dimecres, 13 de maig del 2015

pd 402 eem6

ARA - dissabte, 18 de maig del 2013
L'ESTULTÍCIA D'ALGUNS (i 2)
Josep-M. Terricabras

...
Al contrincant honest i intel·ligent, se li han d'oposar arguments i intel·ligència. Al contrincant que et fa pena, val més deixar-lo estar, que es vagi coent ell sol en la seva pròpia salsa, perquè oposar-s'hi és fer-se còmplice de la seva mediocritat i incompetència. Qui oli remena, els dits se n'unta. A qui va amb necis - ni que sigui de bona fe -, se li acaba encomanant la seva mesquinesa...
... 
Seria lamentable que aquells que ens sentim intel·lectualment incòmodes amb la falsedat, la ignorància i l'estupidesa no fóssim capaços de generar energies oposades, creatives, intel·ligents, fins i tot rialleres.

Perquè no hem de voler que la grisor i la reclusió mental ens amarguin la vida. Només en tenim una i no la podem deixar en mans de segons qui. Jo no vull viure permanentment ofès i disgustat...

dimarts, 12 de maig del 2015

pd 401 eem5

ARA, Dissabte 18 de maig del 2013
L'ESTULTÍCIA D'ALGUNS (1)
Josep-M. Terricabras

De persones amb comportaments necis i estúpids, n'hi deu haver hagut sempre...

... Polítics diferents... es pensen que el vot que els va donar el poble els pot servir de butlla per dir i decidir el que els doni la gana.

El tsunami de la mediocritat ignorant avança sense escrúpols sota el nostres ulls i sembla que no tingui aturador. 

L'estupidesa, la corrupció, el desvergonyiment polític i intel·lectual queden aparentment legitimats per unes urnes i uns vots... 

Davant la falsedat, hem de cultivar la democràcia i l'argument ben informat.

dilluns, 11 de maig del 2015

pd 400 eem4

ARA .... novembre 2012 
EL TEMPS DELS "SINVERGÜENSES" (1)
Albert Sánchez Piñol

 ... els benvolguts lectors saben que no m'agrada parlar de política, ni tan sols de l'actualitat, però quan la malvolença s'alia amb l'estupidesa no hi ha terme mitjà: si callem concedim...
...
Patia Rimbaud pel temps dels assassins. Però aquells temps van passar, com esperem que algun dia passi el temps dels "sinvergüenses".

diumenge, 10 de maig del 2015

pd 399 eem3


ARA dissabte, 21 de desembre del 2013
EL MANEFLA DE LA PLANTACIÓ
Empar Moliner

...
Quan un amo pretén educar un servent, el servent ha de percebre que les decisions de l'amo no són justes i depenen de com es porti. Si el servent es mostra submís i obligat, serà compensat. Si no, l'amo pot compensar altres servents davant d'ell per fer-li veure que si vol privilegis ha d'obeir...
(parlant d'alguns partits) ... que ells no passin gana i fred i que puguin enviar una llarga carta als Reis no els hauria de fer oblidar que la feina principal d'un polític és evitar el sofriment dels seus conciutadans (que tant estimen, per cert). Acatant aquesta actuació de l'amo es converteixen en els manefles de la plantació. En els llepons de l'alcaid de la presó.

dissabte, 9 de maig del 2015

pd 398 eem2

EL PUNT, Dimecres, 12 de març del 2008
L'EXTERNALITZACIÓ DEL SENTIT COMÚ
Xavier Díez, historiador

... El pitjor de la teologia neoliberal és que el seu món ideal esdevé contes de fades només útils per seduir administradors incauts. La realitat és menys galdosa. Alguns ajuntaments, en adonar-se que el servei no es desenvolupa bé, s'han trobat que les empreses concessionàries esdevenien carcasses buides on no hi ha contractats escombriaires o vigilants sinó un exèrcit d'advocats disposats a tombar tota iniciativa legal protagonitzada per modestos alcaldes. Clàusules abusives o manca de competència efectiva en els concursos fan enyorar l'època en què als funcionaris municipals se'ls podia sancionar si no complien, o es podien contractar més treballadors en cas necessari. Per descomptat, el vell sistema resultava força més econòmic...
... Al llarg dels darrers anys, aquesta ideologia, disfressada de ciència econòmica, hegemonitza unes escoles de negocis... que presenten supòsits indemostrables amb fets objectius...
L'externalització, la privatització, implica pagar dues vegades: es finança l servei efectivament prestat per algú sovint mal pagat i en precari, i alhora el guany empresarial de qui s'erigeix en intermediari privilegiat...
És de sentit comú recuperar les fórmules socialment més rendibles de gestió pública, o el que és el mateix, la democràcia ciutadana respecte del despotisme neoliberal.

divendres, 8 de maig del 2015

pd 397 eem

LA VANGUARDIA, .... 2009?
MÁS IMPUESTOS O MENOS SERVICIOS
L. Izquierdo, Madrid

Els comtes no li surten a ningú. Abocats a la cursa per oferir més per menys, els ajuntaments espanyols han passat les darreres legislatures contagiats per una febre d'ofertes de serveis, molts d'ells ni tan sols a la cartera de competències que la llei els atribueix.
És rar el poble mitjà o la ciutat petita que no ha construït un modern poliesportiu, un centre cívic o les dues coses...
"I ara resulta que no hi ha diners per sufragar-ho o  mantenir-ho. O sigui que o cobrem més impostos o deixem de prestar alguns serveis" (Juan Carlos Aparicio, alcalde de Burgos)...
"...Els ciutadans han d'assumir que hem viscut com rics i ara no ho som" (Jordi Vilajoana).
... Són els regidors qui hauran de dir als veïns que s'ha acabat la promoció de l'esport infantil o que les festes d'aquest any duraran menys dies.

dijous, 7 de maig del 2015

pd 396

EL PERIÓDICO dissabte 21 d'octubre del 2006
EL ROBATORI DELS IDEALS PEDAGÒGICS (i 3)
Fabricio Caivano

... 
(continuació...)
 
Sobre aquest àcid adob moral (llegir pd 395), la convivència escolar, en aquests moment amb problemes nous i imprevistos, es corroeix i augmenten les conductes reprovables. Sense autoritat ni sancions no és educable qui no vol aprendre... No hi ha solucions simples o màgiques. Els conservadors opten per la nostàlgia: la recuperació d'un passat familiar i educatiu idealitzat. Els progressistes estan desconcertats. No es pot tornar enrere, però és molt difícil afrontar el futur. Es fa necessari que el professorat més conscienciat, desgastat pel malestar, reflexioni al voltant de les raons globals de la crisi de la secundària...
 
En resum, que la secundària faci avui la seva pròpia renovació pedagògica. Quan la societat canvia tan profundament i radical, els ideals educatius envelleixen ràpidament, plantegen noves dificultats a l'aquí i ara i es fan gairebé inaplicables davant les imprevistes noves realitats.