pd 357

CRÒNICA D'ENSENYAMENT núm. 27,  maig 1990?

ENCADENAT A UN PÚBLIC CAPTIU (1)

Bert Lodge

... un mestre experimenta gairebé 1.0000 trobades personals en un dia. "Ningú que no s'hi hagi trobat pot apreciar el desgast d'energia personal que comporta" (Bertrand Russell)

Algunes de les múltiple trobades diàries són inevitablement abrasives, punts de fricció, la meva voluntat contra la teva...

I cal recordar que els mestres no tracten amb els nens tal com tothom es pensa que són. Tracten amb alumnes, és a dir, nens que es veuen obligats per llei a passar tot el dia en un determinat edifici quan preferirien ser-ne fora fent qualsevol altra cosa.

Ah, però la solució ha de ser, certament, fer que les lliçons siguin interessants, replica la senyora Lola Activa. Agafa't fort! El mestre és damunt de l'escenari mantenint l'interès d'un públic durant sis hores cada dia. ¿Esperaríem que (Flotats) actués sis cops al dia, durant 40 anys?...

pd 356

EL PUNT/ Divendres, 17 de desembre de 1993

EL MILLOR REGAL: EL TEMPS (i 2)

David Pujol i Fabrellas

... la pilota, el mecano, l'ordinador, les eines (les de veritat), les disfresses, els estris musicals, una nina de drap, un patinet, una bicicleta... són joguines dúctils i creatives, que permeten moltes possibilitats...

Els nens solen necessitar dues coses per jugar: un espai adequat ... i altres nens.

Penseu que, a vegades, un dels millors obsequis que podem fer als nostres fills és regalar-los una mica del nostre temps: jugar amb ells...

En fi, el que ens ha de fer reflexionar és que les millors joguines i les que més aprecien els nens són sovint les més barates. I al revés: les joguines més cares i més sofisticades només els interessen els primers dies de tenir-les. El mal és que això, en aquesta nostra societat de consum, no convé divulgar-ho.

pd 355

EL PUNT/ Divendres, 17 de desembre de 1993

EL MILLOR REGAL: EL TEMPS (1)

David Pujol i Fabrellas

Ara que ve Nadal, a pares i a mares se'ls gira la feina de voltar per comprar joguines...

No cal comprar joguines als nens, en excés. És bo desacostumar els infants de valorar els regals només per la quantitat que en reben...

Una joguina s'ha de poder muntar i desmuntar, vestir i desvestir, trencar i enganxar...

Sospiteu, d'entrada, de totes les joguines que s'autoqualifiquen d'"educatives". Molt sovint, sota l'adjectiu "pedagògic", s'hi amaguen joguines avorridíssimes...

Jo no soc partidari de comprar joguines bèl·liques als nens, però crec que hem de desmitificar la suposada relació entre jugar a guerres de petits i fer la guerra de grans. De menut em vaig cansar de disparar amb un pal i això no em priva ara de ser pacifista.

pd 354

EL PUNT/ Dijous, 2 de desembre de 1993

CARTA ALS PARES

Emmanuel Cuyàs

Els adults us queixeu que els nens espatllem tot el que toquem. Les joguines dels Reis, per exemple. Els nens podríem llançar als adults una acusació simètrica: espatlleu tot el que toqueu. La festa dels Reis, per exemple. Primer us inventeu i ens expliqueu una mentida extraordinària, la millor del món....  Un dia descobrim la trampa, descobrim que sou vosaltres, els Reis, i ens quedem meravellats de la nostra ingenuïtat... però, dura poc, perquè tot seguit ens adonem que aquesta festa de continguts màgics l'heu convertida en un carnestoltes... i ara sabem que aquesta operació de comprar no és una operació sinó una obsessió i que, per satisfer-la, necessiteu que les botigues obrin tots els diumenges i dies festius... 

El millor regal del dia de Reis al matí és el mateix dia de Reis al matí. Després, a la tarda, trenquem les joguines i ens barallem amb els germans perquè la il·lusió ja ens ha passat. No ens renyeu. Vosaltres us baralleu tot (l'any).

pd 353

AVUI ? .... 199?

QUINZE ANYS

Emili Teixidor

Tenien quinze anys... i van donar la cara a TV3 diumenge passat al programa 30 minuts...

Tots els joves passaven de política i de polítics. Olímpicament... ¿què  volem dir quan parlem d'educació democràtica? És més: ¿quina mena d'educació individualista, egoista, descaradament pràctica i miop, és aquesta que no sap inculcar als joves un respecte, ja no dic una legítima apetència, per la cosa pública?... el fet demostra la dificultat, potser fins i tot la impossibilitat, de l'escola d'avui per educar tout court...

... La dimissió educativa de l'escola, pressionada per una societat cada cop més exigent quant a l'èxit social i més feble quant a l'exigència personal, una societat que ho perdona tot als que ho tenen tot i que no permet res als que no tenen res. I l'escola no pot ser una excepció enmig d'aquesta societat infestada pel virus del diner fàcil, ràpid i irresponsable. Així no ens ha d'extranyar que les respostes dels joves als problemes comuns siguin a imatge del model que preval al seu entorn: fàcils, ràpides i irresponsables.

pd 352

EL PUNT/ Dijous, 4 de juny de 1992

UNA HORA

Emmanuel Cuyàs

El dia 28 de maig passat, tots els treballadors havien estat convocats a fer mitja jornada de vaga. Tots, tret dels ensenyants. Els mestres i professors, i de retop els alumnes, havien de fer vaga tot el dia... segons la consigna dictada pels sindicats. Pensar el contrari (segons un sindicalista conspicu) resultava absurd . Els ensenyants fa temps que malden per prestigiar la seva professió. Es queixen de la imatge que un sector important de la població té dels mestres: gent desvagada, amb horari reduït, sempre a punt de fer més vacances que tothom. Ells volen treure's del damunt aquesta fama explicant allò que és cert sobre la duresa de la seva professió, sobre les hores emprades en la preparació de classes, en les tutories, en la correcció i en el reciclatge imprescindible. És per això que paraules com les del sindicalista tiren per terra en dos segons molts esforços...

pd 351

AVUI, ... de gener de 1991

SUMMERHILL

Emili Teixidor

Summerhill és una escola fundada el 1927 per A. S. Neill, en la qual es practicaven - i es practiquen, disset anys després de la mort del fundador - els principis de tolerància, llibertat, educació individualitzada i aprenentatge centrat en l'infant, que arriben als extrems de no haver-hi cap classe obligatòria ni cap norma que no sigui consensuada i acceptada pels infants en els consells escolars o l'assemblea de l'escola...

... No és una escola convencional, és clar.  La prova és que només té 65 alumnes...

A Summerhill encara creuen que la gent neix per ser feliç i que només aprenem bé allò que aprenem de gust. No creuen en la por, la repressió ni l'obligatorietat no acceptada lliurement. Creuen que educar no és emmotllar, ni condicionar, ni reprimir, ni avorrir, ni catequitzar. Que és ajudar a descobrir el millor que tots portem a dins, sense presses ni crits, sense premis ni càstigs.

"...La gent sol pensar que la llibertat és fàcil. I és l'assignatura més difícil de treballar i d'aprovar." (Zoe Neill)