Totes les religions estan fonamentades en un acte de fe; unes quantes ho estan també en l’esperança —la jueva i les cristianes, per exemple—, i la catòlica, sobretot ella, està també fonamentada en la caritat.
Cap religió no necessita tenir el suport d'un fet històric, però en el cas que n'hi hagi cap, això en rebla l’eficàcia: Jesús va existir i Mahoma també, i d’aquí la força que han tingut les religions que es van fundar a partir de les seves persones i els seus ensenyaments. Quant a Jesucrist, la base històrica que en tenim és enormement feble: un dels pocs historiadors que van tenir notícia d’ell, i en va parlar (Flavi Josep, Antiguitats jueves, XVIII.3.3.), només afirma que va néixer, va predicar i va morir crucificat en temps de Pilat. Quasi tots els historiadors estan d'acord que Jesús devia morir cap a l'any 28, tota vegada que la seva biografia no va tenir present que Herodes —que vivia quan Jesús va néixer— va morir cap a l'any 5 aC: si els sumeu tots dos arribeu als suposats i molt divulgats 33 anys de vida del profeta. Tot balla en les narracions de la vida de Jesús, bàsicament pel fet que els tres evangelis sinòptics (Marc, Mateu i Lluc) no van ser escrits per contemporanis o deixebles de Crist, sinó per tres “primers cristians” que, segons que ara sabem, van narrar aquella vida a partir d’una font encara avui desconeguda, el dit evangeli Q (de l’alemany Quelle, és a dir, “font”). Els fets de la vida de Jesús narrats als sinòptics no sempre concorden, la cronologia és imprecisa i variable, la infància i joventut de Jesús no hi és prou o gens explicada, en uns hi ha molts miracles, en d’altres, pocs, etc.
El que més sorprèn és la narració de la crucifixió: com tots els crucificats, Jesús només va haver d’arrossegar fins al Gòlgota el travesser de fusta que, encaixat o clavat al pal vertical —que sempre estava plantat— formava una mena de “T”, i no allò que solem veure a la iconografia medieval i moderna. Tampoc tenim cap seguretat que Jesús digués les conegudes “set paraules”, o “frases”, a la creu. L’evangeli de Mateu no parla de les tres Maries; al de Marc són dues Maries i una Salomé; al de Lluc, dues Maries i una Joana; però cap d’aquests tres diu que una de les Maries fos la seva mare; en canvi, Joan parla de la presència de Maria mare de Jesús, i dues dones més. Però sempre es troben prou lluny de la creu com per sentir les seves paraules i poder transmetre-les després. Els deixebles havien fugit tots. En suma: el cristianisme és una religió amb una petita base històrica, però una narrativa i mitologia potentíssimes. Un cop més, tot això no ve a tomb. La fe sempre hi podrà més.
Jordi Llovet, 8.4.2023
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada