pd 1450 No és la llei, és una guerra i 3

(de la sèrie: arafaunanyomés)

En realitat cal dir amb paraules ben clares, que l’estat espanyol s’ha mobilitzat en un acte de guerra contra el poble de Catalunya. Clausewitz defineix la guerra com “un acte de força per obligar l’adversari al compliment de la nostra voluntat”. Contra aquest acte de guerra, el poble de Catalunya, històricament pacífic i declaradament anti-violent, només té la força de la democràcia i de les urnes... transformarem la nostra ràbia en vots contra tanta indecència i tanta indignitat, amb el cor i el pensament en els nostres presos polítics i el nostre Govern, encara a l’exili.

Xavier Antich

pd 1449 No és la llei, és una guerra 2

(de la sèrie: arafaunanyomés)

He escrit indignitat, i el substantiu es queda curt. No és indignitat, és indecència, en el sentit que li va donar el filòsof Avishai Margalit, quan va escriure que “una societat decent és aquella les institucions de la qual no humilien les persones”. Les institucions de l’estat espanyol, és a dir, el Gobierno, el Parlamento, la Fiscalia General de l’Estat, el Tribunal Suprem, l’Audiència Nacional i la Policia, són unes institucions indecents perquè, amb les seves violacions sistemàtiques de drets i llibertats fonamentals i la seva humiliació a les persones, dirigida als representats electes empresonats, als màxims dirigents d’Òmnium i l’Assemblea i als centenars de ferits, han provocat la indefensió flagrant dels representants electes del poble de Catalunya i de la seva ciutadania, amenaçats per la impunitat amb què aquestes institucions es protegeixen mútuament.

Xavier Antich

pd 1448 No és la llei, és una guerra 1

( de la sèrie: arafaunanyomés)

... els jutges han assumit literalment, en un acte manifestament indigne, la versió de la fiscalia, que és, literalment, la versió del govern espanyol. La justícia espanyola, doncs, ha mostrat que és una paròdia de justícia. El temps demostrarà la corrupció dels jutges (¿com és que encara no se’ls ha denunciat?) i la seva submissió indigna a les instruccions polítiques del govern. Dir que Espanya ha deixat de ser un estat de dret és el més suau que pot dir-se...

Xavier Antich

pd 1447 Brussel·les

(de la sèrie: arafaunanyomés)

FA VINT ANYS hauríem anat a manifestar-nos a Madrid. Però ara hi ha una part molt significativa, probablement majoritària, de la població de Catalunya que ja ha desconnectat i no espera res de Madrid. .. Anar a manifestar-se a Brussel·les... Neix també d’una esperança potser ingènua: si ens podem explicar en directe, sense intermediaris, les nostres raons es poden entendre... La transversalitat, el civisme, les formes democràtiques i europeistes de la manifestació han de servir per desmentir els qui volen presentar l’independentisme com un moviment marginal i extremista, afí als populismes reaccionaris que recorren el continent...

Vicenç Villatoro

pd 1446 Espanya i Brussel·les

(de la sèrie: arafaunanyomés)

El jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena ha decidit “retirar les ordres internacionals de detenció” contra el president Puigdemont i els consellers a l’exili.

Tenim Oriol Junqueras a la presó, tenim Quim Forn a la presó i tenim dos activistes pacifistes, Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, a la presó. Se’ls acusa de promoure un “ estallido de violencia ”. Sabem que no és cert tots els que vam ser a la manifestació dels Jordis i tots els que hem vist els vídeos en què ells dos la dissolen. Sabem que aquell dia hi havia dos cotxes de la policia enmig del carrer, que desconeixem per quina raó eren allà, i amb quin propòsit. Sabem que la jutge Lamela va “fer cas” de l’atestat de la policia per determinar que la manifestació “era violenta”. No ho era.

Si el jutge del Tribunal Suprem ha decidit retirar les ordres de detenció és perquè potser no vol exposar-se al ridícul. No vol que li diguin que en aquesta causa no hi ha rebel·lió i, per tant, que no hi ha raó per demanar a aquests servidors públics vint anys de presó. No vol, per tant, que li esmenin la plana i que li diguin que fa política, que és una revenja, que no és just. Perquè si cregués de veritat que el que demana és just, hauria de seguir demanant-ho. Ho hauria de fer per justícia, per honor, per convicció. I ara, en canvi, sembla que actuï per política. Si ja no demana cap pena per a Puigdemont, per què continua mantenint a la presó Oriol Junqueras? Quina és la diferència d’actuació entre l’un i l’altre? Que hagi retirat l’ordre quan ja l’havia dictat, perquè se la creia, i mantenint encara gent a la presó sense fiança, no es pot considerar una mala pràctica? Retirar l’ordre no és en realitat prevaricar?... Benvinguts a Espanya.

Empar Moliner

pd 1445 El discurs de Cap d'Any a TV3

(de la sèrie: arafaunanyomés)

No ens han tornat els presos a casa, perquè imagineu-vos què hauria passat. Els salts d’alegria, les celebracions. Per això continuen a la presó acusats d’“ estallido de violencia”. Les paraules que fan servir demostren només el que preparen...

Tot plegat fa que em pregunti qui farà el discurs de Cap d’Any per TV3. En Millo? En Rajoy? Serà l’oportunitat d’or per adoctrinar-nos una mica de cara a la negror que ens espera. I, sobretot, serà l’oportunitat per no parlar en cap moment dels que són a la presó, lluny de casa. Perquè si fossin en una presó catalana hi hauria manifestacions a la porta. I si n’hi hagués es demostraria que no són presos comuns, sinó polítics.

Empar Moliner

pd 1444 La Nova Planta constitucional

(de la sèrie: arafaunanyoméls)

Les persones que voten PP o Ciutadans no són, en la seva immensa majoria, feixistes... Això no significa, però, que no estiguin d’acord amb determinats aspectes d’un franquisme que avui ja no és rebut com una ideologia sinó com una mentalitat difusa...

La Nova Planta feta efectiva el gener del 1716 i la Nova Planta constitucional derivada del 27 d’octubre del 2017 tenen una cosa en comú: l’aquiescència de la comunitat internacional. Ara es tracta de la Unió Europea, i fa 300 anys eren les potències beneficiades pel Tractat d’Utrecht, però el resultat és el mateix. Fèiem i continuem fent nosa al cap de tres segles. Fa de mal dir, però és així.

Ferran Sáez Mateu

pd1443 Ni lliures, ni netes, ni res

(de la sèrie: arafaunanyomés)

El país democràtic més proper a Espanya (més proper políticament que geogràficament) que ara mateix també té presos polítics és Turquia... Turquia i Espanya també tenen en comú... la seva dubtosa qualitat i credibilitat democràtica... la decisió de mantenir la presó (pels polítics catalans) i els arguments en què se sustenta, són un insult a l’estat de dret i a la sensibilitat de qualsevol persona decent... Rajoy va prometre unes eleccions netes i lliures, i no seran una cosa ni l’altra. Ni tan sols seran exactament unes eleccions. Però siguin el que siguin, les guanyarem.

Sebastià Alzamora

pd 1442 Aforismes del Procés

(de la sèrie: arafaunanyomés)

No ens podem permetre recrear-nos en l’èpica de la derrota digna i gloriosa...

Destruir sempre és més fàcil que construir: el 155 és una arma de destrucció massiva. La República, una arma de construcció massiva.

 ...fins que no es pacti un referèndum d’independència cada elecció serà com un referèndum d’independència.

Ignasi Aragay

pd 1441 El Procés i la justícia poètica

(de la sèrie: arafaunanymés)

Parlant de la Guerra Civil, Albert Camus escriu: “Va ser a Espanya on la meva generació va aprendre que pots tenir raó i ser vençut, que la força pot destruir l’ànima i que, de vegades, el coratge no obté cap recompensa”. Camus assegurava que era per això que tanta gent al món considerava la derrota de la República una tragèdia personal: la tragèdia que sempre suposa per a les persones decents veure com el noble intent de fer un món millor és esclafat per la violència, l’estupidesa i l’odi... Tenir raó i ser vençut -i ser humiliat- no entra, en principi, en els plans. No és només una ingenuïtat comprensible, és, segurament, una ingenuïtat imprescindible per posar-se a caminar.

Albert Pla Nualart

nota: val la pena llegir tot l'article a:

 https://www.ara.cat/opinio/Proces-justicia-poetica_0_1909009123.html

pd 1440 Homes d'ordre

(de la sèrie: arafaunanyomés)

Platós de televisió que aplaudeixen quan s’anuncia que Carme Forcadell dormirà a la presó; càntics esfereïdors dels policies que es desplacen a Catalunya o dels ciutadans que els acomiaden; incomptables vegades que s’ha anomenat fanàtica, feixista o nazi la gent que s’ha manifestat pacíficament; escàndol cada vegada que es cola el català en una retransmissió... Ells ho van fer tot bé sempre, fins i tot es van compungir adequadament quan van veure les pallisses de la policia. El que no sabem és si sentien pena pels agredits o perquè es feien vergonya a si mateixos.

Francesc Serés

pd 1439 Sense creuar els dits

(de la sèrie: arafaunanyomés)

... una majoria molt transversal viu sentiments d’humiliació, tristesa, espant, indignació. Ciutadans dolguts i indignats per la violència de l’1-O i per l’aplicació del 155 amb una interpretació de la Constitució que lamina l’autogovern de quatre dècades i intervé les institucions de la Generalitat fins al moll de l’os. Ciutadans humiliats per l’empresonament de líders cívics i de mig Govern, a més de perplexos per la situació del president de la Generalitat i alguns dels seus consellers a Brussel·les... l’Estat ha demostrat que el cega aquell sentit de la hidalguía que el fa incapaç per a la negociació...

Esther Vera

pd 1438 La caixa sense solidaritat

(de la sèrie: arafaunanyomés)

Els vicis de la vella política han estat tipificats amb aquesta etiqueta. El seu discurs, volgudament equívoc i covard; l’ajornament sine die dels compromisos adquirits en els programes electorals; l’aflorament continu d’escàndols de corrupció,... el rebuig de tots aquests elements ha portat a primera línia la justa exigència d’una altra política, nova o no, que havia d’escoltar-se de debò els ciutadans. Una política que, mitjançant la consulta directa, assembleària o referendària, havia de retornar-los un poder de decisió o almenys d’influència que s’havia perdut a mans dels poders financers, perillosament ocults entre els intersticis de les bancades dels hemicicles.

Toni Güell

pd 1437 "Que no torni a passar"

(de la sèrie: arafaunanyomés)

El problema (des del punt de vista de l’Estat) és que els partidaris de la bunquerització són majoria al Congrés (el PP, C’s i bona part del PSOE), compten amb una opinió pública entusiasta i estan animats pels mitjans de comunicació madrilenys. En canvi, les autèntiques reformes gairebé no tenen defensors: alguns intel·lectuals i poca cosa més. El PSOE, que es declara federalista, només ho és tímidament (la prova és el seu silenci actual) i té una concepció tecnocràtica del federalisme que només és compatible amb un model homogeni (o “simètric”) de l’Estat. Pel que fa a Podem, detesta l’opció reformista perquè, si triomfés, l’allunyaria del poder.

La conclusió és que l’Estat podria salvar la seva integritat, però que és improbable que ho faci.

Miquel Puig

pd 1436 Les diverses partides del 21-D

​(de la sèrie: arafaunanyomés)

ERC i la llista de Puigdemont... no s’han d’oblidar de treballar per l’objectiu comú..., que és derrotar el bloc monàrquic, que encarna el 155, la repressió, l’arbitrarietat judicial i les amenaces (molt serioses) sobre l’escola i la llengua. En aquesta contesa la CUP i fins i tot els comuns han de ser companys de viatge, de manera que la nit del 21 de desembre es pugui dir ben alt i ben clar que Mariano Rajoy i els seus còmplices han tornat a ser derrotats a les urnes, que el xantatge dels poders econòmics no ha funcionat i que les mentides difoses pel periodisme d’estat no han arronsat la majoria. Una coça democràtica al cul del règim és la manera més plaent de recuperar la dignitat.

Toni Soler

​

pd 1435 Un Estat venjatiu, un Estat moribund

(de la sèrie: arafaunanyomés)

... NO: ja no es tracta d’una confrontació entre legitimitat i legalitat... Aquí hi ha un Estat venjatiu, enfollit, que vol arrasar. Ara deixa en presó incondicional els principals líders de l’independentisme, gent honesta, pacífica, lleial i sobretot digna -com els qui estan exiliats o en llibertat provisional-, perquè encara creu que la seva humiliació és el primer pas per a la liquidació definitiva del desafiament. I no: aquests són els darrers espeternecs d’un Estat feble, desacreditat i corrupte, governat per mala gent, que cada dia que passa és més a prop de la seva ensulsiada...

https://www.ara.cat/opinio/salvador-cardus-estat-venjatiu-moribund_0_1918608131.html

Salvador Cardús

pd 1434 "This machine kills fascists" 2

(de la sèrie: arafaunanyomés)

... Iglesias ens alliçona que alguns mals no volen soroll i que més ens val estar calladets i no sortir a fer manifestacions massives i pacífiques, ni a celebrar un referèndum que va ser una fita veritablement històrica de l’autogestió i la capacitat d’organització ciutadanes. Una fita que un líder de l’esquerra transformadora hauria de celebrar i posar en valor, però que un dirigent petitburgès de centreesquerra espantada per l’auge de l’extrema dreta considera una provocació innecessària. Després passa el que passa...Per exemple, que un Estat embogit mantingui a la presó persones honrades per les seves idees polítiques i per un “risc de repetició de l’activitat delictiva” completament aberrant. Quina activitat delictiva? Pensar com pensen? I quina repetició? Que segueixin pensant com pensen? No són ells els que desperten el fantasma del feixisme: el desperta qui li dona legitimitat i cobertura des de les institucions de l’Estat, i qui en fa propaganda des del Congrés de Diputats i a través dels mitjans de comunicació. Els qui acusen l’adversari de propagar l’odi mentre ells l’encenen amb un bidó de benzina i un misto.

Sebastià Alzamora

pd 1433 "This machine kills fascists" 1

(de la sèrie: arafaunanyomés)

Que ningú s’esveri: les paraules del títol són les que duia escrites a la seva guitarra Woody Guthrie,...No cal dir que Guthrie no hauria mort ni una mosca i que tampoc ho pretenia, el que volia dir amb aquest lema era que la guitarra, la música (la cultura, en definitiva, que per a un artista popular i d’esquerres com ell significava sobretot la cultura dels camps i dels carrers), mata, en sentit popular, el feixisme. Que el supera i el venç, perquè se suposa que la música, la cultura, ens fa lliures...

Sebastià Alzamora

pd1432 Variacions sobre el 155

(de la sèrie: arafaunanyomés)

 ...les eleccions del 21 de desembre seran crucials i tindran caràcter plebiscitari; almenys en un sentit: no el de portar-nos a la independència ni a la República, però sí el de refermar la legitimitat de les institucions atropellades i la dignitat de la ciutadania que les va elegir i no ha deixat de reconèixer-les, i de verificar si el nacionalisme català segueix essent -o no- una força decisiva per al futur d’aquest país...

Joan B. Culla

pd 1431 Aquestes eleccions

(de la sèrie: arafaunany) ... o més

És veritat que estem fotuts perquè hi ha gent nostra a la presó, gent que no ha fet res, i, vulguis que no, d’aquesta manera, no tens tantes ganes d’anar a un míting a cridar. I és veritat que ens van pegar.

Però ni els cartells caríssims, ni les prohibicions de iaies, ni les cíniques escortes, ni les hòsties, ni les paraules pitonisses de la Cospedal, ni les reunions en reservats on jo et prometo això i a canvi tu em dones això altre, res de tot això pot fer que de cop ens en tornem a casa com una tropa ordenada i grotesca. Ni de broma.

Empar Moliner

pd 1430 Transformar la indignació en una gran victòria

(de la sèrie: arafaunany)

... Mai ha estat tan clar que el poder executiu espanyol s’ha amagat sota les togues del poder judicial per no donar una resposta política a una demanda democràtica.. Que un jutge del Suprem s’atreveixi a afirmar que els fets del 20-S, a la rambla de Catalunya, va ser una “explosió violenta” confirma la necessitat que té l’Estat de pintar la societat catalana com una associació delictiva per poder-nos atacar. Que digui que alliberar els quatre presos posaria en perill la nostra integritat física és un insult a la seva trajectòria. I ara, sobretot, no desperteu el feixisme.

Antoni Bassas