pd2467 Seguiré preguntant si és nen o nena 2

(arafa<d'1any) 

(continua d'ahir)

El mateix pensament màgic sembla que també vulgui negar el que distingeix mitja humanitat. Creu que negant el binarisme, fent-nos a tots d’un gènere indefinit, ningú serà maltractat. I és cert que té tot el sentit rebutjar una divisió binària, construïda amb rígids estereotips, que vol veure malalts o degenerats en tots els que no hi encaixen. ¿Però això ha de comportar negar, també, que darrere el binarisme hi ha una base biològica? Entre el progressisme més jove i radical es va estenent la creença que res no és innat, tot és ambiental, i que, per exemple, si als nens –en general i amb clares excepcions– els agrada més jugar a futbol que a les nenes és només pels estereotips culturals que els hem imposat. I s'arriba a criticar l'incaut que encara pregunta a uns pares si és nen o nena, perquè fent-ho, diuen, ja està imposant estereotips. És un pensament que confon altre cop els dos discriminar: que creu que distingint ja tractem pitjor i que només tractarem igual negant la distinció, veient-hi només un invent cultural per tractar pitjor... el repte de tota societat quan intenta ser més civilitzada és aprendre a respectar la seva diversitat, no pas negar-la o ignorar-la. Si els homes i les dones som –en part, a grans trets i amb rellevants excepcions– diferents per raons biològiques, el repte és no construir sobre aquesta biologia estereotips que serveixin per negar la plena humanitat de mitja humanitat i estigmatitzar tots els que, per les raons que sigui, no s'hi identifiquen.

Albert Pla Nualart, 26.9.2021

pd2466 Seguiré preguntant si és nen o nena 1

 (arafa<d'1any)

... el verb discriminar té dos sentits: distingir i tractar pitjor; i l’un no comporta l’altre. Ben al contrari, per no tractar pitjor les minories cal distingir-les, reconèixer-les. Saber que ets esquerrà o musulmà m’ajuda a respectar-te, a fer-te la vida més fàcil. Hi ha, però, un pensament màgic, en clara expansió, que creu que discriminar distingint porta a discriminar tractant pitjor i que per deixar de distingir cal alterar el llenguatge. Llavors, un camerunès deixa de ser negre i passa a ser “racialitzat”, i algú que és cec deixa de tenir una discapacitat i esdevé “persona amb diversitat funcional”. I com que racialitzats (els tractats de manera diferent pels seus trets racials) i persones amb diversitat funcional (les que funcionen de manera diversa) ho som tots, la minoria s’esvaeix del llenguatge... encara que es mantingui, tossuda i inalterada, en el món real. Més desatesa i menys tinguda en compte que abans...

Albert Pla Nualart, 26.9.2021

pd 2465 La propera batalla de la llengua

(arafa<d'1any)

... en l'última dècada els factors demogràfics, econòmics i socioculturals han evidenciat les dificultats a què s'enfronta la nostra llengua. Per no parlar de l’hostilitat manifesta de l'estat que -teòricament- l’hauria de protegir. El català necessita urgentment eines per sobreviure...El que depèn de nosaltres és l’ús efectiu de l'idioma. Viure en català. Premiar comerços i empreses que cuidin el català. Parlar-lo sempre, amb tota naturalitat, sense emprenyar-se però sense cedir; resistint l'instint atàvic de canviar d'idioma en entorns bilingües, i rebutjant les protestes dels defensors d'un fals bilingüisme. També és important consumir cultura i continguts en català. A ningú se li escapa que la gran batalla cultural i lingüística dels nostres dies té lloc en l'àmbit audiovisual... Ens cal la protecció d’una quota perquè la dictadura del mercat no ens engoleixi, però això no servirà de res si no som capaços de produir continguts de qualitat, que, a més de satisfer els consumidors catalans, siguin competitius per a una audiència global. El talent i el capital humà hi són, de sobres. I amb això ja hi tenim molt de guanyat.

Toni Soler, 3.10.2021

 

pd 2464 L'invent

(arafa<d'1any)

Hi ha gent que es pensa que el món va començar el dia que ells van néixer. I que abans no hi havia res. El periodista Max Pradera diu que això de la independència de Catalunya va ser un invent d’Artur Mas i de la dreta ara fa una desena d'anys, quan no els van donar el concert econòmic. Deixo de banda la cosa aquesta de la dreta i l'esquerra, per suada i per cansada. Miro només la cronologia. Ara resultarà que el meu avi, d'Esquerra, que se'n va haver d’anar a l'exili l'any 1939 per separatista, era un visionari que ja intuïa una cosa que resulta que només s’inventarien uns altres vuitanta anys més tard! Em fa l'efecte que certes eufòries hispàniques -però també certes depressions catalanes- neixen d'una manca de memòria, de considerar conjunturals en les causes i els efectes el que són moviments de fons llargs i estructurals. Ni el catalanisme ni l’independentisme ni l’unitarisme espanyol ni la tendència a renunciar abans a la democràcia que a la unitat de l’Estat no són fenòmens que neixen de les necessitats immediates d'un partit o de la genialitat d'un líder. És un fil continu que fa molts anys que dura i que en moments diferents troba encarnacions i protagonistes diversos. Que ve de lluny i que costa de trencar.

Vicenç Villatoro Lamolla, 19.9.2021

 

pd 2463 Subvencionant la riquesa

(arafa<d'1any)

... L’enriquiment dels més rics a costa de l’empobriment de les classes mitjanes -un procés que degrada la democràcia- té un lligam directe amb el sou mínim interprofessional (SMI). Un SMI baix, que no arriba ni al 60% del sou mitjà, afavoreix uns ultrarics que ja paguen uns impostos molt inferiors -pel que guanyen- als dels assalariats (i, per tant, fiscalitzats). Però és més greu que això: un SMI miserable no arriba a cobrir les necessitats bàsiques de les famílies que l’ingressen, que, poc o molt, hauran d’acabar rebent uns ajuts públics que provenen, majoritàriament, dels impostos dels assalariats. Un SMI baix provoca un efecte pervers i revoltant: fa que els que s’empobreixen subvencionin els que s’enriqueixen; obliga els primers a completar els sous de misèria que paguen els segons.

La patronal es nega a descongelar l’SMI per uns motius que no són gens críptics: perquè qualsevol pujada farà que un bon negoci no et faci tan (ultra)ric i perquè farà menys fàcil l’aventura d’enriquir-se esmolant l’enginy i explotant el proïsme. Una aventura que se sol vendre com a emprenedoria i que sovint només resulta factible per als que tenen excel·lents contactes, pocs escrúpols, un sòlid patrimoni i la millor formació (a més d'haver-ho mamat des de petits). S’hi nega, doncs, per obstruir el creixement inclusiu i afavorir l’elitista...

Albert Pla Nualart, 19.9.2021

 

pd 2462 Pàtria

(arafa<d'1any)

 

Una de les paraules del diccionari més carregades de lloances i condemnes és pàtria...  Jo m’emociono amb El cant de la senyera, potser perquè recordo com emocionava els meus pares, que van tenir prohibit de cantar-lo en públic durant anys i panys. I quan el sento, portat de la mà de Maragall, veig la bandera onejant en sa dolça majestat i sento que tinc més força al braç, ves quines coses de sentir. I sé quin és el meu lloc al món, o sigui, la meva pàtria.

 

Antoni Bassas, 11.9.2021

 

pd 2461 Salvar la llengua

(arafa<d'1any)

És un noi jove i simpatiquíssim, que fa classes de spinning i d’aquagym en un complex esportiu... Fa la classe en castellà (potser l'hi fan fer, potser ho troba més “oficial”) malgrat que tots els comentaris, bromes i queixes són en català.

És una taxista jove que s’espera a la parada. “Bon dia”, fa la usuària. “Buenos días, guapa, dónde vamos?”, fa la taxista... I ja no passa com abans, que la taxista canviava d’idioma –entén i parla el català– quan veia que el client se li dirigia. Ara fa un to amable, amabilíssim, que ve a dir: “No segueixis per aquí, no va enlloc, fes el que esperem de tu, renuncia, entra a la cleda, t’estem esperant amb els braços oberts”.

És un adolescent, fill de catalanoparlants, net de castellanoparlants. Ha estat escolaritzat en català. No fa faltes d’ortografia, llegeix, li agrada anar al teatre. Però últimament, quan parla amb els pares, l'última paraula de la frase la diu sempre en castellà... Ho fa perquè tots els companys parlen en castellà per relacionar-se de manera cool, anar a la botiga a comprar berenar o anar a dinar a un bufet lliure. Ell no ho vol fer, però tampoc no vol semblar que parla un català massa acurat...

Es tracta de salvar la llengua. Jo no volia ser una heroïna. Volia romandre –mama, romandre?– al sofà. Però, per desgràcia, no podrà ser.

Empar Moliner, 11.9.2021