... Ara tot ha canviat. Som ja a mig octubre i encara fa calor. I com que no ha plogut quan havia de ploure, no hi ha bolets, que eren el consol de la monotonia de l’octubre. N'eren l'alegria.
El món està ple de tristesa. Gaza, Ucraïna, el Tibet. Sembla que això
que els cursis en diuen "la natura" s'ha desfermat en contra nostra.
Tot són desgràcies. Pluges tropicals, huracans, inundacions, cases que
cauen, trens que xoquen o que es cremen. El món s'ha tornat esquerp,
agressiu. Les geleres es fonen, puja el nivell del mar. Els joves són
infeliços i s’insubordinen. Els vells són desnonats, els fan fora de
casa. Això que en diuen els fons voltors no tenen entranyes. Les
anomenades forces de l'ordre atonyinen qualsevol que se'ls posa al
davant. La pietat sembla haver-se evaporat d'aquest món perdut. Un
penyal cantellut, cada dia més alt, s’alça i creix davant nostre: és la
incertesa, la tristesa, el dolor...
