El sociòleg polonès Zygmunt Bauman (1925-2017), inventor del concepte de
"modernitat líquida"... La seva vida va ser extraordinària... Què pensaria com a centreeuropeu jueu del
que passa a Ucraïna i a Gaza? De Trump, Putin i Netanyahu? Estaria, ben
segur, al costat de la llibertat i la decència humanes, tal com resa el
Talmud: "Un home ha de ser sempre dels perseguits i no dels
perseguidors" i és millor "ser maleït que ser el qui maleeix"...
De la mare, efervescent i vital, va heretar el costum de plantar cara a
la realitat; del pare, taciturn, de moral estricta i negat per a la vida
pràctica, l’afany intel·lectual. Vivien a Poznan en condicions humils.
Va tenir una infància de nen gras i jueu, sense joguines, amb pocs
amics: "No anava en bicicleta, no nedava, no anava a patinar. Jugar a
pilota ni m’ho plantejava: ningú no m’hauria acceptat com a membre del
seu equip". Es dedicava a llegir a la biblioteca del barri... El primer dia
d'institut li va caure al damunt "una allau de coces i cops de puny".
Era, però, un estudiant brillant... I llavors van arribar els nazis. El
mateix dia de la invasió, la família va agafar quatre pertinences i van
pujar a un tren sota una pluja de bombes. Fins a entrar a Rússia els va
passar de tot.
Al país dels sòviets, durant dos anys i mig, va passar molta gana,
"vint-i-quatre hores al dia, set dies a la setmana", però va poder
seguir estudiant, ara en rus i a la universitat: física i matemàtiques.
Fins que va ser acceptat a l’exèrcit polonès impulsat des d'Ucraïna per
veterans de la Guerra Civil Espanyola. El dia que van entrar victoriosos
a Varsòvia va plorar. Els vint anys següents van ser un lent trànsit de
l'esperança a la derrota. Des de la condició de professor de filosofia,
li va costar acceptar l'evidència de l’ideal comunista fracassat.
"Quina diferència hi ha entre un comunista i una poma? La poma cau quan
està madura, el comunista madura un cop ha caigut", fa l’acudit. Anys
després, famós i respectat, també marcaria distàncies amb la llibertat
capitalista i se seguiria declarant socialista.
La mirada líquida de Bauman va forjar-se a foc lent a través d’uns
principis tan sòlids com antidogmàtics, de posar la persona per sobre
del sistema i la nació. Lector voraç i addicte, dotat d’una memòria
extraordinària i d’una gran capacitat de treball –cada dia s’asseia
davant l'ordinador a escriure des de les sis del matí fins al migdia–,
els seus records ens serveixen avui com a advertència contra el rumb
autoritari i xenòfob que està agafant un món on s'escampen com la
pólvora visions fortes, simplistes i maniquees. "Traçar la línia entre
el nosaltres i l’ells fa que esborrem la línia entre el bé i el mal".
Ignasi Aragay comenta el llibre:
La meva vida en fragments de Izabela Wagner. 29.3.2015
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada