viure fora de la permanent traducció simultània. La conseqüència d’aquestes dues raons és la pèrdua d'autoestima del catalanoparlant, que ja ve tocada des de fa segles. I la tercera raó és la pèrdua de capacitat per fer-se entendre oralment o per escrit i la creixent dificultat per entendre un text. Aquesta tercera raó no és exclusiva del català, però la pobresa expressiva li fa més mal que a altres llengües per les dues primeres raons. Qui s’expressa ordenadament és que pensa ordenadament i, sobretot, pensa per ell mateix. Podríem començar per aquí.

Antoni Bassas, 26.6.21

 

pd 2408 Contra la normalitat fingida

 (arafa<d'1any)

... l’Estat ens ha obligat a distreure’ns del que és important en favor del que és urgent, és a dir, la lluita contra la repressió, que és, lògicament, una lluita defensiva... L’estratègia d’Espanya és policial, digna del que és, un Estat caserna, i es basa en la idea (generosament aplicada els últims tres segles) que els catalans som domesticables; és a dir, que amb la dosi justa de violència se'ns pot tenir sota control...

Toni Soler, 20.6.21

pd2407 Masclisme i mala educació

 (arafa<d'1any)

... Dir-li al contrincant que “està nerviós”, que “es calmi”, que “no s’alteri” és de primer de debat. Et permet esgarrapar temps i, reaccioni com reaccioni, guanyes. Si diu “Jo no estic nerviós” o “Calmi’s vostè” (cridant o sense cridar), ja has guanyat. Si no et contesta, també. Jo crec que no es pot considerar de cap manera que aquest truc tan gastat sigui masclista, perquè el fan servir homes i dones contra homes i dones... (dir-li) “justeges”. És de mala educació, no hi ha dubte. És lleig dir-li a algú que justeja (ho pensis o no), sigui del sexe que sigui. Però és masclista?... No, no. No ens crispem, no ens alterem! En molts debats hi ha masclisme. Per part d’homes i també per part de dones. Masclisme atàvic, superioritat de gènere, sí... La mala educació no té gènere. Per sort!

Empar Moliner, 19.6.21

pd 2406 Els joves s'han fet més de dretes?

(arafa<d'1any)

... Els que van ser joves als anys 60 i 70, i que per tant van viure el Maig del 68, Vietnam, la Revolució Cubana, l’antifranquisme i la fi de la dictadura, han conservat un posicionament ideològic més fort, a la contra del neoliberalisme que va irrompre als 80. Els seus fills o néts ja són una altra cosa: el seu món és el de la globalització capitalista, l'hiperconsum, les noves tecnologies, l'individualisme i el carpe diem exponencial de les xarxes socials... Sens dubte hi ha joves compromesos des de posicionaments d’esquerra alternativa, però la tendència és una altra...  (hi ha)  factors que d'una banda han radicalitzat una minoria antisistema però que alhora han empès una majoria a la solució individual, al jo ja m’espavilaré meritocràtic... Això no vol dir que no hi hagi activisme o compromís cívic, però es tendeixen a traslladar a valors transversals com el medi ambient o el feminisme. Són lluites, però, que paradoxalment queden deslligades d’una cosmovisió ideològica marcada pel tall clàssic entre dreta liberal i esquerra social...

 La idea tan estesa que tots els polítics són iguals o que no hi ha marge per fer polítiques socials dins el sistema l’alimenten tant els discursos antisistema com la ultradreta desacomplexada i blanquejada, el creixement de la qual no s’explicaria sense un component de vot juvenil...

  Les revoltes esdevenen efímeres, com el 15-M o l’auge i caiguda d’Iglesias. Tot es consumeix, també les idees. Bauman parlava de temps líquids. Ara hem fet un pas més endavant: temps fràgils, efímers... Del nosaltres al jo...

Ignasi Aragay, 6.6.21

pd 2405 Mirada de gènere al passat artístic

 (arafa<d'1any)

... fins a quin punt la qualitat moral de l'artista ha de pesar quan jutgem el seu art? ... fins a quin punt ha de ser paritari el cànon occidental (la tria d’artistes que ens arriben del passat com a “clàssics”)?... Deixem clar, d’entrada, que no és gens anòmal que facin gran art artistes de moralitat dubtosa... I no és estrany: l’excepcional sensibilitat que els fa artistes també fa que siguin més torturats... Pel que fa al cànon, jutjar l'art i no l'artista ha de ser la regla d'or, i això també passa per la igualtat de gèneres. ¿Hi ha menys dones al cànon perquè el masclisme no les va deixar ser artistes? Sens dubte. ¿I perquè les que ho van ser, contra tot, són ignorades per un cànon masclista? També. Però seria un disbarat crear, com sigui, un cànon paritari. La discriminació negativa del passat no pot ser revertida per una discriminació positiva feta des del present. Les grans artistes que podien ser i es van perdre, es van perdre, no ens les podem pas inventar. Si jutgem l’artista pel seu art, i no al revés, el gènere ha de ser irrellevant tant si mirem al passat com si mirem al futur. I si és irrellevant, a poc a poc, el cànon s’anirà fent paritari.   

Albert Pla Nualart, 13.6.21

pd 2404 Treball infantil

(arafa<d'1any)

... qui més qui menys recorda els estius de la infantesa, potser amb treballs per al setembre, gelats, mosques, poble dels avis, dues hores per fer la digestió abans de poder banyar-se, anar en tren a la platja amb el pneumàtic posat a la cintura. I qui més qui menys pensa en com s’ho farà per donar també als fills la dosi de treballs per al setembre, de gelats, de mosques, de poble, de possibilitat de bany, de xurro de color rosa, que és tan pràctic... Hi penso, perquè aquests dies a les revistes ens ensenyen les filles del monarca espanyol, una de les quals, la gran, heretarà el tron que el pare va heretar del pare i el pare del dictador Francisco Franco. La nena ja fa discursos, saluda, dona la mà, i se n’anirà a estudiar a un internat l'any que ve. La veiem pentinada i vestida per algun estilista a sou de la monarquia.

El que li fan fer a aquesta nena és treball infantil. No és una nena que tingui un talent especial, com poden tenir, per exemple, alguns nens esportistes o jugadors d'escacs o cantants o instrumentistes. Aquesta nena treballa perquè és filla d'un rei i des de petita sap que serà reina (amb permís de Robespierre). Tal com està muntat el negoci de la monarquia, si la nena no vol ser reina, el rei i els camarlencs tenen un problema. ... Aquesta nena no pot tallar-se els cabells o pintar-se’ls de rosa, no pot posar-se roba de segona mà, no pot anar amb minishorts ensenyant la galta del cul com les seves congèneres. No pot ser lesbiana, no pot no casar-se. No pot ser cantant, il·lustradora, periodista o caixera. No pot dir que no vol marxar a estudiar a l'estranger...

Empar Moliner, 12.6.21

 

pd 2403 No a la guerra ...(?)

(ara...mateix)

Ferreres a la contra, 5.3.2022