pd 153

EL PAÍS, diumenge 10 d'octubre de 1993

"MENOS PARA QUE TODOS PUEDAN"

Octavi Martí

Utopia o solució? França discuteix la setmana laboral de 32 hores per reduir l'atur.

L'any 1930, Keynes augurava als seus néts que ells treballarien 30 hores a la setmana...

...

L'any 1970, el president Pompidou deia que "amb un milió d'aturats l'esclat social esta garantit"...

Enguany, França té 3.200.000 aturats oficials, uns 5 milions si incloem els qui han pogut accedir a algun dels molts llocs de treball social destinats a camuflar parcialment una situació catastròfica. 

...

A les darreres eleccions legislatives, els ecologistes, sota el lema "Treballar menys per treballar tothom", proposaren la implantació de la setmana de 35 hores...La dreta el desqualificà. Segons ells, la millor via per crear ocupació passava per privatitzar, disminuir les càrregues socials sobre l'ocupació i estalviar-li milions a l'Estat....

pd 152

TRIUNFO, nº 762 , 3 - 9 - 1977

"EL PROGRESO ENLOQUECIDO"

Michel Bosquet, "Le Nouvel Observateur"

... No n'hi ha prou amb nacionalitzar. La central sindical francesa CFDT diu que no va per aquí la cosa. La qüestió bàsica és proporcionar als treballadors un poder real sobre el seu propi treball i els seus fins. L'aposta és "l'autogestió"..

...

Avui l'obrer està desposseït: del saber tècnic igual que de tot poder sobre el que produeix...

L'automatització i la informàtica, contràriament a les profecies, no alliberen els treballadors de les feines més pesades i repetitives. Més aviat l'automatització desqualifica el treball...

... Perquè " si és veritat que el treball és menor, també és més pesat, més rutinari, menys variat i interessant"...

... l'automatització incorpora a la màquina el saber i la iniciativa que sostreu a l'home: ara és la màquina la que mana. Ja no hi ha ofici...

... "El decalatge cada cop major entre les capacitats creatives de cadascú i el treball que se li proporciona, engendra frustració i còlera"...

...

La tecnologia no és, doncs, simplement una "compulsió objectiva": és de fet l'aposta d'una lluita pel poder. Els patrons exigeixen de la tecnologia que elimini el factor humà del procés de producció per a que tot resulti previsible, programable, controlable i calculable... l'automatització contribueix no sols a una major productivitat, sinó també a un major aïllament entre els treballadors, amb el que això dificulta les accions col·lectives...

pd 151

EL MÓN, 20 de maig de 1983

QUAN LA CRISI ÉS UNA ESCOLA D'AUTOGESTIÓ

Josep Maria Serra

La crisi econòmica que estem patint té nom propi: atur. Dos milions i escaig d'aturats arreu de l'Estat ho confirmen. Milers d'empreses han ancat les seves portes, però algunes d'aquestes portes les han obert de nou els treballadors. Així han nascut moltes cooperatives laborals.

...

La major part de les cooperatives existents són de nova creació. Algunes han estat creades a partir de la fallida d'una societat anònima, davant la qual els treballadors s'han negat a perdre el lloc de treball i han decidit formar una cooperativa per mantenir oberta l'empresa. 

pd 150

AVUI, dilluns 17 de juny de 1991

ADAM SCHAFF: "EL FRACÀS DE L'EST MOSTRA QUE NO ES POT BASTIR EL SOCIALISME SENSE LLIBERTAT"

Jordi Capdevila

...L'anàlisi del passat només té raó de ser per construir el futur...on les noves tecnologies alliberaran l'home de la maledicció bíblica de guanyar el pa amb la suor del seu front. Aquest canvi de qualitat de vida, més important que el que es va produir amb la Revolució Industrial, pot portar a la desaparició de la classe obrera i també del treball assalariat...

...

... el fracàs del socialisme real dels països de l'Est posa en evidència que ha fracassat un pla per bastir una societat socialista. "El problema de la propietat privada, de la propietat dels instruments de treball, de la producció, de la terra, de l'estructura estatal com a partit monopolista, en tot això ha fracassat"...

... l'any 1917 Rosa Luxemburg ja va vaticinar que no podia existir socialisme sense democràcia i que no es podia bastir democràcia sense llibertat, és a dir, que no es pot bastir socialisme sense llibertat..

pd 149

EL PAÍS, sábado 14 de diciembre de 1991

SIGUI GRAVE EL MINERO MUERTO AYER

Julio Llamazares

... ningú es va preocupar aleshores de reinvertir en les mines  part dels seus beneficis per tal que aquestes poguessin seguir rendint, de promoure l'agrupació de les petites companyies en grans vedats miners que les fessin més competitives i viables, d'instal·lar en les conques industries secundàries del carbó que provoquessin un efecte econòmic en cadena ni, per descomptat, de crear altres empreses a l'entorn de les mines que un dia poguessin  servir-los d'alternativa quan al carbó  li arribessin temps pitjors. I així fou que quan aquests van arribar - i el pitjor és, sens dubte, el que estem vivint - aquell florent món va caure com un castell de sorra.

...

Tothom es queixa, però ningú mou ni un dit. I encara menys es decideix a agafar el toro per les banyes. Mentrestant, cada dia es perden nous llocs de treball i s'empobreixen encara més els pobles de les conques, cada setmana es convoquen noves aturades i s'anuncien noves vagues, i cada mes es tanquen nous pous i, inclús, mines senceres....

...

...els polítics continuen amb el braços creuats i es limiten a dir, com aquell periodista del títol, que continua molt greu un món que tots saben que ja és mort.

pd 148

TRIUNFO núm. 715, 9 / 10 / 1976

¿HACIA UN SINDICATO CRISTIANO?

Juan L. Pintos/Miguel Jorda

"... el capitalisme no pot tenir ja una funció històrica positiva ja que els mecanismes d'alienació són intrínsecs a la seva estructura socio-econòmica..." (Associació Catòlica de Treballadors Italians)

...

La religió en  una societat moderna mai ha de ser motiu de divisió, i menys de la classe obrera...

...

... el dret a la pluralitat de les opcions reconegudes als cristians significa que la unitat entre ells no és per les seves opcions socials i polítiques. Per tant, dintre de la pluralitat existent en el món del treball, pot ser una missió fonamental dels cristians esforçar-nos  per la unitat de la nostra classe, aquest seria un gran testimoni que podria ser com una reparació d'errors passats.

pd 147

EL PUNT, 1992?

UN ANY DE SILENCI

Pep Collell

El vaticà ha condemnat a un any de silenci al capellà brasiler Lleonard Boff...Què farà durant aquest any el teòleg Boff? Si vol quedar bé, resar i callar. Amb això no s'assemblarà al "Mestre", que resava i predicava amb tota l'energia la justícia, la germanor i la llibertat, però tindrà contents els qui el condemnen al silenci.

...

...mireu que ha dit el teòleg maleït: " no sóc marxista, però com a cristià i franciscà estic a favor de les llibertats, del dret de religió i  de la noble lluita per la justícia en una societat nova...L'Evangeli és per a tothom però aquest mateix evangeli privilegia els pobres perquè ells són la majoria sofridora i perquè són els preferits de Déu, de Crist i de l'Església...Entenc que en una situació d'opressió com la nostra, la missió de l'Església ha de ser sense embuts llibertadora..." Ai, ai, ai, aquest bon home va per mal camí. A aquest pas no el deixaran parlar mai més. No es poden dir les veritats d'una manera tan clara...

...

Demano solemnement al Vaticà que posi inspectors en les misses dels diumenges, enterraments i casaments i que faci callar molts capellans que només diuen que disbarats des que comencen fins que acaben el sermó. Ja ho sé que aquests no creen problemes als potentats d'aquest món, que van a missa per tranquil·litzar la seva consciència. Aquests no seran condemnats al silenci, perquè no prediquen la veritat, que és la que ens fa lliures. El teòleg Boff és lliure, encara que el facin callar. Ell predica la veritat.