ARA divendres, 16 de juny del 2017
EL PROBLEMA ESPANYOL
Vicenç Villatoro
NO TINC cap simpatia ideològica per Podem. Però reconec que amb la moció de censura ha aconseguit l’herència, gairebé en monopoli, del regeneracionisme espanyol, per incompareixença del PSOE. Curiosament, el seu diagnòstic del problema d’Espanya té un denominador comú amb el que va llegir Guardiola i fins i tot amb el substrat de la sentència europea contra Espanya pel cas Atutxa: hi ha un sector a Espanya que patrimonialitza l’Estat i la nació, que atura tota reforma i que, quan es veu en perill, pot entrar en una deriva autoritària i rebaixar fins on calgui la qualitat de la democràcia. Ho va fer davant del cas basc, i li va funcionar la coartada de la violència. Ho ha fet més en el català. Les teràpies per al problema espanyol no coincideixen. Iglesias no és Azaña, però va mig fer d’Azaña: denunciar el problema secular d’Espanya i proposar-hi una solució espanyola (diferent de la del sobiranisme català). L’Espanya que no vol ser regenerada i que està disposada per evitar-ho a perdre llençols democràtics en cada bugada va creure que havia guanyat el debat quan va veure que podia fer servir, contra el regeneracionisme d’Iglesias, el fervor patriòtic. Potser tenen raó. Si en tenen, el problema espanyol encara és més gros.
NO TINC cap simpatia ideològica per Podem. Però reconec que amb la moció de censura ha aconseguit l’herència, gairebé en monopoli, del regeneracionisme espanyol, per incompareixença del PSOE. Curiosament, el seu diagnòstic del problema d’Espanya té un denominador comú amb el que va llegir Guardiola i fins i tot amb el substrat de la sentència europea contra Espanya pel cas Atutxa: hi ha un sector a Espanya que patrimonialitza l’Estat i la nació, que atura tota reforma i que, quan es veu en perill, pot entrar en una deriva autoritària i rebaixar fins on calgui la qualitat de la democràcia. Ho va fer davant del cas basc, i li va funcionar la coartada de la violència. Ho ha fet més en el català. Les teràpies per al problema espanyol no coincideixen. Iglesias no és Azaña, però va mig fer d’Azaña: denunciar el problema secular d’Espanya i proposar-hi una solució espanyola (diferent de la del sobiranisme català). L’Espanya que no vol ser regenerada i que està disposada per evitar-ho a perdre llençols democràtics en cada bugada va creure que havia guanyat el debat quan va veure que podia fer servir, contra el regeneracionisme d’Iglesias, el fervor patriòtic. Potser tenen raó. Si en tenen, el problema espanyol encara és més gros.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada