VIETNAM POR DENTRO
Gabriel García Márquez
...
La meva conclusió personal - encara que sigui només per a la meva consciència - semblava condemnada a nedar contra-corrent. Vietnam havia estat víctima, un cop més, d'una immensa conjura internacional. El govern no havia expulsat ningú, tot i que és probable que en alguns moments s'haguessin fet els ulls grossos en relació a les fugues per raons de conveniència. Però era conscient que, en el desordre de l'èxode, se'n havien anat nombrosos tècnics i professionals que el país necessitava urgentment per a la reconstrucció.
El govern havia comés dos errors irreparables. El primer fou no haver previst a temps ni haver calculat les enormes dimensions de la campanya internacional pels refugiats. El segon fou haver confiat cegament en la solidaritat mundial que no li havia fallat fins aleshores, i que aquest cop s'havia deixat confondre per una distorsió quasi perfecte de la realitat. No hi havia remei: després de tants segles de guerres, el Vietnam havia perdut una gran batalla en una guerra menys coneguda, però tan cruenta com les anteriors: la guerra de la informació.
