... al final caldrà decretar l’obligatorietat per a tots els ajuntaments de promoure un parc solar i un parc eòlic municipals. El vell lema ecologista deia think global, act local. Doncs a casa nostra pensem local i esperem que uns altres actuïn. Home! El cas és que els altres sí que estan actuant. L’electrificació amb renovables avança a tota velocitat a la Xina, l'Índia, el Pakistan... També a l'Àfrica. Han entès que no només és una qüestió de salvar el planeta, sinó que els surt a compte. I per descomptat en molts països d'Europa, sembrats de plaques tot i tenir menys sol que nosaltres. Aquí ens assemblem als EUA de Trump, que va amb el fre de mà posat i se'n fot del canvi climàtic. Ens hem tornat bojos o què?
¿Els catalans volem participar en aquesta cursa o volem quedar-nos a la
cua, dissimulant, com si la cosa no anés amb nosaltres? Què ens diria,
si fos viu, un dels grans pares de l’ecologia mundial, el biòleg Ramon
Margalef? L’eclipsi total que hem pogut veure aquest estiu, tan bell, el
podem llegir també com una metàfora: ¿anem embadalits cap a un eclipsi
climàtic, només preocupats de la bellesa immaculada dels nostres
paisatges? Els humans hem transformat el paisatge des de temps
immemorials. Hem construït pobles i ciutats, hem convertit boscos en
camps de cultiu, hem fet carreteres, ponts, ports. Amb la
industrialització, vam sembrar les ciutats de xemeneies que ara protegim
com a patrimoni arquitectònic. En el futur, els actuals molins de vent
que restin dempeus també seran protegits. Ara toca fer-los. I si no els
fem, ens cauran a sobre moltes MAT (línies de molt alta tensió) per
portar l’energia de fora. Posem-nos les piles, sisplau.
