pd 186

EL PERIÓDICO, 10 de juliol de 2002

"PARLAR BÉ DELS IMMIGRANTS RESTA VOTS"

Manuel Lorenzo, expert arabista, entrevistat per

Antonio Baquero

- ¿La cooperació és l'única solució possible a l'emigració?

- No hi ha solució a curt termini. La cooperació tampoc ho és... L'única cosa realista és fer projectes de cooperació a mitjà i llarg termini que actuïn sobre les causes de les migracions.

...

la UE ha d'actuar a les zones d'on surten més immigrants... Els joves deixaran d'emigrar quan tinguin una feina digna...

...

Els polítics s'adonen que l'emigració és una mina per guanyar vots... Un discurs populista genera rendibilitat política.

...

- ¿El Marroc pot viure sense els seus emigrants?

- 600.000 famílies (un 10% de la població) viuen dels diners que envien els emigrants... És un potencial econòmic impressionant que no està aprofitat ...

pd 185

AVUI? ....?

ABD EL-KRIM, CATALUNYA I EL MAGRIB

Alfons Quintà

El 1922 Acció Catalana i Estat Català van enviar un telegrama de solidaritat al dirigent nacionalista amazig Abd el-Krim.

" Davant la vostra valenta resolució, defensant la pàtria marroquina amenaçada per Espanya, els fills de Catalunya us adrecem una salutació de simpatia. No és la primera vegada que la terra catalana demostra la seva protesta per la invasió del Marroc...Avui Catalunya també condemna els bàrbars mètodes de guerra emprats per l'exèrcit espanyol. Salut, coratge. Visqueu molts anys."

Abd el-Krim no va tenir una bona fi. El 1926 es va lliurar a les tropes colonials franceses que el van empresonar (però no matar). El 1947 va escapar de l'empresonament francès i es refugià a Egipte. Els primers milers de dòlars que el Front d'Alliberament Algerià va recollir, el 1953 van sortir de la seva butxaca. 

Era un nacionalista amazig i tenia un concepte ampli del Magrib. Volia que imaziguen i àrabs hi visquessin en pau i fraternitat. No es podia imaginar que el Marroc i Algèria serien, com ho son, models de genocidi bàrbar contra els imaziguen.

Va morir al Caire el 1960. Nasser va ordenar que fos enterrat amb honors de cap d'Estat...al Marroc la figura d'Abd el-Krim continua estant proscrita. Cap carrer. Cap homenatge. Però al Rif tots els nens aprenen a admirar-lo de la veu dels seus pares.

pd 184

DIARI DE GIRONA, dimarts, 28 de gener de 2003

CATALUNYA, MADRID, CANÀRIES, ANDALUSIA I PAÍS VALENCIÀ CONCENTREN EL 80% DELS ESCOLAR IMMIGRANTS DE L'ESTAT

E.P./EFE

En el seu informe, CCOO constata que la concentració d'alumnes estrangers en determinades comunitats és conseqüència de factors relacionats amb el mercat laboral i la demanda de treball, que comporten la concentració de treballadors.

...

... la majoria de la població d'origen immigrant estudia en col·legis públics.

... la major part de l'alumnat autòcton es mostra a favor de la immigració, però hi ha un més que significatiu 36,5% que s'hi manifesta contrari, sobretot en el cas dels estudiants masculins...

D'altra banda, els fills de treballadors estrangers tenen una visió més positiva del professorat i del tracte que reben a l'escola que la dels estudiants autòctons...

.... la majoria dels docents no està satisfet de la tasca que realitzen les administracions per tal d'afrontar el repte de la immigració.

... per a la majoria del professorat la presència d'escolars estrangers no incideix negativament en la vida del centre, excepte quan el percentatge supera el 30 per cent...

pd 183

EL PERIÓDICO, 8/1/2005

LA CLASSE SOCIAL ÉS EL QUE COMPTA

Josep Pernau

La xenofòbia és selectiva.

...

El concepte d'estrangeria és confús i inconcret. Segons a quins estrangers se'ls rep amb els braços oberts i segons a quins se'la rebutja. S'acull el nòrdic o l'alemany, encara que siguin rossos, com si fossin parents llunyans, mentre que es rebutja el veí de cabell negre i ulls foscos que arriba de l'altre banda de l'estret... Hi ha una Europa rica, que acollim amb una abraçada, i hi ha una Europa pobra que ve de l'est i que rebem amb una guitza al cul.... 

L'explicació s'hauria de buscar en les diferències socio-econòmiques. Tant moro és el xeic petrolier ... com el marroquí que arriba en una pastera... Tant negre és el futbolista francès famós d'origen africà com el recol·lector de fruita de les terres de Lleida ... 

Estranger de classe alta equival a cultura, netedat i tracte amable, mereixedor d'abraçades i portes obertes. A l'estranger pobre, en canvi, l'identifiquem amb incultura, falta de sabó i robatori d'enciams, cosa que es tradueix en xenofòbia.

pd 182

EL PAÍS, diumenge 7 de febrer de 1993

MILES DE PERSONAS SE MANIFIESTAN EN LAS CALLES DE PARÍS A FAVOR DE UNA FRANCIA MULTIRRACIAL

Javier Valenzuela

...el racisme i la xenofòbia comencen a recular a França, la febrada  expressada per l'ultradretà Front Nacional (FN) sembla haver tocat sostre...

..."Ara els governants haurien d'atacar seriosament les causes profundes de la malura feixista: l'augment de l'atur i la degradació dels suburbis" (Harlem Désir)...

pd 181

nota: avui 11 de setembre de 2014. V V V V V V V V V V V V V V V V V V V V V V V

EL PUNT / Dimecres, 7 de desembre de 1994

EL QI I LA IDEOLOGIA RACISTA

Xavier Vidal

...

Mals moments per als programes de lluita contra la pobresa. Mals moments per parlar de mestissatge, de respecte i ajut a les minories, d'integració social, de transculturalitat, de l'escola de la diversitat. Temps en els quals manen els interessos internacionals que volen reduir els dèficits públics a costa de les despeses socials, i això necessita algun tipus de justificació, algun suport ideològic...

pd 180

DIARI DE GIRONA, desembre 2004

LES ONG ATRIBUEIXEN L'AUGMENT DEL RACISME A LA POLÍTICA CRIMINALITZADORA

Europa Press

"El govern central treballa amb la població immigrant però s'ha oblidat de la societat espanyola. Hi ha poc treball de sensibilització a nivell de barris, pobles i ajuntaments, on caldria treballar més el dia a dia de la convivència" (Vladimir Paspuel).

Amnistia Internacional reclama al govern central l'adopció d'un pla integral i estatal de lluita "contra tota mena de racisme i xenofòbia" que contempli mesures de caràcter polític, social , educatiu i de sensibilització.