(Triunfo, nº 820, 14 de octubre de 1978)
... La dansa és un dels ritus més antics de la humanitat, i originalment el seu radi d'al·lusió era molt ampli: religiós, lúdic, sexual, màgic... En el ritu del ball poden donar-se moviments codificats que simulen el coit (com a "Febre del dissabte nit") o una provocació de caràcter nacional o polític en temps de submissió forçada (com en "L'estratègia de l'aranya" de Bertolucci)... Lo primer que feien els conqueridors o els vencedors era suprimir les danses i totes les cerimònies que eren símbols de la identitat col·lectiva dels vençuts, dels perdedors... La sardana a Catalunya, com el flamenc, o el pericón, tenen un caràcter d'identitat nacional que es reforça en cas de diàspora, esclavatge o submissió forçada...
... Gairebé ningú balla sol (malgrat Zorba) i si ho fa, és puntualment: es balla amb l'altre o pels altres. Només en les comunitats petites o molt tradicionalistes la dansa conserva el seu caràcter de festa popular...
Cristina Peri Rossi
http://www.triunfodigital.com/mostradorn.php?a%F1o=XXXII&num=820&imagen=52&fecha=1978-10-14
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada