pd 440

TRIUNFO, número 677, 17 de gener de 1976

ETICA Y DERECHOS HUMANOS

Enrique Tierno Galván

... ¿La lluita per superar i destruir la classe burgesa i l'instrument que preferentment fa servir, és a dir, l'Estat burgés, exigeixen la destrucció o la reducció dels drets humans?...

... el capitalisme genera les seves pròpies antinòmies com ideologia i com institucions, i la principal d'aquestes antinòmies són els drets humans...

... a les societats determinades pel mercat capitalista o neocapitalista, el procés del socialisme passa per l'absolut respecte a les institucions democràtiques que regulen i protegeixen els drets humans... que són l'expressió de la ideologia ètica que farà possible el desenvolupament del socialisme i la superació del sistema capitalista... 

...

En l'etapa actual del capitalisme, les contradiccions internes són gegantines i a la cresta de l'ona d'aquestes contradiccions hi ha els drets humans...

pd 439

TRIUNFO, 26 de juliol del 1975

LA EDUCACIÓN PREESCOLAR: UNA DOBLE NECESIDAD (i 2)

Mª Victoria Abril y Mª Jesús Miranda

... continua

"Es pretén a vegades que la família moderna representa una defensa contra les pressions totalitàries i de masses. Això és cert en  el millor dels casos: quan els pares coordinen amb habilitat l'autoritat i l'afecte... En general, la família constitueix la "corretja de transmissió" a través de la qual es trameten als pares les pressions totalitàries cap a la conformitat que reben els fills" (Barrington Moore, Jr.:"Poder político y teoria social". Anagrama. Barcelona, 1969. Pàgina 150)...

... La civilització actual ja ha demostrat que és eficaç: els homes han posat el peu a la Lluna. Però s'ha mostrat també profundament insolidària: milions de nens moren cada any de fam i de misèria.

Pensem que la font d'aquesta insolidaritat la trobem en la nostra forma diària de viure, en un individualisme que no és compatible amb una societat de dimensions mundials. Tancats en els nostres petits apartaments, els homes d'avui dia amb prou feina podem conèixer com a tals a tres o quatre persones. La resta són els nostres enemics en la competició o simplement objectes animats que ens proporcionen coses. La família extensa, el veïnat, la parròquia, els amics "de tota la vida", han desaparegut de la vida urbana...

... Un sistema d'educació preescolar en el que les tècniques pedagògiques s'utilitzin per fer individus racionals i lliures, no estaria en contra de cap humanisme conegut. Però contribuiria al desvetllament de personalitats autònomes capaces d'enfrontar-se a les pressions totalitàries i milloraria realment la igualtat d'oportunitats educatives.

pd 438

TRIUNFO, 26 de juliol del 1975

LA EDUCACIÓN PREESCOLAR: UNA DOBLE NECESIDAD (1)

Mª Victoria Abril y Mª Jesús Miranda

... La família nuclear reduïda, literalment tancada en una diminuta llar urbana, no és el millor ambient per que es desenvolupi un ésser humà de dos o tres anys. Coneix tan poques persones que la seva dependència afectiva de la mare arriba a ser total, fet agreujat per la maternitat sobreprotectora tan freqüent entre nosaltres... no té germans de la seva edat amb qui jugar, i la falta de contacte amb altres nens dificulta el desenvolupament del seu sentit de la solidaritat i la cooperació... coarta les seves possibilitats de descobriment del món exterior... la seva iniciativa, la seva imaginació queden definitivament limitades... A més, el sistema jeràrquic i autoritari predominant, fa que el nen creixi en un ambient d'autoritarisme cec que destruirà el seu sentit crític...

...

"És en el frec a frec amb els seus semblants que adquirirà de mica en mica la seva independència i autonomia, el sentit de la reciprocitat, de la solidaritat, de la justícia, de totes aquestes qualitats indispensables per la vida en grup i per la cooperació. Les ignora en principi i no podria aprendre-les només dels adults" (Berthe Raymond-Rivier: "El desarrollo social del niño y del adolescente" Ed. Herder. Barcelona 1971. Pàg. 86)

continuarà...

pd 437

DESTINO, 12 d'abril de 1975

LA SUBVERSIÓN PARALELA (i 2.3)

Armando Segura

(Arquetipus de mestres i 2)

El mestre-jutge

Com a jutge, el mestre imposa premis i càstigs.

El mestre-investigador-poeta

No és fàcil que al mestre se li perdoni la rutina. La simple transmissió del saber no acaba de convèncer l'alumnat...

Tanmateix, les estructures educatives no permeten a l'ensenyant ser una altra cosa, o ¿és que algú pot ser tantes coses, capatàs, capellà, policia, jutge... i tenir temps per a  investigar?

El mestre-ensenyant

Aquesta és l'última i residual funció del professor, ensenyar al que no sap. Això és el que quedaria després de reduir les funcions anteriors que específicament no li corresponen. Reduir el mestre a un simple ensenyant ja és per sí mateix revolucionari ja que pressuposa un procés "secularitzador", "desamortitzador"... I, tanmateix, un mestre simplement ensenyant seria ara per ara irreconeixible per nosaltres...

Ara bé, si arribem a la depuració, a la destil·lació del pur ensenyant "alliberant-lo" de les seves anteriors impureses, serà només perquè aquells poders son ja superflus, és a dir, perquè els alumnes de l'època que tenim a sobre seran capaços d'aprendre espontàniament i lliure sense coaccions, sense pares, capellans, ni capatàs...

pd 436

DESTINO, 12 d'abril de 1975

LA SUBVERSIÓN PARALELA (2.2)

Armando Segura

(Arquetipus de mestres 1)

El mestre-pare

Tots els poders del pare són delegats en el mestre que és tutor dels seus alumnes durant més hores que el propi pare... El mestre-camarada és cosa molt nova i no crec que qualli... En un altre sentit, el mestre és pare-obrer en tant reprodueix constantment la força de treball seleccionada per a la societat que el sosté...

El mestre-capellà

Quan es diu - no sense sorna - que el magisteri és un sacerdoci, es diu una gran veritat. L'alumne veia el mestre com un pontífex - un faedor de ponts - entre la ciència i els homes, algú que es sacrifica per tots...

El mestre-capatàs

o "encarregat de personal". Ell governa i vigila aquesta força de treball que creix i creix. Ell, en especial, passa llista...

El mestre-policia

El professor vigila, està a l'aguait, a vegades fins i tot provoca a l'alumne per tal que "caigui en falta", el professor fitxa, interroga, tanteja, psicològicament pot inclús - seria terrible - torturar...

(continuarà)

pd 435

DESTINO, 12 d'abril de 1975

LA SUBVERSIÓN PARALELA (2.1)

Armando Segura

La història d'Europa des del segle XI és la història de la crisi del principi d'autoritat. La revolució proletària és només l'última etapa d'aquesta història que ha tingut coma motor la introducció del diner a Occident. El diner - ramera universal, segons Marx - i el comerç, la seva alcavota, són els màxim responsables de totes les crisis de tots els principis d'autoritat existents...

Totes les revolucions neixen de la contradicció entre la consciència moral de que tots els homes som iguals i la consciència real de que tots els homes som diferents. La revolució neix com a reacció en front d'un poder absolut que concentra en sí mateix totes les funcions i cau a plom sobre les minses resistències dels homes que descobreixen la seva força en la solidaritat.

Analitzem els poders que, fins fa ben poc, estaven concentrats en el mestre, poders que són tants que han provocat l'actual reacció igualitària...

El mestre-pare

El mestre-capellà

El mestre-capatàs

El mestre-policia

El mestre-jutge

El mestre-investigador-poeta

El mestre-ensenyant

(Arquetipus de mestres dels que parlarem en els propers "papers")

pd 434

PRESÈNCIA .... gener? 1992?

PERFECTES DESCONEGUTS (i 2)

Pau Lanao

Són joves o radicals però no volen saber res de la revolució dels seus pares. Tenen mala fama entre els adults, que diuen que no es entenen perquè en realitat, tot i que hi conviuen cada dia, són uns perfectes desconeguts.

... un dels problemes de l'adolescència a les societats occidentals és que aquesta etapa s'allarga molt, els nois viuen amb els pares fins que són molt grans, i el mateix conviure provoca tensions. Si tu tens un fill que té peles, que s'independitza i fa la seva pròpia via, és més fàcil acceptar-lo com a adult...

"... el fet radicalment nou d'una adolescència obligatòria i de llarga durada, que acabarà en un llarg període de joventut... els seus actes tenen molt a veure amb la recerca de la identitat, amb la pressió del grup o amb la necessitat d'afirmació, amb l'estímul derivat de la publicitat, amb la frustració del que mai podrà accedir al plaer que li venen, amb el seguiment d'una moda..." (Jaume Funes)

"... No es pot dir que la gent jove d'ara és molt més conflictiva que mai. Els estudis, el seguiment que se'n fa, ho desmenteixen rotundament" (Josep Vila)