dimecres, 22 de setembre del 2021

pd2254 Covid-19: aforismes engabiats

(arafa...)

Als carrers se sent la piuladissa d'ocells, un vehicle solitari frega l'asfalt, un gat miola al balcó. A les cases, els cors bateguen engabiats, sorollosament... És una cura d’humilitat per a l’orgullosa humanitat...

Temps d’austeritat forçada, de botigues tancades: potser haurem après que es pot viure sense consumir compulsivament. O potser no....

Tornar a ser vulnerables té un avantatge: et fa més persona. A veure quant dura...

La mort ens iguala, sí. Però ¿els vius, del coronavirus, en sortirem més iguals o encara més desiguals?...

Quan tot acabi, haurem perdut éssers estimats. Llavors serà el torn de plorar-los i començarà el temps inacabable de recordar-los.

El virus fa por; l'endemà del virus, també. Gosarem canviar? Serem prou valents? Prou savis?

Ignasi Aragay 29.3.2020

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada