pd 1615 Setmana Tràgica

" En Barcelona la revolución no se prepara por la senzilla razón de que está preparada siempre"   

Angel Ossorio y Gallardo, Governador Civil de Barcelona.

Diario de sesiones de las Cortes, 5 de juliol de 1910,

referint-se als fets del juliol de 1909, coneguts com a Setmana Tràgica.

pd 1614 Un duel de complexos (i 2)

(arafamesdunany)

...  La transacció és el pitjor pecat per a la mentalitat de la hidalguía. El fet que allò que a Catalunya s’anomena pactisme a Espanya es conegui com a pasteleo o, encara pitjor, chantaje, és un resum perfecte de dues manera d’entendre la relació entre forces oposades... (Catalunya) La inseguretat d’un país que fa segles que viu amb la por a l’absorció o la dissolució. No som prou febles per desaparèixer, però tampoc prou forts per esdevenir un estat... Està prou demostrat que l’estat espanyol no farà cap pas per resoldre la situació catalana si no s’hi veu obligat per les circumstàncies, si no s’adona que, en aquest conflicte cronificat, també hi té molt a perdre. Molt més que l’amor propi... Si no hi ha un sorprenent gir cap al sentit comú, tindrem motius per preocupar-nos. La força bruta, en mans de sentimentals, és doblement perillosa.

Toni Soler

pd 1613 Un duel de complexos 1

(arafamesdunany)

... A la majoria de països l’odi es dirigeix contra l’estranger. En el cas espanyol, fa la sensació que els catalans han adquirit aquest estatus. L’independentisme buscava una ruptura política i no emocional; però s’ha trobat justament amb el contrari... A Espanya, a falta d’un autèntic èxit nacional (futbol a part) o d’una victòria militar, l’exhibició rojigualda celebra la repressió policial, política i judicial sobre una part de la població -totalment desarmada- i reivindica l’orgull nacional enfront de sentiments identitaris pacífics, que es consideren, ras i curt, una traïció... No és una qüestió política, sinó sentimental, d’amor propi... Espanya és un país poderós però encara és presoner dels seus complexos i les seves oportunitats perdudes. Un país segur de si mateix no hauria tingut una reacció tan histèrica davant d’un conflicte territorial que no ha estat precisament un estirabot, sinó un procés llargament covat a base de desavinences, injustícies i greuges...

Toni Soler

pd 1612 Òmnium classista?

(arafamesdunany)

G​irebé en el mateix moment que Ciutadans acusava Òmnium de ser una institució oficial pagada amb diner públic, un grup de militants de Podem criticava Xavier Domènech per donar suport a Òmnium, una entitat “classista”. En aparença són acusacions contradictòries, que arriben des de dos extrems diferents. En la pràctica són dues maneres de fer la mateixa acusació. Ignoren o volen ignorar uns i altres que Òmnium té molts socis, que paguen, i que són d’extraccions socials molt diverses (i els números ho demostren amb una claredat aclaparadora). No ho saben o no ho volen saber: no els quadra en els seus motlles ideològics inflexibles, que exigeixen que no tan sols Òmnium sinó tot el catalanisme en general sigui cosa de quatre i, si pot ser, burgesos. El fet que el catalanisme sigui transversal, popular i interclassista els trenca els esquemes i els incomoda, a uns i altres​...​

Vicenç Villatoro

pd 1611 Cinc idees bàsiques per avançar

(arafamesdunany)

Unitat de geometria variable. Unitat, sí. Però no a qualsevol preu. La unitat s’ha de fer a partir d’uns objectius comuns clars. Ha de ser pragmàtica... La unitat només és possible si s’entén que les discrepàncies dins l’independentisme són d’estratègia, no d’objectius, no de fons...

En defensa de la democràcia. El procés sobiranista català és profundament democràtic i s’enfronta a un estat cada cop amb més tics autoritaris...

Preservar les victòries ... És imperdonable que estiguem malaguanyant la victòria del 21-D...

Acabar amb el 155. No es pot dir seriosament que el 155 és un mal menor. No: és un mal major, gravíssim...

Zero violència... No només per no donar arguments a una justícia, uns polítics i uns mitjans de comunicació que per si sols ja s’inventen falses violències, sinó també perquè el sobiranisme i l’independentisme si s’han fet majoritaris ha estat precisament per la seva pulcritud en les formes, pel seu immaculat esperit cívic, pacífic, inclusiu... Per a l’Estat no hi ha pitjor enemic que un enemic amable, civilitzat, democràtic. Contra la força i la imposició, l’enginy i la tolerància.

Ignasi Aragay

pd 1610 Sota el setge del racisme protestant

(arafamesdunany)

... De totes les barbaritats que s’han dit aquests dies en mitjans espanyolistes, brillen amb llum pròpia les paraules de Jiménez Losantos acusant la justícia alemanya de “racisme protestant contra els països catòlics”... A principis del XVI la reforma protestant no arrela a Espanya per la implacable persecució a què és sotmesa per la Inquisició... Però la Inquisició no neix per combatre el protestantisme sinó la diversitat cultural i religiosa heretada d’Al-Àndalus. És la fòbia a la diversitat la que dona forma a un tribunal impune i arbitrari, capaç d’inventar delictes que mai han existit, i que exigeix desdir-se de creences i idees. El “racisme protestant” que detecta l’inquisidor Losantos no és altra cosa que indignada perplexitat davant una euroordre que no es pot agafar ni amb pinces: una euroordre de Sant Ofici.

Albert Pla Nualart

pd 1609 L'instint de Puigdemont

(arafamesdunany)

El president Puigdemont té un instint polític extraordinari... Quan Puigdemont se’n va anar a l’exili, vaig pensar que era una improvisació excèntrica. No, era una intuïció genial. Més d’una. La primera, que el lloc on passen les coses és important: no és igual que Europa tingui un problema a Madrid que trobar-se’l a Brussel·les (o a Alemanya). La segona: ... Europa pot pecar per omissió, però no per acció. Els seus grans pecats són sempre més per allò que no fa que per allò que fa... Europa pot tancar els ulls si un país perifèric i de poca confiança empresona per raons polítiques. Però no pot empresonar ella mateixa per raons polítiques. Perquè Espanya és una cosa i Europa n'és una altra. Puigdemont ho va intuir. No s’ha acabat, però la clatellada ja és irreversible.

Vicenç Villatoro